Aquest diumenge hauria tingut lloc la diada castellera de la festa major de Vic. I els Sagals d’Osona no volien deixar passar la data encara que no es poguessin aixecar les torres humanes, una de les activitats que més costarà de recuperar en la post-pandèmia. “Encara que fos metafòricament, els castells s’havien d’aixecar”, explicava diumenge Bernat Camps, el president de la colla osonenca. I com en tot el que passa aquests dies, la imaginació els va portar a una sortida: els castells que s’enlairarien serien grafits. Tres artistes o col·lectius –Kazzius, Miles i Kiwi Studio– van fer durant el matí tres murals al pati de La Central, que al migdia es van enlairar al so del toc de gralla que acompanya els castellers.
Cada un dels murals representava una de les colles que havien de participar en la trobada: els mateixos Sagals, els Marrecs de Salt i els Castellers de la Vila de Gràcia. Representants de les colles assistien a la matinal, que els Sagals van batejar com a Vermut Casteller. “Volíem que l’acte fos festiu, com la diada que s’havia de celebrar”, deia Camps. I així, mentre The Rengles –el grup de versions integrat per components dels Sagals– hi posava la part musical, s’anaven servint els vermuts en carpes disposades a la plaça de La Central de manera que es garantís la separació. “Fer castells implica un grup social al darrere, i que no els puguem fer no vol dir que aquest grup es deixi de veure”, explicava el president dels Sagals. Les trobades com la de diumenge alimenten la colla mentre no es pugui tornar a l’activitat, i això no es preveu que sigui fins l’any que ve. Com a primer pas, es preveu la possibilitat de fer assajos per grups concrets, i no aixecar més d’un pis. Un aspecte que crea controvèrsia entre els mateixos castellers. “Les colles han de tornar juntes, un castell el fem tots des de baix fins a la canalla”, deia Víctor Niubó, l’actual cap de colla dels Sagals, en els parlaments que van fer els representants de totes tres.
L’acte va acabar amb l’entrega del premi al Sagal d’Honor, que habitualment es concedeix pel Mercat del Ram i que enguany havia quedat pendent. Se’l va endur Josep M. Coll, de la bugaderia industrial ZuriZuri: la seva furgoneta d’empresa és que la que porta material dels Sagals amunt i avall i la seva empresa, la que renta vestits de les Fúries d’Ausa i d’altres. Tots els ajuts sumen i fan pinya.
{{ comment.text }}