“El Cerdà està canviant i volem fer un pas més”. Llucià Pujadas feia aquesta declaració d’intencions divendres, en la presentació del projecte de l’Espai Cerdà, amb el qual els actuals propietaris volen museïtzar una part de l’antiga casa pairal per dedicar-la a “difondre i divulgar la figura d’Ildefons Cerdà en l’àmbit rural”. L’enginyer i urbanista que va dissenyar l’Eixample de Barcelona va néixer a la casa que la seva família ocupava almenys des de finals del segle XV al terme de Centelles, i que els últims anys s’ha anat restaurant per dedicar-la a la celebració d’esdeveniments. L’Espai Cerdà afegirà ara un component cultural a la rehabilitació que els propietaris consideren imprescindible: “Ho mereix la figura de Cerdà, el poble de Centelles i el país”, va dir Pujadas.
L’Espai Cerdà s’ubicarà a les antigues corts del mas, separades de l’edifici principal, i amb uns 200 metres quadrats de superfície total, que per la seva estructura permeten separar els diferents àmbits de l’exposició. Seran deu espais accessibles a peu pla, de 20 metres quadrats cada un, que presentaran el Cerdà polític, el Cerdà enginyer, el Cerdà urbanista i també la seva biografia, el context de relació social en què es va moure o la figura de Clotilde Cerdà, filla il·legítima de Clotilde Bosch i reconeguda per Ildefons Cerdà, que va ser una concertista d’arpa de fama internacional, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes.
“Segurament no es podria entendre el projecte de l’Eixample sense tenir en compte l’amplitud del mas Cerdà”, explicava divendres Anna Chávez, arqueòloga i exregidora de Cultura de Centelles, que està al capdavant d’aquest projecte. A l’exposició també hi haurà un apartat dedicat a la recuperació de la figura de Cerdà des de Centelles, que comença amb els estudis d’Albert Mas Vilalta i continua amb l’economista Fabià Estapé, el gran valedor de l’urbanista en l’època contemporània. Abans de la seva mort, l’any 2011, Estapé “em va dir que lluitessin per la protecció d’El Cerdà i que no hi fessin un camp de golf”, recordava Chávez. Lluny d’això, els propietaris han optat fa temps per lligar el mas al seu fill més il·lustre. “Veiem que hi ha demanda de públic, gent que s’interessa per aquest passat”. L’alcalde de Centelles, Miquel Arisa, va posar l’Espai Cerdà com a exemple de col·laboració entre sector públic i privat (la Diputació ha finançat aproximadament un 60% del projecte).
En l’acte de divendres també es va presentar el web Espaicerda.cat, on es posa a disposició pública tota la documentació disponible actualment sobre el mas i la família, que es conserva a l’Arxiu Municipal de Centelles i que ha catalogat l’arxivera Dolors Bernal. Entre aquesta en destaquen els 18 pergamins dels masos Cerdà, Sala i Pujades datats entre 1221 i 1632. D’especial interès és la correspondència d’Ildefons Cerdà i del seu pare, Ildefons Cerdà i Pujolar. També hi ha tot el fons que van cedir a l’Ajuntament de Centelles, l’any 2012, els actuals descendents de la família que viuen a Austràlia. Un d’aquests va fer-ne la transcripció a l’anglès, que s’ha sumat al conjunt. Aquest es completa amb informació de totes les activitats organitzades o en les quals ha participat l’Ajuntament de Centelles sobre Cerdà. El primer document que relaciona la família Cerdà amb el mas és de 1478. Les darreres investigacions han pogut aclarir que provenien de molt a prop, de Sant Quirze Safaja.
{{ comment.text }}