Com la vida mateixa

Cada vegada és més habitual que polítics, metges, artistes... escriguin –o es facin escriure– una biografia abans de morir. El que no és tan freqüent és que surtin a la llum llibres que recullen històries de vida molt normals, mundanes, que acaben atrapant el lector per la singularitat d’entrar a les entranyes d’una casa o descobrir altres persones que han passat pel món sense deixar-hi una petjada pública de gran calat. Això no treu, però, que fossin figures cabdals per les seves famílies, veïns, ciutats... I així ho demostra l’arquitecte vigatà Josep Vilamala Aliguer amb un llibre on immortalitza fil per randa la vida del seu pare, Lluís Vilamala Collell (1918-1998), conegut per haver regentat el forn de pa de la plaça Santa Teresa i, entre pesca, billars o ocells, haver impulsat la Societat Panificadora de Vich, que ha cristal·litzat al cap del temps en el grup Pavic. L’obra beu de tota una vida de guardar cartes i dietaris, un material al qual Vilamala ha donat forma els últims tres anys. En tot el procés hi ha jugat un paper imprescindible la seva mare, Aurèlia Aliguer Bofill, que té 95 anys, i altres fonts orals de la família i amics. El text s’acompanya de desenes de fotografies antigues i té la particularitat, a més a més, d’estar escrit en primera persona, com si ragés directament de la mà de Lluís Vilamala. “Vol ser un relat fidel de la seva posició, del que pensava i sentia”, comenta en Josep. Les pàgines de Tota una vida traspuen la història d’un home que va patir en primera persona les vicissituds de la Guerra Civil i la postguerra, i havent perdut la mare amb només 20 anys. Ell, com el seu pare i els dos germans, es va amagar per no anar al front, però una veïna els va delatar i Vilamala va acabar a primera línia de foc entre les Garrigues i el Montsant. El desembre de 1938, “l’Ebre ja estava perdut i es veia a venir que la guerra entrava a la fase final”, explica el llibre, “teníem poc armament i anàvem tan mal equipats que era impossible defensar-nos. Com que estava acostumat a voltar pel bosc anant a caçar amb els cosins, una nit vaig quedar-me quiet i, quan van haver passat els nacionals, em vaig entregar sol amb el macuto i les dues granades. Em van respectar la vida”. Llavors va passar per un camp de concentració a Aranda de Duero, Miranda, Mendavia, Barcelona... I a poc a poc va anar aprenent de bestiar. En tornar a Vic volia fer-se negociant, però els seus germans no van sobreviure a la guerra i ell es va veure abocat a continuar l’ofici familiar de forner. Va conèixer la que acabaria sent la seva dona el 1947: “Un dia que feien sardanes a la Plaza del Caudillo vaig veure una noia que m’agradava. Em vaig posar al seu costat a la rotllana, a l’esquerra, i li vaig caure bé. Era l’Aurèlia, la filla més petita de Cals Olis del carrer de Gurb, i ja no la deixaria més”. Les pàgines de continuació, i la major part del llibre, de fet, són el retrat d’una vida feliç: veure créixer la família, vacances a la Costa Brava, pesca arreu d’Osona i més enllà, implicació al barri... Vilamala va morir d’un aneurisma aòrtic el 1998, quan tenia 79 anys, i sense que els metges haguessin arribat a saber què li passava: “Després d’anar a la Caixa de Sabadell no em vaig trobar bé i vaig seure al banc que hi ha davant de casa. L’Angelina de Ca l’U em va veure que no feia bona cara. Vaig entrar pel meu propi peu a l’hospital a les 12 del migdia i a les 5 de la tarda en sortia estirat. Va ser com hauria volgut, discretament, tranquil i amb la satisfacció d’haver fet la feina”. Jaume Ortiz, expresident d’Òmnium Cultural Osona, destaca al pròleg de Tota una vida com de ben reflectides hi queden la guerra, les relacions de família o l’evolució de la ciutat de Vic des de la mirada d’un “cronista amateur”. Tornem al principi: Lluís Vilamala Collell no va ser polític, metge ni artista, però un home mundà pot deixar molta petja en la gent del seu voltant. N’és la prova que la Sala Modernista del Casino de Vic s’omplís fins la bandera dijous passat, en la presentació del llibre, o que la família ja en prepari una segona edició.

Com la vida mateixa

Paula Valls, en concert a l’ETC de Vic i amb cançó gravada amb el seu pare

Els Joglars porten el rei emèrit al Teatre Municipal de Manlleu

Torna la Fira Vic Slot Clàssic, que arriba a la majoria d’edat

Llarga vida al braç de gitano

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà

13 anys de presó per al conductor que va provocar l'accident a la C-17 on va morir una jove de Torelló

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Tres detinguts a Vic acusats de robar joies en un domicili, amenaçar els agents i danyar el cotxe policial

Una furgoneta desfrenada s'encasta contra un aparador a Vic