Comiat (gairebé) centenari

Tres generacions de la mateixa família, amb tres dones al capdavant, han escrit i protagonitzat la història gairebé centenària de la carnisseria i cansaladeria Ca la Montse, de Seva. La botiga, que va arribar a ser la més antiga que hi havia al poble, va tancar les portes per Setmana Santa i ara resta pendent d’un traspàs, que podria ser imminent, però ja a mans d’una nova nissaga i sota un nou rètol comercial. La carnisseria la va obrir l’any 1926 la sevenca Teresa Aniceto Creus, la Teia, que aleshores tenia 18 anys. D’aquí el nom inicial de l’establiment, Ca la Teia. Ocupava una part dels baixos de la històrica casa del número 8 del carrer de Dalt, en un reduït local de poc més de 20 metres quadrats. Aniceto comptava amb el suport del seu marit, Josep Esquís, que és qui s’encarregava de matar els xais i els porcs, i també d’anar a vendre la carn en mercats ambulants com els de Vic i Granollers. Quan va ser l’hora de jubilar-se, Aniceto va proposar a una neboda, Montse Esquís, que n’agafés les regnes. I així va ser. Corria l’octubre de 1980. Ben aviat també s’hi va incorporar el seu marit, Miquel Prat, que va anar deixant les eines d’ebenista i restaurador pels ganivets de carnisser i cansalader. “Van ser uns anys de molta feina; havíem set quatre despatxant aquí dins”, rememora Esquís, en un moment en què n’hi van arribar a haver cinc, de carnisseries al poble. La gran especialitat de Ca la Montse sempre va ser la carn de xai, però també tot l’assortimentt de botifarres, bulls, llonganisses o xoriços d’elaboració pròpia.A les portes de la jubilació, va ser una filla del matrimoni, Sara Prat, qui va descartar altres camins professionals que havia temptejat per posar-se darrere el taulell i donar continuïtat al negoci familiar. A ella li va tocar de posar l’establiment al dia i ho va fer, l’any 2010, ampliant la botiga amb l’altra part dels baixos de la casa –l’antiga cuina i menjador del domicili–. Això li va permetre, per exemple, mantenir l’enrajolat original de la primitiva botiga, com a espai de venda i exposició. Els primers anys va comptar amb l’ajuda d’una germana, però en el moment que es va quedar sola –“no em podia permetre contractar algú”– se li va anar fent més feixuc de compaginar la feina al taulell i a l’obrador. A més, els nous hàbits comercials de la clientela –amb la proliferació de la venda en línia o la competència de grans àrees comercials– van anar reduint el volum de negoci. Per això, quan va rebre una oferta per anar a treballar per a tercers va prendre la decisió de tancar. “Sap greu, perquè hi hem passat tota la vida, aquí dins”, coincideixen mare i filla, conscients que darrere d’elles queda una etapa familiar que s’ha allargat 96 anys. Es dona la casualitat que Montse Esquís hi va néixer, en aquesta casa, que sempre han ocupat en règim de lloguer. El nou capítol que s’obri a partir d’ara, amb un traspàs pel mig, ja formarà part d’una nova història.

Comiat (gairebé) centenari

Molt més que un restaurant de polígon

Guanya… el català!

La guia d’activitats per al cap de setmana

El mèrit jove s’ha obert camí

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

El Roser, de Sant Julià, tira endavant l’uniforme escolar tot i la manca de consens al Consell Escolar

Vegetalia tanca un ERO amb 28 acomiadaments a Castellcir

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic