Comiats que deixen ‘forat’

Hi ha botigues especials, singulars, que han sabut mantenir l’essència, sovint buscant l’equilibri entre tradició i modernitat. Són botigues que apel·len al bon gust i que imprimeixen caràcter al petit comerç d’una ciutat. Per això, quan tanquen també deixen un buit. És el cas del Forat de Moneries, la petita papereria i botiga d’objectes de regal i decoració de la plaça del Pes, a Vic. La seva propietària, Dolors Pujol, es jubila després de 37 anys darrere el taulell. Just després de les festes de Nadal abaixarà la persiana. L’establiment va obrir les portes l’1 de juliol de 1983, inicialment al carrer de la Ramada, en un petit local a l’entrada de l’actual plaça de Maria Àngels Anglada. “A mi sempre m’havia agradat el món del paper i de les llibretes…”, rememora Pujol, que va comptar per a l’arrencada amb el suport incondicional dels seus pares, Felip i Àngela. Els primers articles de papereria que oferien, “molt novedosos”, la majoria d’importació, resultaven molt innovadors per l’època i no van trigar a despertar l’interès de la clientela, en uns anys que s’hi havia d’anar expressament, a la botiga, “perquè el carrer estava deixat de la mà de Déu”. La bona arrencada la va animar a buscar un espai més cèntric, i el va trobar a la plaça del Pes. Del local –fins llavors una botiga de roba de canalla i, molt abans, dels cafès Tupinamba– en van voler preservar, sí o sí, tant el mobiliari de l’aparador com la porta d’entrada, amb motllures i vidrieria presumiblement centenaris, que sempre han aportat un toc més d’autenticitat a l’establiment. L’interior el va revestir de miralls –en una feina que sempre ha agraït al rodenc Joan Parera– i d’infinitat de petits prestatges que confegeixen tot un microcosmos de papers de colors, blondes, parament de la llar, objectes de regal o, en aquesta època, decoració de Nadal. En el seu moment també va ser pionera a comercialitzar les figures dels gegants i caps de llúpia de Vic, com avui continuen construint des del Taller Gabins de Torelló. “Enhorabona”, “quina botiga més maca”, “gràcies per no haver canviat mai la línia”, li han anat escrivint els clients en el llibre d’anotacions que va obrir quan va celebrar els 25 anys. “Ha passat gent de tot el món”, es felicita, conscient que el Forat de Moneries també ha estat punt de parada de molts turistes i badocs que visiten la ciutat. Pujol es mostra satisfeta d’haver pogut mantenir part d’una clientela fidel, malgrat la pressió de les noves alternatives comercials que ofereix el seu sector, com les grans cadenes, els basars o la venda per internet. Ella, però, va mantenir-se fidel a una manera de ser, convençuda que “si no conservem el petit comerç, perdrem un dels grans valors de les ciutats”, reflexiona. Si bé per edat hauria pogut plegar fa un parell d’anys, coincidint amb el 35è aniversari, Pujol ho va anar allargant, en bona part perquè “hi he disfrutat molt, treballant; hi he està molt a gust, aquí dins”. Encara ara, quan mira enrere, se’n fa creus que hagi completat tants anys. “Quan em sobraven coses per Nadal i em deien que podia guardar-ho per a l’any vinent sempre pensava, ‘ves a saber on seré d’aquí a un any”. I d’any a any, n’han passat 37. Ara, amb l’actual context de pandèmia, ha acabat de donar el pas. Fins que tanqui, just després de les festes de Nadal, oferirà preus de liquidació. Una última oportunitat de deixar-se imbuir dins d’aquest forat amb encant; el Forat de Moneries.

Comiats que deixen ‘forat’

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Prats en essència

De Sant Patllari a Sant Joan

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Últims acomiadaments a Cata arran de l’ERO

Noves places de funcionaris per cobrir el dèficit dels ajuntaments