Cristina Vallès: De Sant Joan a Doha

Ho diu convençuda: “Aquí he trobat el meu lloc al món”. Cristina Vallès i la seva família es van traslladar a Qatar ara fa tres anys, després d’haver-ne viscut 11 a Praga. I no se’n penedeix ni un moment. Quan al seu home, el belga Ben De Wulf, una empresa de caçatalents li va proposar una feina a l’empresa de telecomunicacions Ooredoo, amb seu a la capital del petit emirat del Golf Pèrsic, reconeix que s’ho va mirar amb una certa prevenció. “Primer li vaig demanar si hauria de dur vel obligatòriament i si podria conduir”. Ara ja sap que no faria aquestes preguntes, perquè Qatar no és –ni de lluny– l’Aràbia Saudita. Encara que comparteixin frontera. De fet, no té cap dubte que viu molt millor aquí que a Txèquia, on va conèixer en Ben i on van viure durant 11 anys. La Cristina, llicenciada en Ciències de l’Educació, feia de directora d’un centre destinat a joves nord-americans que fan el programa Study Abroad. “Havia arribat a ser responsable de 750 estudiants en un any.” Ho recorda com una època estressant. El trasllat a Doha se’l va prendre com un canvi de vida: el primer any el va dedicar a instal·lar la família, i també a estudiar àrab. I ara fa de professora de reforç per a infants amb trastorn de l’espectre autista a la Compass International School, la mateixa escola on van els seus fills, la Nora, d’11 anys, i en Mateu, de 13. “Els porto a l’escola, i plego al migdia amb ells, el meu marit tampoc plega gaire tard, i podem fer vida de família”, diu. A més, en aquest centre hi ha alumnes de 70 nacionalitats diferents, un dels atractius que Vallès valora més de Qatar. “Vivint en un món tan intercultural, és una gran oportunitat trobar-te aquesta diversitat.” Ella mateixa ha descobert la cultura àrab, “molt més important del que veiem des del món occidental”. Del tarannà del país, li agraden els valors “de respecte, de família, de viure en comunitat”. I als qatarians, els troba “força catalans, en el sentit que estan orgullosos de la seva cultura i tradició, i tenen un punt seriós d’entrada però hospitalari després”. Si no hi ha cap daltabaix, és on faran vida els propers anys. “Allà on siguem nosaltres, és casa nostra”, diu Vallès. De fet, en Ben ve d’una família de diplomàtics, acostumada a canviar de residència, i mai no havia tingut ni tan sols un domicili fix a Bèlgica. Potser per això han triat un lloc on sempre saben que podrien tornar, i aquest és Sant Joan. El vol des de Qatar és de només sis hores, i hi passen els estius i el Nadal, com a mínim. “És on poden dir que és a casa.” Però de moment, sense moure’s de Doha, on, per cert, encara no s’han trobat amb el

Cristina Vallès: De Sant Joan a Doha

La Farga de Bebié: la decadència d’una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Set propostes de l’agenda cultural i de lleure per sortir de casa

Tona celebra aquest dissabte la 23a Fira JocJoc, repartida entre vuit espais

L’EMVic tanca els actes de celebració del seu 180è aniversari

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona