Joan Millaret i Valls
Després de competir en el Festival de Cinema de Berlín i aconseguir reconeixements com el de Millor Film Independent o Millor Guió del 2023 segons l’Associació de Crítics de Hollywood, Past Lives, de la directora debutant Celine Song, arriba als cinemes. Es tracta d’una producció dels estudis americans A24, estudi independent que ha viscut un creixement insospitat des de la seva irrupció el 2016, i que avui és sinònim de qualitat i de bon fer. Uns estudis que han aconseguit fer-se un forat en el cinema de terror produint fills de terror d’Ari Aster o Robert Eggers, però també finançant projectes del cinema europeu de Yorgos Lanthimos o Claire Denis o del cinema independent nord-americà com Barry Jenkins, Paul Schrader o Greta Gerwig.
Aquesta òpera prima de la dramaturga Celine Song, resident als Estats Units d’ascendència coreana-canadenca, aporta trets autobiogràfics a una preciosa pel·lícula en què la protagonista és una nena coreana, Nora, que vol ser escriptora i emigra al Canadà amb la seva família, i se separa així abruptament d’un amic d’escola i de jocs, Hae Sung, a Seül. Però el nus dramàtic de la història arranca amb la reaparició de Hae Sung (Teo Yoo), un retrobament que té lloc al cap dels anys a través de les xarxes socials, i que trasbalsa la vida estable que porta Nora (Greta Lee) en la seva vida en comú amb Arthur (John Magaro). Tot això ens és revelat a través d’un flashback que neix en una distesa seqüència inicial de la protagonista, Nora, ara adulta, amb dos homes en un bar.
La pel·lícula de Celine Song aborda el contrast entre la infància i l’edat adulta amb una mirada melancòlica que repassa els records i valora el pas del temps, les vides passades del títol de la pel·lícula.
Una pel·lícula que toca el tema del xoc cultural –arrels, llengua o tradicions– de dos vells amics que han traçat dos camins paral·lels, la migrant coreana integrada en un nou entorn humà i el noi que continua al país d’origen. Un film que toca temes del nostre món modern com és el fenomen de les xarxes socials que han modificat per complet els nostres hàbits diaris. Eines que fan possible esborrar les distàncies, diluir la llunyania, en favor d’una sensació de contacte gràcies a la proximitat, la immediatesa i la visibilitat en les nostres pantalles.
Past Lives se sustenta sobre la fórmula convencional del triangle sentimental amb dos nois i una noia, eix troncal de la comèdia romàntica. Però el resultat d’aquesta excel·lent pel·lícula sobrepassa aquesta fórmula tan tipificada i la subverteix per convertir-se en una proposta atípica, original i diferent. La cineasta aborda la complexitat i riquesa de les relacions humanes, els vincles entre les persones, i ho fa des de la naturalitat, la senzillesa, la quotidianitat. I el resultat és una magnífica exploració del ventall d’emocions i sensacions humanes, entre elles, per descomptat, l’amor. Una pel·lícula bella i commovedora.
{{ comment.text }}