De Campdevànol a ‘Polònia’

Quan Polònia va començar la seva exitosa trajectòria a TV3 el 2006, Eva Ortega tot just encetava la majoria d’edat. Tot i ser-ne espectadora i tindre-hi interès professional, mai hauria dit que acabaria formant part de l’alineació d’un programa que s’ha convertit en referent de la història televisiva del nostre país, a través de la sàtira humorística de l’escena política i social. Però ves per on, aquesta mateixa temporada ha començat a aparèixer com a actriu al programa. Hi canta, hi balla i es caracteritza del que hi faci falta. “Ara mateix hi interpreto sobretot personatges anònims”, explica Ortega, a qui tant se l’ha pogut veure visitant un museu com formant part de la família Aznar, participant en un peculiar Joc del Calamar o sent el rècord Guinness de persona que porta més roba a sobre. Ah, i també ha fet de Shakira. Darrere de tot plegat no hi ha ni sort ni casualitat. Abans d’iniciar-se aquesta temporada va enviar un vídeo a la productora Minoria Absoluta, que va convocar-la a fer una prova sense directrius, on va interpretar diversos personatges. I ja la van convidar a participar en els programes, sent habitual la seva presència pràcticament cada setmana. Prèviament, havia estudiat Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquella època ja es va apuntar a l’aula de teatre. Li agradava tant que quan va acabar la carrera va entrar a l’Institut del Teatre per estudiar-hi interpretació. Paral·lelament al Polònia està implicada “en mil històries”. En tant que persona heterogènia i inquieta li agrada cantar, ballar, l’animació, la poesia, fins al punt que li ha costat enfocar a quin àmbit es volia dedicar. Però ara és fàcil trobar-la en una companyia francesa participant en un espectacle familiar, o fent poesia escènica amb els companys amb qui va estudiar, o en el teatre social formant part de fòrums als instituts, o també a la cooperativa feminista Drac Màgic impartint cultura audiovisual, o fent tallers a les escoles, o dinamitzant sessions de cine familiar al Kinosaure dels cinemes Girona. Tot plegat li serveix per definir la seva vida com un “malabar continu” per combatre la precarietat. En definitiva “a la meva ànima ja li agrada aquest mestissatge, estar en llocs i àmbits diferents que m’ajuden a entendre la meva naturalesa polifacètica”. I encara que de vegades li pugui costar arribar a final de mes perquè no té un sou estipulat i mai sap quantes activitats cobrarà, o quantes vegades anirà a la tele, és feliç perquè li permet participar en molts projectes diversos. Amb 34 anys viu compartint pis, però no té ni hipoteca, ni ha pensat encara a formar una família convencional. Per tant, s’ho pot permetre. Una de les famílies que ha trobat és precisament la del Polònia, on afirma que “hi ha molt bon encaix gràcies a un engranatge sòlid i un ambient sa”. Allà l’han rebut “molt bé” i la feina és divertida, intensa i estressant alhora. Sovint fins al dia abans no tenen el guió. Això ajuda que el producte final sigui més fresc, que obligui a un percentatge d’improvisació i a “reforçar l’autoconfiança en tu mateixa”. A partir de la seva aparició al programa tampoc és que la reconeguin pel carrer, “perquè surto sovint caracteritzada o amb perruca”, però sí que hi ha un seguici de gent al Ripollès que la coneix “i que fins i tot juguen a endevinar en quin gag surto”. De cara al futur li agradaria interpretar personatges fixos, i que l’efecte rebot de la tele li permeti una trajectòria consolidada al mateix mitjà, a la televisió o al teatre. Per versatilitat i ganes, no quedarà.

De Campdevànol a ‘Polònia’

“Escollir l’Amor” en el dol

El so del barroc torna a omplir Sant Martí Sescorts, en un 10è festival d’èxit

‘Asesinato para principiantes (T2)’

‘The History of Sound’, d’Oliver Hermanu

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”