“La llegenda comença a formar part de l’ADN de Manlleu”, explicava dimarts Rosa Penna, una de les coordinadores del Serpent dels Menuts mentre intentava posar ordre en els 90 participants més joves de la festa. Els responsables van aconseguir trobar la manera de què tothom tingués el seu petit paper en els actes.
L’increment de la participació en aquesta prèvia de la festa, destinada a crear el planter, anticipava ja l’èxit de la festa a la nit, en el seu moment culminant. Poc després de les 10 de la nit, la bèstia travessava el Ter des de la Devesa perseguint els vailets que li havien pres el diamant, i començava el recorregut.
Com és habitual, al carrer de la Cavalleria i a les Tres Creus, amb els moments de foc més espectaculars. I a Can Puget, el moment més teatral, en què busquen on amagar el diamant. Aquest any no hi podia faltar la idea de posar-lo en algun dels cubells del porta a porta (a quin?) o a la furgoneta impactant de la nova brigada de la Policia Local. El morter s’imposava finalment com a solució, és clar.
A l’arribada a la plaça Fra Bernadí, s’intentava despistar la bèstia amb falsos diamants en forma de globus que la gent havia de mantenir a l’aire. I al final de la persecució, com sempre, la bèstia moria enroscada al morter i els vailets se sortien amb la seva. De moment, el final de festa que no s’ha alterat, esperant el castell de focs que encén el campanar i que tothom guarda en la memòria del seu mòbil.
{{ comment.text }}