Anna Tañà
“Els estius allà són llargs i molt calorosos, els jocs d’aigua al carrer eren molt habituals”, recorda Karina Amato, coreògrafa i professora de dansa i teatre musical, de la seva ciutat d’origen, Córdoba (Argentina). De petita passava els estius amb la seva família i amics a la ciutat, “allà tothom té jardí i algun veí ens convidava a la piscina”.
Amato recorda els seus estius d’infantesa com una diversió constant. “De tant en tant anàvem al riu a passar el dia i fèiem pícnic amb la família. El més meravellós era veure la meva tieta com preparava el cistell”. Les distàncies del país són molt llargues, “no podíem anar cada cap de setmana al mar”. La platja més propera, Mar del Plata, estava a 13 hores en autobús i la seva família només hi podia anar cada tres o quatre anys. “Va ser el primer viatge que vaig fer, hi anàvem un mínim de vint dies”, diu. Amato, que reconeix haver set sempre molt creativa, recorda “les siestas d’estiu” amb especial il·lusió. “La migdiada era màgica, mentre la gent dormia nosaltres ens inventàvem mil coses”, explica. La ballarina era la més trapella dels dos germans i “era un cul inquiet”. Recorda tallar el cabell a les nines, organitzar festes d’aniversari per al gos o crear coreografies amb els amics mentre els adults dormien. “La meva mare es despertava amb por de veure què havíem fet”, recorda amb gràcia. “Vam crear un grup musical que es deia Remiendus i imitàvem el grup Parchís, per mi eren uns ídols”, explica. Amato, que sempre ha estat involucrada en la dansa, era l’encarregada de muntar les coreografies i “era un ritual que cada tarda vinguessin els amics a casa a ballar”.
Aquests estius d’infantesa els recorda amb molta estima, “eren moments màgics perquè veia els amics cada dia al carrer i érem molt lliures, això ara ja no es fa”. Quan tenia 8 anys la seva àvia la va apuntar a una escola de dansa i des de llavors mai més ha parat de ballar. “Jo sempre m’apropava a les finestres de l’escola per veure com ballaven”, explica. Durant l’adolescència recorda sortir sempre de festa a ballar amb els amics, però no va fer cap viatge fins als 18 anys, quan va anar a viure a Torino (Itàlia) amb la seva família. Allà va tenir la seva primera feina d’estiu. “Vaig estudiar un curs d’assistent d’infància i cuidava nens de famílies riques. També feia animacions de festes d’aniversari”, diu. A Itàlia els estius eren menys calorosos, “el mar també ens quedava molt lluny així que anàvem a la piscina”. Amato, que reconeix ser una amant de la platja, no va poder gaudir-la plenament fins que no va venir a viure a Catalunya. “Fa 18 anys que vaig venir a viure a Vic i n’estic encantada, estic feliç amb el mar tan a prop”, destaca. La ballarina es va enamorar de Barcelona i del teatre musical quan va venir a visitar els seus familiars de Vic mentre residia a Itàlia. “Al marxar de nou cap a l’Argentina vaig dir al meu pare que jo volia viure aquí. Qui m’hauria dit que ara hi seria”, exclama.
Des d’aquest moment, Amato s’ha dedicat a la dansa i el teatre musical fent classes a Barcelona fins que s’ha fet un lloc dins la comarca d’Osona. Actualment fa classes de dansa al Seminari de Vic i continua impartint cursos arreu del territori. “M’he format en la tècnica Simonson, que respecta l’anatomia de la persona i li ensenya a ballar tenint en compte el seu cos”, diu.
L’argentina defineix els seus estius d’infantesa i adolescència en una paraula: felicitat. “Barcelona, quina ciutat més bonica, desitjo que algun dia et pugui tornar a veure”, aquesta és una de les últimes frases que Amato va escriure al seu diari personal que tenia des dels 8 anys. Ara, des de la perspectiva, creu que pot ser cosa del destí.
{{ comment.text }}