De Manlleu a Londres

La manlleuenca Gemma Mas sempre havia tingut la il·lusió de voltar món, aprendre anglès i viure experiències noves per saber què volia, tant professionalment com personalment. Després de llicenciar-se en Dret va trobar feina a Vic, però no estava convençuda de viure-hi tota la vida. Així que el 2006 va decidir deixar-ho tot i anar a provar sort a la capital anglesa. Gemma Mas va marxar a Londres fa més de tretze anys, i no ha tornat. En aquest temps, ha passat de parlar escassament l’anglès i treballar com a cambrera dia i nit en una franquícia hotelera, a ser contractada per l’empresa petroliera Premier Oil Plc, on actualment s’ocupa de la tresoreria. “Vaig deixar el dret una mica de banda”, diu rient. També va treballar una temporada per la multinacional Nielsen, encarregant-se del Customer Services. “Havia d’atendre moltes trucades i el meu anglès va millorar molt”, afirma. Després la van promoure al departament de finances, i va decidir posar-se a estudiar de nou, aquest cop Empresarials. Mas explica que la seva primera impressió de Londres no va ser precisament bona: “Vaig arribar després dels atemptats, i anava a tot arreu amb taxi perquè tenia por d’agafar el metro”. També es va adonar que “la vida allà era molt difícil”. A Manlleu vivia amb els seus pares i tenia tot el que volia, però aquí va haver de començar a comptar els pennies per arribar a final de mes. Vivia en un pis petit amb una amiga seva, “compartíem fins i tot el llit”. Però ella no es penedeix de res, “formava part de l’experiència, em va fer créixer i em vaig tornar més forta”. Londres la va sorprendre també perquè “la gent anglesa sembla molt freda, però els amics que vaig fer eren de veritat. En canvi, a Catalunya sembla que tinguis molts amics perquè la gent és molt oberta però reals n’hi ha pocs”. Uns anys després, el 2010, va conèixer l’home amb qui s’ha casat i ha tingut dues filles. “Ell és de Bristol, però va venir a Londres per feina i vam coincidir en una festa de disfresses que organitzaven uns amics nostres”. Ara viuen en una casa a la zona sis, als afores de la gran capital. Les seves filles ja van a l’escola i parlen sempre anglès, “costa molt que parlin en català, però sí que l’entenen”. Quasi no tenen contacte amb la llengua, només per part de la seva mare. “Si els parlés en castellà, seria més fàcil, però no em surt”. Ella creu que Londres és una ciutat “estressant”, les distàncies són “molt llargues” i la majoria de gent no té la família a prop, “a vegades et sents sol”. Per altra banda, els dies són més curts. “Si no has sortit de casa a les 5 de la tarda, ja no ho faràs. Les nenes van a dormir a les 7, per exemple”. Tanmateix, “el temps no està tan malament, no plou tant com diuen”. Finalment, Mas diu que li agradaria tornar a Catalunya, però alhora li fa por el canvi que suposaria per a les filles i perquè no està segura de quina feina trobaria. Tot i això, “espero endur-me la família cap aquí en algun moment de la meva vida”.

De Manlleu a Londres

Benvingut, Carquinyoli

Els 20 anys del Serpent i els 25 del Fes-te Jove marcaran la festa de Manlleu que ja ha donat a conèixer el programa

Menjar-se un croissant d’un quilo en 19 minuts a Torelló

L’art de cuidar els clients des de la cuina

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

Una petita experiència gastronòmica

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Convivencia Cívica Catalana demana retolar en castellà a Vic