De quan Tona vivia de l’estiueig

“Ara mateix és el punt que més ens preocupa; hem d’aconseguir salvar-ho.” L’alcalde de Tona, Amadeu Lleopart, observa l’edifici de l’antic Balneari Ullastres. La degradació és evident i part de la teulada ja s’està esfondrant. Al valor patrimonial s’hi suma també el simbòlic. És el primer balneari que es va construir a Tona, l’any 1876. Tot just feia dos anys que s’havia descobert la primera deu d’aigües sulfuroses al municipi, un fet que va impulsar el naixement del fenomen del termalisme i l’estiueig a Tona. Un fenomen que donaria caràcter i personalitat al poble, avui encara ben presents.L’antic Balneari Ullastres i el parc que l’envolta, de titularitat municipal, són un dels punts culminants de la Ruta de l’Aigua, un recorregut dissenyat ara fa 10 anys per ajudar a difondre, precisament, tot aquest llegat. L’alcalde, acompanyat de l’arqueòloga Imma Mestres, directora del Parc Arqueològic del Camp de les Lloses –des d’on es coordina i gestiona la ruta–, i de l’historiador tonenc Carles Puigferrat, bon coneixedor del seu substrat teòric, es van sumar fa uns dies a la proposta d’EL 9 NOU de resseguir la ruta. “La història la tenim molt ben documentada, però ens faltaria un plus, una assignatura pendent per acabar de difondre-la, que és la preservació del patrimoni que ens queda”, deixava anar Mestres abans de començar.En aquesta línia, el Balneari Ullastres esdevé una peça clau. El rètol “Balneari de Tona”, que encara es pot llegir a la façana, testimonia el seu caràcter pioner. L’edifici, ampliat el 1882, no té l’aspecte modernista o noucentista dels altres dos grans balnearis tonencs, el Roqueta (1896) i el Codina (1913). I és perquè havia de ser una construcció provisional. Els seus promotors, una societat formada per les famílies Bayés, Ullastres i Galobart, hi havien projectat un gran complex hoteler, que mai s’acabaria desplegant. Tancat des de 1980, al cap de poc temps se’n van haver de tapiar les entrades per evitar les destrosses i els espolis que s’hi anaven encadenant. Saber l’estat del conjunt de les estances interiors és avui una incògnita. “Té especial interès la planta semisoterrània, on hi havia totes les banyeres d’hidroteràpia”, detallava Puigferrat, tot recordant que “de petit encara hi havia entrat a veure’l”. També es conserva el pou d’on s’extreia l’aigua minero-medicinal, un element ara devorat per la runa.L’Ajuntament ha posat fil a l’agulla per mirar de revertir la situació. A banda d’iniciar els primers estudis topogràfics, s’està negociant amb la Diputació la possibilitat que d’entrada pagui la redacció d’un projecte de rehabilitació. Seria un primer pas. “Encara no s’han determinat quins usos exactes tindria, potser lligat a una futura escola de natura, però la prioritat ara és salvar l’edifici”, remarcava Lleopart. El finançament marcarà els tempos.Es tracta d’evitar la mateixa dissort que va patir el Balneari Roqueta, incomprensiblement enderrocat l’any 1974. Aixecat a finals del segle XIX –després de superar un cúmul de plets amb els Ullastres, que veien perillar la seva hegemonia–, l’edifici exhibia un esplèndid aire modernista, qui sap si amb l’empremta de Lluís Domènech i Montaner, parent de Ramon Montaner, un dels promotors de la societat Nuevas Aguas de Tona, juntament amb Josep Roqueta. Va ser, al seu temps, el balneari que va assolir més prestigi de Tona. Es va mantenir actiu fins als anys 60. Avui, a l’entorn del parc Roqueta només s’hi conserva l’accés a la font, presidida per una pèrgola que va substituir la primitiva cúpula. A finals dels anys 90 es va recuperar l’antiga estructura de l’escala en forma de cargol que baixava fins a la deu. Des de fa un parell o tres d’anys, però, l’accés està tancat per unes inundacions. Reparar-ho és un altre dels projectes que està en curs. “L’objectiu és tornar-ho a obrir al públic perquè era un element important dins de la Ruta de l’Aigua per l’experiència olfactiva que s’enduia el visitant”, apuntava Mestres.L’edificació de cada un d’aquests balnearis anava acompanyada d’una gran zona enjardinada i la urbanització del sector. “Vendre parcel·les formava part del mateix negoci”, recordava Puigferrat. Avui en són testimoni els grans parcs que envolten els antics balnearis Ullastres i Roqueta. Destaca l’entorn d’aquest últim, amb tot l’skyline de cases de talla modernista, d’on sobresurten torres tan emblemàtiques com les Llussà o la Simon.La mateixa Ruta de l’Aigua també recorre, entre d’altres, el traçat de l’antiga via romana, la que enllaça els balnearis Roqueta i Codina –amb parada obligada als antics forns ibèrics del sector de la Suïssa o la capella modernista de la Salut–. El Balneari Codina, precisament, va ser el tercer dels grans balnearis que es van construir a Tona. I també el que més anys va funcionar com a tal: 102. Obert l’any 1913, va estar actiu fins fa cinc anys. Actualment els seus propietaris estan tramitant un canvi d’usos. Coincidint amb això, des de fa uns dies l’edifici torna a mostrar, a peu de carrer, tota la seva esplendor.“Tona no s’entendria sense el descobriment de les aigües mineromedicinals i l’impacte que va rebre de la Barcelona metropolitana amb el fenomen de l’estiueig”, reflexionava Puigferrat, que està treballant en una segona ruta de difusió turística centrada en l’urbanisme i els edificis singulars de Tona, amb vincles evidents amb la de l’aigua.El mateix Puigferrat també és l’artífex d’una exposició titulada “La Tona imaginada”. Es tracta d’un singular recull de plànols que es conserven a l’Arxiu Municipal, de projectes que mai no es van acabar de realitzar, en bona part testimonis del boom urbanístic que va viure el poble arran del fenomen de l’estiueig. L’exposició es va poder visitar el passat mes d’abril a Can Sebastià i aquesta tardor s’havia de traslladar a la seu de Vic del Col·legi d’Arquitectes, però es va haver de cancel·lar pel context de pandèmia. L’objectiu és buscar-li un indret per exposar-la de forma permanent a Tona mateix. Històries locals, d’interès global.

De quan Tona vivia de l’estiueig

Sant Quirze, Molins de Rei i Berga, ‘agermanats’ pels Pastorets de Serafí Pitarra

Els millors minuts de la nostra vida | Dissabtes, macarrons i Superlópez

Centenars de veïns i visitants acompanyen els Tonis de Santa Eugènia

Mecanitzats sense motor: visita a l’escola de tracció animal de La Franquesa

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Mor un conductor després de xocar contra un camió aparcat a la carretera de Vic a Manlleu

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Les mil cares d’una mort sobtada

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa

Dues conductores ferides en un accident entre una furgoneta i un cotxe a la C-37

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic