De Roda a Vic, el territori ausetà

L’actual Osona té les arrels molt fondes. Al segle IV aC, en la primera edat del Ferro, ja es pot parlar de la construcció d’un territori dels ausetans amb un funcionament organitzat. L’arqueòloga Montserrat de Rocafiguera ha posat el focus a aquest llarguíssim període que abasta més de mil anys durant el qual la comarca és ibera, romana i visigòtica, successivament. Un temps del qual hi ha testimonis en els nombrosos jaciments arqueològics –fins a 170– però que estava mancat fins ara d’un estudi “de síntesi”. És el que ella ha fet en la seva tesi doctoral, llegida el passat mes de desembre a la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona. Montserrat de Rocafiguera porta anys codirigint les excavacions del jaciment de L’Esquerda, on s’ha especialitzat en el poblament més antic, l’ibèric, i aquí es fixa el punt de partida. “La meva hipòtesi és que ja s’organitza una estructura protoestatal, amb unes fronteres” que marquen la perifèria de la plana. Com tota organització, ha de tenir un lloc central, i l’indret que té més elements per ser-ho és L’Esquerda. “Aquesta podria ser l’Ausa ibèrica”, diu Rocafiguera basant-se en una sèrie d’elements comprovats: té fortificació amb una muralla important, un barri artesanal amb indústries com una ferreria, un santuari on ara hi ha l’església romànica i una monumentalització, com ho proven els carrers pavimentats amb còdols. L’espai ausetà es delimita amb una sèrie de punts de fortificació alineats a l’oest: des del turó de Montgrós (el Brull) fins al castell de Besora (Santa Maria de Besora), el territori es protegeix amb una mena de frontera. Aquesta primera organització es fa evident en la Segona Guerra Púnica, entre romans i cartaginesos, els primers a la costa i els segons a l’interior. Osona és un “territori guerrer”, i això explica el pas següent: una romanització que comença al segle II aC i que es fa a partir de camins de caràcter militar. Canvia la manera de viure en el territori: ja no són les fortificacions d’altura, sinó les vies que el travessen. “En aquest moment, per exemple, tot el territori del Lluçanès comença a ser travessat per camins”. No s’explicaria, altrament, un assentament militar tan important com el de Puig Ciutat. “El territori ibèric devia ser balcanitzat, per dir-ho en un terme actual, i fins que no s’incorporen a les files de les tropes auxiliars romanes, cal una presència militar”, explica Rocafiguera. El jaciment del Camp de les Lloses, a Tona, forma part d’aquesta nova forma de poblament del pla. Hi ha evidències que els ibers s’integren en el nou sistema militar. I la ciutat romana, el fonament del Vic actual? Rocafiguera ho té clar: després d’haver repetit moltes vegades que s’assentava sobre un antic poblament ibèric, cal desmentir-ho: “No hi ha indicis arqueològics ibèrics a Vic, és una ciutat de nova planta de l’època d’August”. Possiblement, contemporània a la fundació de Barcelona. I el seu nom seria Auso (com Barcino). Rocafiguera planteja una hipòtesi de com hauria pogut ser el seu nucli: una ciutat petita d’unes quatre hectàrees, uns carrers en forma de retícula, el fòrum al voltant del Temple Romà actual, les necròpolis com la de la plaça de la Catedral. Les cases no s’escampaven cap a l’actual plaça Major com la ciutat medieval sinó que baixaven en pendent suau cap al Mèder des del temple que hi havia al punt més alt del turó. El barri de les Adoberies ja existia. “Hem fet una hipòtesi que s’haurà de confirmar o desmentir en futures excavacions”, explica l’arqueòloga. Aquest era el Vic romà, que ja no deixarà de ser ciutat quan l’imperi va decaient (l’època del Baix Imperi). Possiblement es crea la seu episcopal cap al segle IV dC, amb la cristianització ja implantada. A Vic hi queda el poder civil (eclesiàstic), mentre que L’Esquerda torna a reviure després de segles d’abandonament amb l’arribada dels visigots, que hi tornen a construir una muralla. A l’entorn de la ciutat, escampades per la plana, creixien vil·les que estructuraven el territori rural i que encara són recollides segles més tard en la documentació carolíngia. Hi ha 16 conjunts en llocs com el Bosc del Quer, el mas Fontcuberta, el Vilar de Palau, Vilagelans... “El que he intentat fer és veure l’evolució del territori, una visió global del territori ausetà”. Territori que es construeix en època ibèrica, va canviant de centre i organització segons les necessitats, però sempre com un espai amb entitat.

De Roda a Vic, el territori ausetà

La febre per trobar el número de loteria de l’anunci d’un torró ha arribat fins a Tona

Santi Serratosa i el retorn d’Astrio, a ‘La tramoia’ d’EL 9 TV

Visita a la Fira de l’Avet d’Espinelves després d’un pont multitudinari

El primer Wagner a Vic

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic