De Roda a Vic, el territori ausetà

L’actual Osona té les arrels molt fondes. Al segle IV aC, en la primera edat del Ferro, ja es pot parlar de la construcció d’un territori dels ausetans amb un funcionament organitzat. L’arqueòloga Montserrat de Rocafiguera ha posat el focus a aquest llarguíssim període que abasta més de mil anys durant el qual la comarca és ibera, romana i visigòtica, successivament. Un temps del qual hi ha testimonis en els nombrosos jaciments arqueològics –fins a 170– però que estava mancat fins ara d’un estudi “de síntesi”. És el que ella ha fet en la seva tesi doctoral, llegida el passat mes de desembre a la Facultat d’Història de la Universitat de Barcelona. Montserrat de Rocafiguera porta anys codirigint les excavacions del jaciment de L’Esquerda, on s’ha especialitzat en el poblament més antic, l’ibèric, i aquí es fixa el punt de partida. “La meva hipòtesi és que ja s’organitza una estructura protoestatal, amb unes fronteres” que marquen la perifèria de la plana. Com tota organització, ha de tenir un lloc central, i l’indret que té més elements per ser-ho és L’Esquerda. “Aquesta podria ser l’Ausa ibèrica”, diu Rocafiguera basant-se en una sèrie d’elements comprovats: té fortificació amb una muralla important, un barri artesanal amb indústries com una ferreria, un santuari on ara hi ha l’església romànica i una monumentalització, com ho proven els carrers pavimentats amb còdols. L’espai ausetà es delimita amb una sèrie de punts de fortificació alineats a l’oest: des del turó de Montgrós (el Brull) fins al castell de Besora (Santa Maria de Besora), el territori es protegeix amb una mena de frontera. Aquesta primera organització es fa evident en la Segona Guerra Púnica, entre romans i cartaginesos, els primers a la costa i els segons a l’interior. Osona és un “territori guerrer”, i això explica el pas següent: una romanització que comença al segle II aC i que es fa a partir de camins de caràcter militar. Canvia la manera de viure en el territori: ja no són les fortificacions d’altura, sinó les vies que el travessen. “En aquest moment, per exemple, tot el territori del Lluçanès comença a ser travessat per camins”. No s’explicaria, altrament, un assentament militar tan important com el de Puig Ciutat. “El territori ibèric devia ser balcanitzat, per dir-ho en un terme actual, i fins que no s’incorporen a les files de les tropes auxiliars romanes, cal una presència militar”, explica Rocafiguera. El jaciment del Camp de les Lloses, a Tona, forma part d’aquesta nova forma de poblament del pla. Hi ha evidències que els ibers s’integren en el nou sistema militar. I la ciutat romana, el fonament del Vic actual? Rocafiguera ho té clar: després d’haver repetit moltes vegades que s’assentava sobre un antic poblament ibèric, cal desmentir-ho: “No hi ha indicis arqueològics ibèrics a Vic, és una ciutat de nova planta de l’època d’August”. Possiblement, contemporània a la fundació de Barcelona. I el seu nom seria Auso (com Barcino). Rocafiguera planteja una hipòtesi de com hauria pogut ser el seu nucli: una ciutat petita d’unes quatre hectàrees, uns carrers en forma de retícula, el fòrum al voltant del Temple Romà actual, les necròpolis com la de la plaça de la Catedral. Les cases no s’escampaven cap a l’actual plaça Major com la ciutat medieval sinó que baixaven en pendent suau cap al Mèder des del temple que hi havia al punt més alt del turó. El barri de les Adoberies ja existia. “Hem fet una hipòtesi que s’haurà de confirmar o desmentir en futures excavacions”, explica l’arqueòloga. Aquest era el Vic romà, que ja no deixarà de ser ciutat quan l’imperi va decaient (l’època del Baix Imperi). Possiblement es crea la seu episcopal cap al segle IV dC, amb la cristianització ja implantada. A Vic hi queda el poder civil (eclesiàstic), mentre que L’Esquerda torna a reviure després de segles d’abandonament amb l’arribada dels visigots, que hi tornen a construir una muralla. A l’entorn de la ciutat, escampades per la plana, creixien vil·les que estructuraven el territori rural i que encara són recollides segles més tard en la documentació carolíngia. Hi ha 16 conjunts en llocs com el Bosc del Quer, el mas Fontcuberta, el Vilar de Palau, Vilagelans... “El que he intentat fer és veure l’evolució del territori, una visió global del territori ausetà”. Territori que es construeix en època ibèrica, va canviant de centre i organització segons les necessitats, però sempre com un espai amb entitat.

De Roda a Vic, el territori ausetà

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

Formatges d’‘Oscar’

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

L’últim mestre artesà xurrer

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona