Teresa Martí, veïna de Gurb, ha publicat el seu primer llibre. Martí és llicenciada en Ciències de l’Educació, però paral·lelament és escriptora. Fins ara ha escrit diversos relats curts, però Noventa y seis horas és una novel·la fictícia que l’ha portat a la maduresa com a prosista. Tot i basar-se en fets imaginaris, sorgeix d’una conversa que va mantenir, casualment, amb Imma Barnó, una jove que esperava un trasplantament d’òrgans per seguir vivint.
El llibre, de col·leccions Narrativas 21 i de l’editorial Pensódromo 21, narra la història, que succeeix en els quatre dies del pont del Primer de Maig, de dues mares que reflecteixen les dues cares en un procés de donació d’òrgans. Per una banda, la família d’una noia que porta temps esperant un trasplantament dels òrgans de l’aparell digestiu, i, per altra banda, la família d’un jove amb mort cerebral, després de patir un accident, que ha de decidir si accedeix a la donació o no. Desesperació i amargura de dues mares que veuen com els seus respectius fills se’ls escapen, la novel·la narra la tràgica història de dues famílies i descriu les dues parts oposades en aquest procés.
Martí s’introdueix en el món de les donacions d’òrgans i visita constantment l’Organització Catalana de Trasplantaments. Així reflecteix el paper dels professionals sanitaris i indirectament provoca amb la seva novel·la una conscienciació en els seus lectors de la importància de la donació, “cada òrgan pot salvar diferents vides”, afirma l’autora.
Amb la redacció de la novel·la vol fer constar, també, la dificultat a l’hora de prendre la decisió de donar els òrgans. I més en el cas d’una mare que perd el seu fill, perquè d’alguna manera “és l’únic que li queda”.
La novel·la primer es va publicar en línia i, després de fer-ho en paper el passat mes de juny, Martí es mostra molt contenta pel resultat i la difusió que ha tingut el llibre. El millor, però, ha estat conscienciar els lectors i mostrar la importància i la duresa de les donacions.
{{ comment.text }}