Els edificis cedeixen però el Canaules resisteix. Aquesta podria ser la conclusió a què s’arriba després del tercer canvi de domicili de l’històric Cafè Canaules de Ripoll. Es va obrir l’any 1880 a la plaça Sant Eudald, i a la dècada dels anys 40 del segle passat es va traslladar al carrer Peixateries. Des del mes d’agost, i en ple segle XXI, es troba a la plaça Gran, concretament a l’edifici modernista on hi havia hagut una fàbrica de pasta. Tot i el canvi de domicili, el Canaules continua regentat per Joselina Soldevila i la seva mare, Dolors Terradellas.
El Cafè Canaules va estrenar la seva història a la plaça més cèntrica del poble, la de Sant Eudald, al voltant de l’any 1880. El primer propietari que va tenir l’establiment es deia Eudald Casadesús (no confondre amb l’actual delegat del govern a Girona i exalcalde de Ripoll). La Guerra Civil i els seus bombardejos va deixar tocat l’edifici on estava ubicat i el Cafè Canaules es va haver de traslladar a una altra banda. Tot i així, no va anar a parar massa lluny, només a uns metres de distància, al peculiar carrer Peixateries. Aquí hi ha estat fins ara, passant per les mans de diversos propietaris fins que l’any 1981 se’n va fer càrrec Dolors Terradellas.
Després de més de 30 anys s’han vist obligats a tornar a canviar de casa, bàsicament pels problemes estructurals greus de l’edifici, que actualment està apuntalat. Tampoc ha anat a parar lluny, sinó uns metres més enllà, tal com va passar a la dècada dels anys 40, i ara es pot trobar a la plaça Gran, en ple centre de Ripoll. Malgrat que la filla de la Dolors, Joselina Soldevila, sempre ha ajudat la seva mare a gestionar el cafè, el canvi de domicili també ha suposat un canvi de propietat, i ara va en nom de Soldevila. Es dóna la curiositat que el nou edifici és propietat d’Eudald Casadesús (el mateix nom del primer propietari del Canaules) i en aquest cas, efectivament, és el delegat del govern.
La resta tot continua igual al Canaules: la mateixa cuina de mercat “posada al dia”, el sant Eudald presidint el cafè, “tot i que ara en tenim dos, perquè en vam trobar un altre en un cul d’armari”, i exposicions cada dos per tres “que precisament ara fa 25 anys que en vam començar a fer”. El Canaules continua essent un lloc “d’entrepans, sopars i ressopons”.
