Deu anys de ‘solstici’ a Gurb

Dissabte, 2/4 de 6 de la tarda. Dalt la Creu de Gurb ja hi ha unes 150 persones. La majoria, famílies amb canalla i veïns del poble, que s’han hagut d’inscriure abans per poder viure, de primera mà, l’experiència de la Baixada de Teies. La iniciativa, nascuda fa 10 anys de la mà d’un grup de pares de l’escola, s’ha anat consolidant com una de les propostes nadalenques més singulars de la comarca. Transmet autenticitat. El sol regala les últimes clarors mentre damunt del Cabrerès s’hi planta la lluna, ben plena. De cop, un fort aplaudiment. Arriben la vintena llarga de jovent del poble, d’entre 15 i 20 anys, carregant les teies que s’hauran d’encendre d’aquí a uns minuts. Les han anat a recollir a l’altura del Coll, el punt més alt on s’arriba en 4x4. D’allà fins al cim hi ha 20 minuts; la baixada serà més llarga i més feixuga. La gentada es reuneix al voltant de la foguera i entona el Fum, fum, fum, mentre els teiers reben les últimes instruccions de seguretat. “Vinga, a disfrutar-ho”. És l’últim crit que els llança Jordi Franquesa, un dels membres de la colla dels vells –com els anomenen els seus propis fills. Un coet avisa que és l’hora. S’obren els llums de la Creu –tota una altra tradició de Nadal a Gurb, aquesta vigent des de l’any 2000–. Encara hi ha temps per a una petita sorpresa: la presentació de la Ratafia del Castell de Gurb, encarregada a un expert grup de ratafiaires de Centelles. Un producte amb esperit de poble, al qual se li vol acabar donant finalitats solidàries. Ara sí, les primeres teies ja estan enceses. Aquest any n’hi ha 20 a dalt del cim. Quan arribin al pla de les Bruixes se n’hi afegiran vuit més, per substituir les que s’hagin anat apagant o fet malbé. Mentre els teiers s’apleguen per fer-se la foto de rigor, comencen a baixar les famílies amb canalla petita, que empunyen cofois les seves torxes de parafina. Són el futur de la festa. De mica en mica, un regueró de llum il·lumina la falda del turó, amb la lluna plena completant la postal. Alguns dels teiers aprofiten per anar-se rellevant –les més grans pesen entre cinc i set quilos–. A l’altura del pla de les Bruixes recullen les últimes teies i el seguici enfila cap a la plaça U d’Octubre. Allà els espera una de les novetats, l’encesa d’un Gran Teiot i, és clar, la botifarrada –amb els beneficis enguany per a Osona contra el Càncer. Amb només 10 anys, la Baixada de Teies de Gurb ha esdevingut tradició. Una tradició que va tenir un primer culpable, el gurbetà Jordi Sales, membre històric de la Unió Excursionista de Vic. “Realment fa il·lusió veure com s’ha consolidat tot això”, reflexionava el dia abans –aquest dissabte no hi va poder assistir–. Sales feia temps que covava interès per explorar la vinculació de Nadal amb l’ancestral celebració del solstici d’hivern. Va ser així com va descobrir el Fia Faia, una festa que se celebra a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola la nit de Nadal, i que consisteix precisament a encendre una foguera dalt la muntanya i, des d’allà, traslladar les faies –així les anomenen allà– fins al poble. Captivat per una festa “molt autèntica” –que juntament amb les falles d’estiu del Pirineu va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2015–, va pensar de traslladar-ne l’essència a Gurb, en un entorn tan emblemàtic com el turó del castell. Així ho va plantejar a un reduït grup de pares que, aleshores, portaven els fills a l’escola, com Pere Antentas, Jordi Franquesa, Antoni Mora, Jordi Roura o Pep Campà, que avui hi continuen implicats; de seguida també s’hi va sumar algun veí més, com l’incombustible Toni Anguera, qui més i millor ha fotografiat la festa. El Nadal del 2011 protagonitzaven la primera baixada, “bàsicament érem nosaltres amb la nostra canalla”, rememorava Sales. Ho van fer amb tot just una desena de teies que van improvisar a base de rostolls i quatre branques seques, que es cremaven abans d’arribar a baix. De mica en mica les han anat perfeccionant –alguns membres del grup han visitat els museus de les falles del Pirineu– i avui ja es fan xerrac en mà, esberlant el tronc en forma de creu fins a uns 40 centímetres i arrodonint el pom de baix per fer-les més portables. Un mes abans ha calgut recollir alguns pins morts, a l’entorn del mateix turó, i donar-los forma. Les teies fan entre 1,5 i 1,7 metres d’alçada. El secret de la consolidació de la iniciativa ha estat aquest relleu generacional. “És el mateix jovent, que llavors tenien 8 o 10 anys, el que ara empeny; s’ho han agafat amb entusiasme”, admetien Pere Antentas i Toni Mora des del cim. El suport de l’Ajuntament “també ha estat clau”, afegia Antentas, davant la presència de l’exalcalde Joan Roca, a qui durant els primers anys li va tocar de seguir-ho “des de l’altra banda”, vetllant per minimitzar qualsevol risc, com el d’incendi. De cara a futures edicions, els organitzadors reconeixen que caldrà limitar l’accés a dalt el castell. Malgrat que aquest any ja calia inscripció, cada vegada hi vol pujar més gent. Davant d’això, “potser al cim només hi podran anar els teiers, i repartir la resta de la comitiva uns trams més avall”, suggerien. Sigui com sigui, la Baixada de Teies continua sumant per convertir-se en “la gran festa del Nadal a Gurb”.

Deu anys de ‘solstici’ a Gurb

Manlleu invoca Sant Antoni com a protector del bestiar, una commemoració religiosa i popular

Josep Pratdesaba, nou Vigatà Il·lustre

Camprodon acull un càsting de figurants per a una pel·lícula sobre la tragèdia del Balandrau

Calldetenes clou la 40a edició de la mostra de pessebres

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

La Guàrdia Civil atribueix al gerent del Fitó de Seva infraccions ambientals i possibles delictes

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Petit incident a l'Eix a Folgueroles

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Un ambient de Primera