La mujer invisible, de la realitzadora gallega Noemí Chantada, es va endur el premi al millor documental de la sisena edició del Festival Protesta de Vic. El seu treball explica la realitat de les dones a les que la crisi ha abocat a la prostitució. L’Atlàntida ha acollit aquest diumenge la festa finals del festival, en què també s’han entregat premis al millor documental de ficció (Uno, de Javier Marco, sobre els refugiats que travessen el Mediterrani) i el premi del públic (Cunetas, de Pau Teixidor, situat en el context de la Guerra Civil espanyola). L’organització va concedir també una menció especial a White, de David Moya, l’únic dels premiats que va ser-hi present i que va reivindicar les possibilitats de l’humor com a eina de crítica social.
L’organització calcula que durant els seus 10 dies de durada, han passat pel protesta unes dues mil persones, en les projeccions i actes paral·lels que s’han dut a terme. La festa final d’aquest diumenge va tenir com a eix argumental l’impacte de les noves tecnologies. La violinista Sara Fontan, que va combinar loops i so directe, un solo de dansa en skype amb la ballarina Laura Marsal i la veu de Tiana Dixon interpretant Freedom mentre es projectaven imatges de protestes pels drets humans van simbolitzar aquest tema que ha tractat el festival. L’organització també va destacar la paritat en el nombre de directors i directores de films seleccionats: “Molts festivals s’han posat com a objectiu tenir-la el 2020, nosaltres ja ho tenim fet”.
{{ comment.text }}