L’Aplec d’Hivern dels Hostalets de Balenyà s’ha evidenciat ja com una proposta consolidada, amb un augment del públic sardanista en aquesta cinquena edició, de la mateixa manera que la proposta de completar el programa amb una doble sessió de dues orquestres a l’escenari va repetir l’èxit del primer intent, tres anys enrere, quan se celebrava el vintè aniversari de les Festes d’Hivern. L’efemèride la van protagonitzar aquest dissabte les dues cobles orquestres més antigues i conegudes del país, els Montgrins i La Principal de la Bisbal, que van aprofitar la trobada per enlluernar el públic amb el lluïment dels seus solistes en cada sessió.
El programa sardanista, plantejat des de l’organització –Sardanistes dels Hostalets de Balenyà i la Comissió de Festes– i des de les mateixes formacions, incloïa sardanes populars, d’altres de més ballables i obligades de flabiol, tible, tenora, tenora i trompeta i dos flabiols, com La patinadora. Interpretada per flabiolaires de dues generacions, el veterà Pere Rabasseda, de La Principal de la Bisbal, i Mar Vilar, nova incorporació als Montgrins, va ser una de les sardanes conjuntes que van interpretar, juntament amb Hostalets de Balenyà, que Sebastià Figuerola va dedicar al seu poble d’estiueig el 1957, i La santa espina.
La sessió de concert és la que va concentrar més públic, arribat de diversos punts de la geografia catalana atesa l’excepcionalitat de la trobada, ja que feia més de tres anys que les dues formacions no havien coincidit a l’escenari al marge d’un aplec de sardanes. Les dues formacions van escollir el millor del seu repertori i el moment més emotiu va arribar quan els músics de les dues orquestres i els seus vuit cantants eren alhora a l’escenari.
En el mateix moment que el ple del Parlament donava suport al president Quim Torra davant dels embats de la Junta Electoral Central, Martí Camós, director de la formació de Torroella, va dedicar la interpretació d’Els Segadors a “aquells que voldríem que fossin aquí a primera fila”, els presos polítics i exiliats. Prèviament, Francesc Cassú, director de La Principal de la Bisbal, havia dirigit El cant de la senyera, que també va ser seguida amb el públic dempeus. El repertori d’interpretacions conjuntes es va tancar de matinada amb Santin Doll i Amparito Roca, en una sessió de ball on les dues orquestres competien per veure qui aixecava més la pista.
{{ comment.text }}