El 9 ets i uts | El vespreig i s’horabauxa

Vespreja o fosqueja quan es fa fosc, cap al tard, i la gent se sol recollir a casa per preparar el sopar. N’hi ha, però, que el cap de setmana surten a aquestes hores per ballar, i fins i tot per lligar, per fer el cràpula o el calavera. Els qui volen fer ballaruga abans de la nit i tornar a casa a una hora decent, és a dir, no gaire tard, ja ho poden fer en alguns locals. Aquesta nova moda inclou també sortir amb amics i companys a bars, terrasses o altres espais per prendre tapes i copes. D’aquesta activitat se’n diu vespreig, segons un comunicat del Termcat, l’organisme que recull neologismes i fixa els nous termes.

El Termcat ha buscat una paraula per definir les sortides de festa al vespre. Es partia del coneixement que en castellà se’n diu tardeo, però en català *tardeig, que és un calc incorrecte, no funciona perquè en alguns dialectes la paraula tarda no existeix i és entre les 15 i les 19 hores, no més tard. La paraula bona, en canvi, és vespreig, perquè parteix d’un terme genuí i funciona en tots els dialectes.

Vespreig té l’avantatge que l’arrel vespre es diu per tot el domini lingüístic i coincideix amb l’hora en què es fa aquesta activitat. A més, el verb vesprejar ja existeix amb el sentit de ‘fer-se fosc’, del qual vespreig seria un derivat. Com a forma complementària per a les illes Balears, el Termcat proposa la denominació horabauxa, format a partir d’horabaixa (forma pròpia de les Balears que vol dir ‘capvespre, part del dia en què el sol ja s’ha post’) i disbauxa. De fet, horabauxa és una paraula que ja es fa servir en nombrosos esdeveniments de lleure a les illes Balears.

Consorci per a la Normalització Lingüística