El 9 ets i uts | Quina segada!

La setmana passada ja vèiem que el sufix -ada era molt usat i ens servia per formar paraules de diversa índole. Avui, doncs, continuarem perquè el nostre sufix, com diu el títol, cotitza a l’alça i no se li veu pas un final.

Hi ha moltes accions que formen el nom amb -ada: rentada (que tant pot ser l’acció de rentar com el conjunt de coses rentades), afaitada (en sentit figurat, es diu quan a algú li han robat els diners o n’hi han cobrat massa), nedada, eixugada, assecada, premsada, netejada, emblanquinada, aplanada, errada (acció d’errar; “Uf, quina errada més bèstia he vist!”), relliscada (que tant pot ser una patinada com, en sentit figurat, una errada), patinada, frenada, accelerada, esbatussada (acció de pegar-se a cops de puny), esbroncada (acció de renyar a crits), escampada, ratllada, sacsejada, telefonada, quedada (acció de trobar-se amb algú per fer un cafè, o el que sigui, i parlar de la vida, però també en el billar s’usa quan les boles queden en una posició que facilita la jugada següent)… I ho deixem perquè no acabaríem mai.

També apareix en l’agricultura: plantada, sembrada (sinònim de sembra) i segada (sinònim de sega). Atenció al darrer terme, perquè en futbol es fa servir molt i significa ‘llançar-se i lliscar per terra per robar la pilota al jugador que la té, el qual es fa caure’. En cas de no tocar la pilota, es comet una falta sobre el rival i sovint se sanciona amb targeta groga o vermella. Un exemple de frase, molt sentida, podria ben ser: “Àrbitre! Ets cec o què? Quina segada que li ha fet al meu fill, aquell animalot!”.

Si canviem d’àmbit, en aquest cas el sanitari, tenim paraules acabades en -ada, com ara trencada, torçada, masegada, cremada, pessigada, picada o mossegada. Així mateix, pot prendre valor de ‘cop de’: pedrada (‘cop de pedra o de roc’), fletxada, pinzellada, plantofada, punyalada, ganivetada, coltellada, xeringada, portada (‘cop de porta fort’), fuetada… A vegades aquest ‘cop de’ és més figurat: guillotinada, escopetada, pistoletada, trabucada, ullada (‘cop d’ull’), llambregada (‘mirada ràpida’). I altres vegades expressa més aviat un ‘cop a’: galtada, natjada, clatellada, polzada (‘cop donat amb el polze’), palmellada.

Finalment, pot expressar accions violentes o escatològiques: esbotzada (“Quina esbotzada li han fet a la porta, els lladres!”), escabetxada (tant pot voler ‘matar a tort i a dret’ com ‘suspendre molts alumnes’), esclafada, etzibada (etzibar és ‘donar un cop a algú’ o ‘llançar un objecte contra algú’), pixarada (és el resultat de pixar) o pixada (és l’acció de pixar), cagarada o cagada (el resultat de cagar), escopinada (‘porció de saliva que s’escup d’un cop’) o mocada.

Consorci per a la Normalització Lingüística d’Osona