De ben segur que haureu pogut identificar aquesta petita frase del títol. Tots hem sentit i cantat alguna vegada la cançó d’El rabadà. I és aquesta paraula, rabadà, la que avui posarem sota la lupa.
Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans el rabadà és senzillament ‘l’ajudant d’un pastor’. El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari.cat ho afinen una mica més i ens diuen que un rabadà és un ‘noi que ajuda un pastor a guardar el ramat’. I per acabar amb les definicions, el TERMCAT afirma que un rabadà és un ‘pastor que mena un o més ramats a les ordres del majoral’.
Cal dir, d’entrada, que aquesta paraula ve de l’àrab rabb ab-dá’n, que vol dir ‘el dels moltons’. És doncs una paraula que va entrar a les llengües romàniques a partir de l’àrab.
En aquests moments, tot i que la seva presència en la parla diària pot ser limitada, la paraula es manté viva en contextos específics, com en la literatura, la història i les tradicions. De fet, el Costumari català de Joan Amades explica que el dia de Nadal “fou costum que els pastors baixessin de la muntanya, anessin per les cases trucant per les portes i fessin saber que Jesús havia nat. Generalment anaven en grups de tres, a base d’un vell, que era majoral; un altre de mitja edat o bé jove, que era el pastor, i un noiet, que feia de rabadà”. Segons la tradició, aquestes eren les edats i els oficis que tenien els tres pastors de Betlem.
De fet, el cançoner tradicional és testimoni d’aquests personatges. A part de la cançó d’El rabadà tenim també la nadala Fum, fum, fum en què apareixen els pastorets abrigadets i en contraposició, el majoral, pastor de gran cabal.
Consorci per a la Normalització Lingüística d’Osona
{{ comment.text }}