El Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses podrà passar a la categoria de museu gràcies a l’ampliació que dissabte es va inaugurar. Les obres, llargament esperades, s’han dut a terme durant els dos últims anys i han tingut un cost de 787.500 euros, dels quals se n’han finançat 321.000 amb els fons europeus Feder, dins del programa “Osona. Paisatge, Tradició i Cultura”.
La necessitat de més espai s’havia fet evident gairebé des del mateix moment en què es va inaugurar l’actual edifici, l’any 2006. Les troballes que s’han anat produint en les campanyes d’excavació arqueològica que es fan anualment, els nous criteris de museïtzació i el creixement del nombre de visitants havien deixat totalment insuficient l’espai que hi havia, que era aproximadament de 200 metres quadrats. Amb l’ampliació, s’ha crescut fins als 500 metres quadrats. Les obres permeten disposar ara de dues sales d’exposició en lloc de l’únic que hi havia, dos espais de treball (biblioteca i despatx, a més de laboratori arqueològic) i dos magatzems.
“Avui no és un punt final”, va dir dissabte l’arqueòloga Imma Mestres, que dirigeix l’equip del Camp de les Lloses. En efecte, ara es començarà a treballar per fer realitat el nou projecte museogràfic, que ja està a punt i que han redactat Carles Fargas i Olga Llobet. En el nou discurs del museu es tindran en compte criteris que fins ara no hi eren presents, com els de gènere: “Trencarem amb els discursos androcèntrics, fent noves interpretacions, que no siguin úniques, en les quals les dones, les criatures, els joves, els homes participin en aquesta interpretació històrica”, va dir Mestres. Per l’alcalde de Tona, Amadeu Lleopart, l’ampliació de l’equipament ha d’anar “més enllà del que és estrictament el Camp de les Lloses”. Lleopart creu que ha d’esdevenir “un focus d’interès” no només per als públics locals per als quals ja ho és, sinó pensant a anar “més enllà”.
El jaciment arqueològic del Camp de les Lloses és un dels primers de l’època romana a Catalunya, cronològicament, i està lligat a la construcció de la via anomenada de Manius Sergius, que passava per l’actual Osona, però també il·lustra la convivència entre els romans que colonitzaven el territori i els pobles ibers que ja hi estaven vivint. Ocupa uns 9.000 metres quadrats, dels quals se n’ha excavat aproximadament un 40%.
{{ comment.text }}