El castell dels Moros de Casserres i la manera com va deixar de ser-ho

Xavier Roviró / Carme Rubio La península de Casserres té uns quatre quilòmetres i just a la punta nord es troba el monestir de Sant Pere. A la carena que es forma, anomenada el Llom de Casserres, s’hi troba el topònim “castell dels Moros”. En realitat no sembla que hi hagi hagut cap castell, malgrat que es poden observar les restes d’unes antigues muralles, que més aviat corresponien al conjunt del monestir o a un poblament anterior. Amb tot, a partir d’un document de compravenda se sap que l’any 898 hi havia en aquest indret un castell anomenat Castroserras, propietat dels vescomtes d’Osona i posteriorment dels vescomtes de Cardona. Del castell gairebé no n’ha quedat cap resta, si més no que les excavacions arqueològiques hi hagin trobat. En tot cas, sí que s’han trobat restes d’una torre al peu de la carretera que porta fins al monestir de Sant Pere de Casserres. Se sap que abans del 1006 aquest castell tenia una església dedicada a sant Pere, al voltant de la qual hi havia un nucli urbà i un cementiri amb tombes antropomorfes. De l’església i de la població no ens ha arribat res, només algunes tombes antropomorfes dels segles IX i X. A començament del segle XI, es van emprendre les obres de l’actual conjunt monàstic per ordre dels vescomtes d’Osona. La llegenda Segons va explicar Ramon Puntí, de Manlleu, al Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, el 29 de juliol de 1988, a Casserres, el cabdill del castell dels Moros es va enamorar perdudament de la noia de Can Regàs de Manlleu. Es deia que aquest cabdill no era pas molt sanguinari, sinó que era ben vist pels cristians, perquè sempre els havia respectat. Ara bé, Can Regàs era la casa del cap dels cristians de Manlleu i el pare de la noia no veia pas gaire bé aquesta relació, ja que era l’enemic qui s’havia enamorat de la seva filla. La seva dona li va fer veure que aquest cabdill no era pas tan dolent i que, si tots dos estaven enamorats, el millor era deixar-los fer. En Regàs no n’estava gaire convençut, però va acceptar rebre el cabdill moro quan aquest li va sol·licitar audiència per demanar-li la mà de la noia. Van preparar la trobada amb tots els honors, com l’ocasió mereixia. Al final, veient que la seva dona tenia raó, va acceptar i van pactar el casament. El cap dels cristians va dir al cabdill moro: –Et pots emportar la noia, amb tres condicions. Primera, ha d’anar acompanyada de tres serventes i de tres servents que tinguin cura d’ella. Segona, has de prometre que la cuidaràs i li donaràs tot el que necessiti. Tercera, heu de viure sempre més al castell de Casserres. No te la pots emportar a moreria. El cabdill moro va estar d’acord amb totes les condicions que en Regàs li va imposar i va prometre de complir-les al peu de la lletra. El dia del casament van fer una gran festa. I a Manlleu, a Can Regàs, tothom va estar convidat a aquella celebració. Va ser un esdeveniment molt important, com pertocava a tan alta categoria. En Regàs va començar a témer com respondrien els altres moros quan els noucasats tornessin al castell. Mentre se celebrava el casament, va enviar un negociador a parlamentar amb la gent del castell, per tal que acceptessin la parella de nuvis quan hi tornessin. La negociació va anar millor que no es pensava. Els comandants de les tropes mores no hi van posar cap impediment, al contrari, van acceptar abandonar el castell. Feia massa temps que durava aquella guerra i estaven molt cansats. Es veu que aquests comandants tenien bona visió militar, perquè sabien que les tropes enemigues eren molt nombroses, mentre que ells eren molt pocs. Van pactar la tàctica d’abando-nament: els cristians podien entrar al castell, a canvi de deixar marxar tots els moros que no es resistissin; també havien de respectar aquells que s’hi volguessin quedar a viure. Quan tot ho tinguessin a punt, posarien un senyal a sobre del roc del llum, i això voldria dir que les portes restarien obertes per als cristians i que podrien entrar al castell sense perill. Passaven els dies, i l’amo de Can Regàs ja es pensava que els comandants no complirien el tracte. Però un dia va aparèixer un llum al capdamunt d’un gran roc. El roc era sota mateix de Casserres, al mig del riu Ter, ara cobert per les aigües de l’embassament, i des d’aquell dia es va dir el Roc del Llum. Aquella nit era molt fosca, però tota la tropa va entrar a dins del castell sense dificultat. Gairebé tots els moros van marxar. El cabdill es va quedar a viure a Casserres amb la seva estimada tal com havia promès i van viure feliços al castell durant molts anys.

El castell dels Moros de Casserres i la manera com va deixar de ser-ho

El castell de Besora i el perquè d’algú que “hi era de massa”

El castell dels Montcada i l’infame regal de Felip V

El castell de Sant Julià i l’hereu de Can Badosa amb la princesa Fàtima

El castell de Sant Llorenç i per què els alcaldes han de “saber de lletra”

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Què li ha passat a la Pilarin?

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic