El Cirvianum fa un segle

El Teatre Cirvianum celebra un segle de vida, creat des de la iniciativa privada i ara com a equipament municipal. L’espectacle ‘L’aniversari’, que s’hi fa aquest cap de setmana, vol simbolitzar la seva raó principal de ser: el servei a la vida cultural de Torelló. En 100 anys a l’escenari del Teatre Cirvianum de Torelló s’hi han interpretat milers d’històries, de tot tipus i de tots els gèneres, i també s’hi han projectat moltes pel·lícules, però la seva pròpia és molt desconeguda per a alguns que no saben que en algun moment va ser seu de reunions d’alts comandants de l’exèrcit republicà, sala de ball o fins i tot una presó. https://youtu.be/YQEoJWX57-4?si=objYjoZiFEJkuu6a L’argument comença l’any 1924, quan els terrenys de la plaça Nova –llavors anomenada plaça Catalunya– van quedar lliures dels llogaters, la fusteria Coma que els havia arrendat a la torneria Vidal. Fins llavors, era un solar buit, amb troncs. En aquell moment el propietari, Francesc Vidal Cuatrecasas, va decidir construir un teatre que després d’èpoques més complicades el 2025 és un centre neuràlgic amb activitat pràcticament cada dia de l’any. Gerard Verdaguer, historiador i director del Museu de la Torneria, explica que l’impulsor del teatre –besavi de la directora de cinema Isona Passola Vidal– va buscar un arquitecte de renom per fer-lo, Ricard Segalà. Llavors el propietari va buscar un industrial arrendador que portés el negoci. Un cop construït, el 12 d’abril de 1925 s’hi començava a fer teatre i cinema, a l’inici, cinema mut amb orquestra i a partir de la dècada dels 30, sonor. I entre les històries i més històries que han marcat la seva història, episodis com la Guerra Civil, en què “passa a ser un espai del moment revolucionari”, detalla Verdaguer. Allà s’hi va constituir el comitè revolucionari antifeixista, s’hi van fer actes, cinema de propaganda soviètica i molts espectacles. Fins i tot una reunió dels alts comandaments de l’exèrcit republicà quan el poble estava ple de brigadistes internacionals. El 1940, però, després de l’aiguat que va causar 62 víctimes mortals i va fer desaparèixer el carrer Sant Antoni, la ronda de les Pollancredes i altres edificis del poble, el teatre “també va ser presó”, detalla Verdaguer. L’aiguat va deixar el poble “paralitzat durant mesos” i el consistori va sol·licitar ajut per fer tasques de neteja. Així, s’hi van enviar presos republicans: “300 detinguts que estaran entre dos i tres mesos vivint a Torelló, tancats al Cirvianum” quan no treballaven i en un moment “en què es passa moltíssima gana”. Poc abans, en acabar el conflicte bèl·lic, el Cirvianum va tornar a mans dels seus propietaris, els Vidal, encara que llavors a mans de l’hereu Ramon Vidal Espona, que continuarà arrendant el teatre a altres empresaris “fins que l’empresa va malament”, i a principis de la dècada de 1960 passa a unes altres mans, la família Galícia, que el continuarà llogant a diferents promotors culturals. https://youtu.be/xLnMtETwYrE?si=ex9-RkXiYQ33lq87 L’historiador assegura que el Cirvianum es va convertir en “un símbol de Torelló”, en un poble on hi havia tradició teatral ja documentada almenys des del 1820. En l’època franquista, detalla, “el cinema va guanyar adeptes en contra del teatre” i als anys 70, amb l’obertura de diverses sales al poble, com el cinema Esplai del carrer Sant Josep que portava l’últim arrendatari, Ramon Vinyeta, el Cirvianum “entra en crisi”. Verdaguer assegura que “arriba un punt que entre el 1970 i el 1975 pràcticament està per tancar i s’especula la possibilitat que s’aterri i s’hi construeixi una altra cosa. https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/cirvianum-una-historia-de-cent-anys/ De fet, a finals dels 70 es va enderrocar el cafè Cirvianum i el casino La Constància, que feien cantonada amb el carrer Sant Miquel, que fins llavors comunicaven amb el teatre i de fet la part del bar ja s’havia convertit en un banc. Aquest edifici annex havia tingut també un paper important i com al teatre s’hi feien altres activitats. L’historiador explica que al mateix pati de butaques, aquestes, que eren de fusta de faig, es podien treure i muntar-hi saraus, com els balls de Carnaval que en aquella època es feien en dues o tres sales del poble. La possibilitat de l’enderroc del teatre va generar mobilitzacions al poble a finals dels 70. Llavors hi havia diferents entitats com el grup de gresca del club i d’altres que van creure que no es podia tancar un equipament com aquest. Així, després d’iniciatives per “Salvar el teatre”, l’Ajuntament va entrar al joc i el 1980 el va llogar amb opció de compra, una operació que es va fer efectiva el 1981. Tot i això, el consistori havia adquirit un edifici degradat en què alguns voluntaris hi anaven fent “pedaços”. Llavors es va decidir demanar ajuts a les administracions superiors com el Ministeri d’Obres Públiques i la Generalitat. Primer es parlava d’una remodelació que es va encarregar a Ignasi de Solà-Morales, un dels arquitectes que anys més tard va treballar en l’ampliació del Gran Teatre del Liceu. “Un cop comença el projecte veuen que no funciona i en lloc d’una rehabilitació es fa més”, ja que pràcticament d’aquell edifici de 1925 només es conserva la façana. Amb la reforma, que va començar el 1989 i va acabar el 1993 –hi va haver dues víctimes a causa d’un fatídic accident–, l’aforament se’n va ressentir. Es va passar de 810 localitats –encara que històricament consta que en alguns actes s’hi havien arribat a encabir més de mil persones– a les actuals 516 que des de la reobertura la primavera de 1994 sempre s’han criticat per ser molt estretes, un fet que s’ha de reparar amb la futura reforma que, tot i que un recurs l’ha endarrerit, hauria de començar l’any que ve. L’espai tal com és ara es va inaugurar de forma oficiosa la tardor de 1993, amb el Festival de Cinema de Muntanya, i oficialment, la primavera següent. Des d’aquella reobertura el teatre ha mantingut i ampliat la seva activitat, també com a escola de teatre, un aspecte que ja havia tingut amb l’auge dels anys 80. En un segle hi han passat milers de persones, companyies professionals i reconegudes, però també s’hi han forjat diversos grups de teatre locals i se l’han fet seu les entitats. En les diverses activitats que acull obre les portes pràcticament cada dia de l’any i a dins s’hi creen moltes històries. Històries que sobre l’escenari o entre bambolines han fet posar negre sobre blanc en un guió que es va començar a escriure el 1925 i que ja s’intueix que tindrà moltes temporades més. Més de tres-centes persones a l'escena, amb 'L'aniversari' Més de tres-centes persones pujaran a l’escenari del Cirvianum aquest cap de setmana per posar en escena L’aniversari, l’espectacle que s’ha creat expressament per a la celebració del centenari. Concebut com “una festa de família” per part dels seus directors –Xevi Lozano, Ester Garcia Bardolet i David Ceballos– aplegarà representants de totes les entitats torellonenques que fan ús de l’equipament en un moment o altre. “Dinàmic, amb un toc participatiu i cubanero.” Així és com defineix el muntatge Ester Garcia Bardolet, fent referència a l’estil de La Cubana. Des del primer moment van tenir clar que les entitats hi havien de tenir un paper destacat, però evitant que fos una simple desfilada d’una darrere l’altra, i cada una fent un tast d’allò a què es dedica. “Nosaltres volíem escriure una obra de teatre que tingués sentit, amb un fil conductor.” I per posar un exemple: “Pot ser que veiem una cobla tocant… o també fent alguna altra cosa”. Els creadors de L’aniversari no donen més pistes perquè volen que, en bona part, els espectadors es trobin amb una sorpresa. La previsió és que passin per l’escenari unes 320 persones, que pertanyen a 24 entitats i col·lectius. Començant pels grups de teatre locals que assagen i estrenen al Cirvianum les seves obres (Nou69 Teatre, Grup Xarxa, Sss… Teatre, Cia. Loropardos o Teatre eSseLa); seguint per la música i la dansa (Cobla Cani-gó!, Coral Lloriana Jove, Escola Municipal de Música, Coral Cervià o Amics de la Dansa d’Osona), i afegint-hi des de l’Agrupació Fotogràfica fins a Ràdio Ona, passant pel Museu de la Torneria o l’Associació Cultural Andalusa. Sense oblidar, és clar, el Festival de Cinema de Muntanya, un dels esdeveniments principals que acull durant l’any el teatre. “Des de l’octubre hem estat treballant en el procés de creació, la coordinació és complexa, però alhora senzilla”, diu la codirectora. Al públic, se li demana un codi de vestuari: anar-hi mudat “i en tons foscos”. I a més, en algun moment o altre menjaran. Coses insòlites, com un tàrtar de fuet, i sense moure’s de la butaca. Petits detalls que s’atreveixen a anticipar d’un espectacle d’unes dues hores de durada que es podrà veure en tres sessions: el divendres i el dissabte a les 8 del vespre i el diumenge a les 6 de la tarda.

El Cirvianum fa un segle

Ernest Villegas i el ‘miracle’ d’un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

La reforma del Cirvianum de Torelló s’ajorna fins, com a mínim, al setembre de 2026

‘Boja’, de Mariona Esplugues, guanya el 23è premi BBVA de Teatre i el de millor interpretació

El Teatre Centre de Manlleu estrena el clàssic ‘Els bandits’ a l’Espai Rusiñol

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Ernest Villegas i el 'miracle' d'un petit gran teatre a Sant Miquel de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

A presó un lladre multireincident a qui havien detingut 25 vegades aquest any a Vic

Intoxicades dues treballadores per una fuita de gas a l'alberg de l'avinguda Olimpia de Vic