El comiat més íntim

Un parell de dies abans de morir, el passat 31 de desembre, l’entranyable Maria Mir encara feinejava a la rebotiga de Llenceria Casa Mir, l’establiment que havien obert els seus pares al carrer dels Argenters de Vic, i que s’havia convertit en una part essencial de la seva vida. Durant més de 40 anys van compartir taulell amb una seva neboda, Marta Pérez Mir, que ara, sense la seva tieta al costat, ha decidit tancar una etapa. Una etapa de 81 anys i tres generacions familiars, que deixen Vic sense un altre dels seus comerços amb història.El local el van obrir Joan Mir i Ramona Gil l’any 1940. Ell, fill de Lledó (l’Alt Empordà), havia treballat a la botiga de confecció de Can Bansell fins que va esclatar la Guerra Civil. Just després, en quedar sense feina, van decidir amb la seva dona obrir botiga pròpia, als baixos d’una casa que havia estat d’una cosina de la seva dona, al carrer dels Argenters. Inicialment li van posar el nom de Gèneres de Punt Casa Mir i estava especialitzada en roba interior masculina –“calçotets llargs d’home, acostumava a dir l’avi Joan”– i també confeccionaven camises a mida.Aquells primers anys, el matrimoni compaginava la feina a la botiga amb una parada als mercats ambulants. Quan eren fora, darrere el taulell ja s’hi quedava la seva filla Maria, que quan va tenir l’edat ja va assumir les regnes del negoci. Amb ella al capdavant, la botiga es va anar decantant cap al sector de la “corseteria” i la roba interior femenina; i durant uns anys també van tocar el sector infantil.“Era una dona botiguera cent per cent, sempre dedicada als clients i, a més, tenia molt bon gust; aquesta botiga era la seva vida”, la descriu la seva neboda, Marta Pérez, que amb tot just 8 o 9 anys també va començar a donar un cop de mà a la botiga. I ja no se’n va moure. “Es podria dir que hi ha viscut tota la vida, rere aquest taulell”, rememora deixant anar un somriure.Al costat de la seva tieta van viure, a partir dels anys 70 i 80, l’autèntic esclat del negoci, “va ser quan la gent va començar a arreglar-se més, a cuidar-se, a anar als gimnasos…”. Els últims 20 anys, com tants altres sectors del petit comerç, els ha tocat de competir amb les grans cadenes del sector –que curiosament al mateix carrer dels Argenters hi tenen una notable presència– o amb la mateixa venda per internet, que ha fet que bona part de la clientela s’hagi “dispersat”. Davant d’això, elles sempre van mantenir l’aposta “per la qualitat i les marques bones” i per un servei “personalitzat”, apunta Pérez, que aprofita per agrair la fidelitat i cordialitat de clients i clientes durant tots aquests anys.Pérez té previst abaixar la persiana a finals d’aquest mes o principis del que ve. Des que ja fa uns dies va penjar els cartells de liquidació per tancament, han estat moltes les persones que, a banda de donar-li el condol per la mort de Maria Gil, han lamentat el tancament de la botiga. El carrer i la ciutat perden un altre actiu del seu teixit comercial familiar.

El comiat més íntim

Sant Fruitós, actualitzat

Croma surt de l’oblit

El 9 ets i uts | No ens els deixem, els pronoms!

Fer el vermut a Casa Pratdesaba

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Les mil cares d’una mort sobtada

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa