El comiat més íntim

Un parell de dies abans de morir, el passat 31 de desembre, l’entranyable Maria Mir encara feinejava a la rebotiga de Llenceria Casa Mir, l’establiment que havien obert els seus pares al carrer dels Argenters de Vic, i que s’havia convertit en una part essencial de la seva vida. Durant més de 40 anys van compartir taulell amb una seva neboda, Marta Pérez Mir, que ara, sense la seva tieta al costat, ha decidit tancar una etapa. Una etapa de 81 anys i tres generacions familiars, que deixen Vic sense un altre dels seus comerços amb història.El local el van obrir Joan Mir i Ramona Gil l’any 1940. Ell, fill de Lledó (l’Alt Empordà), havia treballat a la botiga de confecció de Can Bansell fins que va esclatar la Guerra Civil. Just després, en quedar sense feina, van decidir amb la seva dona obrir botiga pròpia, als baixos d’una casa que havia estat d’una cosina de la seva dona, al carrer dels Argenters. Inicialment li van posar el nom de Gèneres de Punt Casa Mir i estava especialitzada en roba interior masculina –“calçotets llargs d’home, acostumava a dir l’avi Joan”– i també confeccionaven camises a mida.Aquells primers anys, el matrimoni compaginava la feina a la botiga amb una parada als mercats ambulants. Quan eren fora, darrere el taulell ja s’hi quedava la seva filla Maria, que quan va tenir l’edat ja va assumir les regnes del negoci. Amb ella al capdavant, la botiga es va anar decantant cap al sector de la “corseteria” i la roba interior femenina; i durant uns anys també van tocar el sector infantil.“Era una dona botiguera cent per cent, sempre dedicada als clients i, a més, tenia molt bon gust; aquesta botiga era la seva vida”, la descriu la seva neboda, Marta Pérez, que amb tot just 8 o 9 anys també va començar a donar un cop de mà a la botiga. I ja no se’n va moure. “Es podria dir que hi ha viscut tota la vida, rere aquest taulell”, rememora deixant anar un somriure.Al costat de la seva tieta van viure, a partir dels anys 70 i 80, l’autèntic esclat del negoci, “va ser quan la gent va començar a arreglar-se més, a cuidar-se, a anar als gimnasos…”. Els últims 20 anys, com tants altres sectors del petit comerç, els ha tocat de competir amb les grans cadenes del sector –que curiosament al mateix carrer dels Argenters hi tenen una notable presència– o amb la mateixa venda per internet, que ha fet que bona part de la clientela s’hagi “dispersat”. Davant d’això, elles sempre van mantenir l’aposta “per la qualitat i les marques bones” i per un servei “personalitzat”, apunta Pérez, que aprofita per agrair la fidelitat i cordialitat de clients i clientes durant tots aquests anys.Pérez té previst abaixar la persiana a finals d’aquest mes o principis del que ve. Des que ja fa uns dies va penjar els cartells de liquidació per tancament, han estat moltes les persones que, a banda de donar-li el condol per la mort de Maria Gil, han lamentat el tancament de la botiga. El carrer i la ciutat perden un altre actiu del seu teixit comercial familiar.

El comiat més íntim

Donen a l’Arxiu Nacional un fons de 700 documents de Verdaguer

El Gran Pessebre d’Alpens es podrà veure fins el 12 de gener

Recullen en una plataforma virtual l’obra i la bibliografia de Torras i Bages

Calldetenes, poble pessebrista

LA PREGUNTA

Creu que la literatura ha de ser obligatòria a Batxillerat?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Alerta a Vic i a Manlleu per la circulació de bitllets falsos

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Una llúdriga es deixa veure a la resclosa de les Adoberies de Vic

Comencen les obres per millorar la connexió de la C-17 amb el polígon del Dolcet de Manlleu