Just abans del confinament, les tres principals corals osonenques –l’Orfeó Vigatà i la Coral Canigó, de Vic, i la Coral Regina, de Manlleu– estaven a punt de participar en un projecte conjunt, l’Oda a Verdaguer de Salvador Brotons, que s’havia d’interpretar amb motiu dels 10 anys de L’Atlàntida. Aquest projecte, com altres que tenia cada foromació pel seu compte, ha quedat ajornat fins a la primavera de 2021. El retorn a l’activitat de les corals es preveu un dels més complicats en el món de la música, perquè la projecció de la veu comporta la dels aerosols que poden contagiar el coronavirus. Mentrestant, durant els dos llargs mesos de confinament, s’ha mantingut una notable activitat d’assaig telemàtic, i en alguns casos se n’han pogut veure els resultats a les xarxes, com els vídeos que l’Orfeó Vigatà o la Coral Canigó han penjat als seus canals de YouTube. La sala d’assaig s’ha traslladat a la pantalla de l’ordinador: “Els dilluns i els dimarts ens connectem amb el director, separadament les diferents cordes de la coral”, explica Sara Duch, cantaire i presidenta de l’Orfeó Vigatà. El cas i la metodologia són aplicables, amb petites variacions, a totes les corals. Els vídeos van amunt i avall per la xarxa: dels directors als cantaires i a la inversa. “Els passo una base de piano o teclat, i ells canten a sobre, després els ho retorno amb comentaris”, explica Jordi Lluch, director de la Coral Regina. També ho fa Xavier Solà, que porta la batuta de la Coral Canigó: “Ens veiem un cop a la setmana tots, per refrescar la memòria del que estàvem assajant”. Gravar-se un mateix a casa, cantant sol, en una activitat que per ella mateixa és col·lectiva, no resulta gens fàcil, i les limitacions tècniques també compten. “Tot és més lent i precari”, explica Lluch. S’ha de comptar també el delay, el retard amb què arriba el so, que no fa possible treballar amb agilitat. Assajar en aquestes condicions esdevé a vegades una forma d’evitar que es dilueixi la cohesió del grup més que de fer les coses com caldria. “Per mantenir la flama encesa”, diu el director de la Coral Regina. En el cas de l’Orfeó Vigatà, s’hi afegeix el fet que no és només una coral, sinó una entitat associativa. “Que hi continuï havent una cohesió del cor, no només en sentit musical, sinó com a família coral”, explica Duch. Quan van publicar el primer vídeo a les xarxes, per exemple, va ser “una sensació de pujada de moral per a tots”.
Tothom és conscient que aquesta situació es pot allargar durant un temps. “Les corals serem dels últims que ens podrem incorporar a la normalitat”, reconeix la presidenta de l’Orfeó Vigatà. Comença a fer-se difusió d’estudis que s’han realitzat en diferents llocs del món per veure fins on pot arribar la projecció de partícules de saliva (aerosols) en el cant. Una activitat que també requereix una respiració més fonda. I tot indica que pot ser a una distància d’uns dos metres, “gairebé com un eixavuiro”. El públic es podria situar més enllà d’aquesta distància, però el perill també és entre els mateixos membres de les corals. I no cal dir amb els directors, que per fer la seva funció s’han de situar davant de la massa coral. Hi ha molt d’intercanvi d’informació, aquests dies. La Federació Catalana d’Entitats Corals està fent el treball en xarxa, que també es produeix a escala europea. “Nosaltres som membres d’Europa Cantat, i la setmana que ve hi ha una reunió per parlar-ne”, explica Solà, que també preveu dificultats en les corals infantils per la inevitable dispersió que s’haurà produït. “Què passarà amb els cors infantils al setembre?”, es pregunta. En qualsevol cas, la solució de cantar amb mascaretes no es veu del tot fora de lloc, malgrat la incomoditat, perquè assegura la protecció de qui canta i del seu entorn. “De fet, ja hi ha algunes experiències que hem pogut veure i que donen un resultat bo”, diu Solà. El Collegium 1704 de Praga (Txèquia) és una orquestra i cor que ha enregistrat peces amb mascaretes i guardant la distància de separació entre els intèrprets. “A vegades som els directors els que diem als cantaires que s’han de separar, si poden, per aconseguir un so més ample”. Si no són corals de molts membres i l’escenari és prou gran, això serà possible. Una altra cosa serà com es gestiona la por: la dels mateixos cantaires i la del públic que vulgui tornar a concerts sobretot si són en espais tancats.
BUIA REIXACH: “LA FOTO DELS CONCERTS DE NADAL, FINS AL 2021”
Buia Reixach és una de les figures més reconegudes d’Osona en l’àmbit de la direcció coral. Professional d’aquest àmbit, dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català, i exerceix de professora de cant coral a l’Escola de Música de Manlleu. Per explicar la situació recorre a un exemple molt gràfic, el del concert que té lloc cada 26 de desembre al Palau de la Música amb tots els cors de la institució: “La foto dels concerts de Nadal, ens hem de fer a la idea que no la veurem fins la primavera del 2021”. La setmana en què es va declarar l’estat d’alarma, precisament, estava assajant una òpera participativa amb alumnes dels instituts de Secundària de Barcelona que s’havia d’estrenar al Liceu.
“Estem amb els ulls molt oberts sobre els estudis que s’estan fent”, diu Reixach. Hi ha encara l’esperança que es pugui reprendre una mínima activitat complint normes de seguretat. La Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) treballa en un protocol, amb el suport de metges que formen part de corals. Un cop acabat, es farà arribar al Procicat perquè el validi abans de la seva aplicació. Es considera la possibilitat de començar assajos en grups reduïts, amb mascaretes “i sense compartir partitures”, i a poc a poc anar augmentant el nombre de cantaires. Reixach recorda, però, que hi ha moltes corals al país amb gent gran a les seves files (o d’altres que són exclusivament formades per cantaires de més de 60 o 65 anys). “Casos com aquests, les corals del Canta Gran!, també hauran d’esperar”. Pel que fa a cors professionals, com el del Liceu, creu que seria raonable plantejar que els facin testos, de la mateixa manera que s’han fet per a professionals de l’esport.
PROJECTES EN PAUSA
Sara Duch recorda que, just la setmana del confinament, tenien previst un assaig participatiu. Un acte més d’un any ple de projectes, no només per a ells sinó per al conjunt de les corals d’Osona que més destaquen pel seu pes social i pel seu nivell musical. “Estàvem pensant com intensificar els assajos per poder abastar-ho tot”, explica Duch. L’Orfeó Vigatà tenia entre els seus objectius una ruta pel barroc de Vic acompanyada amb música de l’època, en col·laboració amb Forum Vicus i els centres cívics de la ciutat. “Esperem poder-ho reprendre en algun moment”, diu. Des del confinament, han començat a penjar cada setmana a les xarxes una cançó d’un lloc del món. Han començat per una del Japó, seguiran per Cuba i volen anar fent un recorregut “que es pugui transformar després en un concert presencial “el dia que tornem a cantar”.
La Coral Canigó, per la seva part, estava a punt per a un repte ambiciós, el del concert commemoratiu dels 60 anys de l’estrena de l’oratori El Pessebre de Pau Casals. En el projecte hi participen també la Polifònica de Puig-reig, el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida i la Coral Carmina, amb l’Orquestra de Cambra de Mechelen (Malines), a Flandes. L’estrena està prevista a la catedral d’aquesta ciutat al mes de desembre, com a inici d’una gira de Nadal que també els ha de portar a Brussel·les i a L’Atlàntida de Vic. Tot i que la data encara sembli llunyana, el problema és que ara mateix no es poden iniciar els assajos.
{{ comment.text }}