El Divino, passat i futur

Divuit balladors i balladores, dels quals més de la meitat joves que mostren el relleu generacional d’una representació que es va recuperar de l’oblit fa 31 anys. Aquest dissabte al vespre, vigília de Rams, es va representar després de dos anys de parèntesi obligat per la pandèmia el Contrapàs Llarg de Sant Vicenç, El Divino, una peça d’origen medieval que es va recuperar el 1904 quan l’Orfeó Català el va recollir gràcies a la memòria del santvicentenc Miquel Puigbò, en Quel de la Munda. Aquesta història es recordava aquest dissabte en la ruta prèvia al Divino pels carrers del poble amb la història teatralitzada del Divino acompanyada dels cants de les corals Lloriana i Lloriana Jove. Com en els darrers anys, també van representar dos petits fragments del contrapàs els alumnes de 6è de l’escola Lloriana. D’aquest treball pedagògic a l’escola n’han sortit precisament els joves balladors que des del 2019 s’han incorporat als dansaires que ballen el solemne contrapàs irregular a la plaça de l’Església, aquesta vegada amb un nombrós públic. Davant la plaça plena, els Amics del Contrapàs Llarg van dedicar la representació d’aquest any a l’activista cultural Àngel Marginedas, que havia estat un dels qui va impulsar la recreació del Divino el 1991 i que va morir a finals de l’any passat. L’escenificació d’aquest any es va voler fer recuperant l’essència del cant, per la qual cosa no es va microfonar el cor d’homes que canten la peça que relata la passió de Crist sota la direcció de Sebastià Bardolet. Ell mateix destacava que aquest any la representació coincideix amb el centenari de l’inici oficial de l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, un fet que també es va recordar a l’inici del recorregut. L’objectiu del cançoner impulsat pel mecenes Rafel Patxot, que va confiar la direcció de l’obra als músics de l’Orfeó Català com Francesc Pujol, pretenia recollir i estructurar el llegat de la tradició oral de tot el territori de parla catalana. En total es van recollir 40.000 documents en les missions que feien per diferents punts del territori un filòleg i un folklorista. En el marc de tota aquesta recerca, apuntava Bardolet, Pujol va trobar a Sant Vicenç una de les peces més anhelades per tot l’equip, el Divino, que es va convertir en “la joia de la corona”. De fet, el mateix Pujol és precisament el musicòleg qui anys abans, el 1904, va recollir aquell cant que recordava en Quel de la Munda que per ara, amb el relleu generacional i l’arrelament al poble de la seva representació, té assegurat que es pugui representar cada dissabte de Rams.

El Divino, passat i futur

“Avui hem vingut a plorar una mica”

D’un vell joc a un esport jove

Una acció de l’artista Marta Azparren tanca la mostra “La fàbrica transparent” a l’ACVic

Un nou propòsit

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Desmantellen una plantació de marihuana a Santa Eugènia de Berga

Ayoube Amaimouni, de Vic, fitxa per l'Eintracht de Frankfurt

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Gerard Farrés, davant la retirada del Dakar: "Avui és un dia molt trist"

El grup Costa pren el control d'Esfosa

El Govern treu a concurs un solar a Centelles i un altre a Torelló per construir pisos públics

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Salvaguardar les rouredes de la Plana de Vic