El futbol, terreny de novel·la negra

No és un tractat sobre futbol amb els seus principis tècnics i tàctics, malgrat que el seu nom ho pugui fer pensar, però aquest esport i els seus elements propis són la base comuna d’11 relats del gènere de la novel·la negra que conformen El futbol és així, una antologia amb segell manlleuenc, entre altres, de la mà d’Irene Solanich i Aida Montoya. Totes dues el van presentar el cap de setmana passat a Sant Pere de Torelló i Manlleu acompanyades per alguns dels altres escriptors i periodistes que hi han participat.
Irene Solanich, que és traductora, correctora i editora, i Aida Montoya, que va estudiar Filologia Clàssica i fa de professora, són amigues des de la infància i comparteixen la passió per la lectura i l’escriptura. Quan Solanich va haver d’escollir autors per a un nou llibre d’Edicions Xandri, on treballa, no va dubtar que Montoya havia de ser-ne una. “A l’editorial ja teníem dues propostes anteriors molt semblants a aquest llibre. Nosaltres agafàvem 10 autors, en aquest cas han estat 11 per raons òbvies tractant-se de futbol, i els donàvem un tema. En els dos anteriors eren tots relacionats amb la cultura catalana. Hi havia el caganer, la castanyada, la ce trencada, els bastoners… I en el tercer en volíem un de diferent. Un dia de copes en un bar va sorgir la idea que el futbol és un terreny molt negre i ens va agradar. Vam buscar tres perfils diferents com eren les persones vinculades al món del futbol, ja fossin periodistes o aficionats; persones vinculades al món del negre, i persones que s’estrenessin en el món de la ficció, en els dos últims casos tant si eren aficionats com si no al futbol. I en les que s’estrenen hi ha l’Aida, que ha estat un fitxatge excel·lent”, afirma Solanich. Montoya és la directora de L’Escriba, un portal web sobre literatura i cinema, i l’escriptura forma part del seu dia a dia, “però és sobretot opinió perquè fem recomanacions i també textos més aviat periodístics. Mai havia publicat res i la veritat és que la sensació era una mica vertiginosa, però ara m’he engrescat”, assegura aquesta filòloga del 1990, any de naixement que comparteix amb la seva amiga editora, que també s’ha animat a escriure un relat al llibre, a banda de coordinar-lo. “Tot el que fem està vinculat a les lletres, però mai ens havíem plantejat escriure. Amb els anys, hem anat portant l’afició per la lectura al terreny de l’escriptura. Jo penso que per escriure s’ha de llegir. Són les beceroles”, diu Solanich, i Montoya s’hi suma afirmant que “si no no tens bagatge ni referents. Llegint veus tècniques narratives que t’agraden i personatges que t’inspiren”.
Els altres nou components d’aquest “equip de futbol sense canvis per fer a la banqueta”, com elles mateixes anomenen, són els periodistes Gemma Montero (RAC1), Xavier Torres (TV3), Frederic Porta (L’Esportiu) i Ruth Gumbau (La Xarxa), els escriptors Josep Gimeno, Salvador Balcells i Ramona Soler, l’editor JR Armadàs i una altra debutant com és Xènia Armadàs.

Són relats criminals amb el futbol com a escenari

En l’inici del procés els 11 autors es van reunir en un bar de Barcelona i van emular un sorteig de la Champions per repartir els conceptes sobre els quals haurien de tractar els relats criminals. “Pena màxima”, “Hooligan”, “Targeta vermella”, “Joc perillós” o “Boles calentes” són alguns d’aquests punts de partida, però també hi ha relats sobre els tres equips catalans de la Primera Divisió de futbol amb els títols de “Més que un club”, “Meravellosa minoria” i “Som vermells i blancs”. “Són molt diferents. En el meu, el protagonista no té res a veure amb el futbol. És un turista que arriba a la ciutat de Barcelona i que comença a visitar llocs emblemàtics de la ciutat fins arribar al Camp Nou, on per allà hi ha un crim. N’hi ha que maten un futbolista, hi ha ciència-ficció, algun que sí que és més de futbol… i aquesta és una mica la gràcia”, diu Montoya. “En tots hi apareix el futbol perquè era la condició bàsica, però el més interessant és que cadascú hi ha fet entrar les seves fílies i fòbies. I encara és més interessant si ja has llegit aquella persona perquè veus que hi ha abocat el que li agrada”, afegeix Solanich, que està fent un doctorat sobre la col·lecció “La Negra” de la Magrana i que no amaga que “a mi el futbol no m’agrada gens i hi ha conceptes que no entenc com el fora de joc, que precisament m’ha tocat a mi però li he donat la volta i és un altre tipus de fora de joc”. Pel fet de ser relats individuals, les manlleuenques destaquen que és un llibre molt amè i àgil de llegir. “En una novel·la hi ha un fil narratiu que tu has d’anar seguint. En canvi aquí si no t’agrada un relat pots passar al següent. I un dia en llegeixes un i al cap d’un mes pots llegir-ne un altre. Són molt curts perquè ens van limitar la llargada i això dona peu que la gent ho pugui llegir fàcilment”, ressalta Montoya.

Van simular un sorteig de la Champions per repartir els temes

El llibre es va preestrenar fa dos mesos a Sant Cugat i ara es troba en plena gira de presentació i d’estada en festivals de literatura i cinema negre d’arreu del país. Les manlleuenques lamenten que no n’hi hagi un a Osona ni tampoc en tota la Catalunya Central i reivindiquen la bona producció catalana. “Els escriptors nòrdics i americans de negre tenen molta fama i està molt bé, però a Catalunya també sabem matar. Sabem agafar molt bé un ganivet o una pistola. Sembla que els assassins hagin de ser tots de Chicago, i per què no poden ser de Vilanova de Sau? De crims, tant de tinta com de reals, n’hi ha a tot arreu”, ressalten.