El Mercat Medieval de Vic tancava aquest diumenge al vespre una edició curta, de tres dies, però intensa. Divendres es va batre el rècord de visitants en una sola jornada, amb un balanç global per al cap de setmana que arriba als 249.000.
El calendari va determinar que aquest any només hi hagués tres dies festius i el Mercat Medieval de Vic hagués de ser més curt. Més que un pont, un cap de setmana llarg. Però de divendres a diumenge s’ha concentrat tanta activitat o més que en els cinc dies que va tenir l’edició de l’any passat
Així ho constataven les xifres d’assistència que diumenge a la nit va facilitar l’Ajuntament. El moment culminant es va produir divendres, quan segons el dispositiu de recompte muntat des de VicFires van passar per Vic més de 109.000 visitants. El rècord absolut del Mercat Medieval en un sol dia i en 28 anys de vida.
Dissabte es va mantenir una gran afluència, tot i que no es va arribar al mateix nivell, amb uns 80.000 visitants, i diumenge va ser un dia més tranquil –el que aprofita més la gent d’Osona– però amb flux constant fins a darrera hora i un recompte de 60.000 persones.
“Ens adonem que la gent que vol venir s’organitza per fer-ho caigui com caigui el Mercat Medieval”, diu Bet Piella, regidora de Promoció Econòmica.
Els números es corresponien molt bé amb les impressions dels paradistes. Segons la dita, cadascú parla de la fira segons com li va, i si n’hem de fer cas, va anar bé. “En tres dies, hem fet el que l’any passat amb cinc”, explicava Joan Manel Arisa, de l’Arbequí de Vila-sana, que són presents amb el seu oli de producció pròpia des de fa anys al Mercat Medieval, el del Ram i el Lactium. “Dissabte vam haver de fer un viatge a casa a buscar-ne més”, explica.
Altres hi porten menys temps, com Aida Palou, de Les Apicultores, que venen productes relacionats amb la mel elaborats al Cingles de Bertí, que va pel seu tercer Mercat Medieval. “La gent s’ha concentrat en menys dies.” Palou deia que estan “contents de com ens cuida l’organització i de com aquests mercats ens donen visibilitat als petits productors”.
Conscient del paper que tots plegats fan, l’artesà escultor i joier Francesc Such demana que hi hagi “un cert rigor” en la presentació, “perquè no deixem de formar part d’un gran espectacle”.
En general, però, hi ha acord en el fet que el Mercat Medieval de Vic és dels que compensa l’esforç, els desplaçaments i també el preu no gens econòmic de les parades, que enguany eren un total de 408. On ha crescut l’afluència també és al MEV, Museu d’Art Medieval.
“Ha estat amb l’obertura de la recepció, que ara és més visible”, diu el director, Oriol Picas. També amb la definitiva entrada en funcionament de la cafeteria just en aquests dies o amb el reclam que han suposat les visites guiades “Què fer si se t’apareix el dimoni?”, amb l’arcàngel Sant Miquel com a guia.
Bet Piella reivindica el Mercat Medieval i els seus visitants davant d’algunes crítiques recurrents. “Ve gent de tot arreu, en parella o en família, i moltes repeteixen cada any, amb un impacte econòmic molt positiu per a la ciutat, i per a moltes de les nostres entitats que hi obtenen ingressos per fer activitats durant l’any.” En l’edició passada es va calcular un retorn de 151 euros per cada euro públic invertit.
JUSTES AL PRAT
L’edició d’aquest any va tenir com a novetat les justes al Prat de la Riera, una activitat que s’afegia a altres ja clàssiques com els arquers que s’instal·len a la vora del pont de Queralt. Dos cavallers, un sobre cavall negre i l’altre sobre cavall blanc, s’enfrontaven en combat.
El primer, Vladimir, al servei de la senyora de les terres i l’altre, Llorenç, “un pobre pagès que tenia un cavall però ha passat les eliminatòries”. De l’exhibició d’enforquillar anelles a cavall amb la llança es passa a les proves de punteria amb javelines o a les habilitats amb l’espasa, que impressionen el públic quan veu com un escuder es posa l’escut al cap amb una carbassa a sobre i el cavaller Llorenç passa i la talla amb precisió.
El públic pren partit aviat a favor del cavaller del poble, que al final acabarà enfrontant-se amb el rival a peu i amb espasa… i acabarà guanyant perquè sempre guanyen els bons en els contes. I demanarà només com a preu no la vida del malvat sinó la llibertat de les terres… de Vic.
Una escenificació feta per la companyia d’espectacles temàtics gironina Drakónia. “Contents de ser a Vic, perquè estem actuant més a França que a Catalunya”, explicava Mireia Blasco, la seva codirectora. Al cap i a la fi, què pot haver-hi més medieval que unes justes de cavallers?
{{ comment.text }}