El MMVV arrenca amb nova energia

La primera nit, Mazoni actuava davant de centenars de persones que desbordaven la carpa exterior de L’Atlàntida, mentre a dins la sala gran s’omplia per veure Jay -Jay Johanson en un concert que s’allargava més enllà de la mitjanit. I això, en un dimecres que per l’aspecte no ho semblava. Professionals que havien estat treballant des de primera hora del matí i públic en general que començava a fer el recorregut es barrejaven en el final d’una jornada de bones vibracions que anticipava un gran Mercat de Música Viva, inaugurat per un concert de Rocío Márquez que no havia deixat ningú indiferent. La presència dels professionals des de primera hora del matí fent cua per a les acreditacions obria la part més visible però més important del MMVV. Sempre hi ha qui hi ve per primera vegada, com Jordi Bonilla, programador del Festival Minúscul de Mollerussa, que es fa a l’agost, amb concerts de petit format. “Vic és un lloc per posicionar-nos, perquè ara ja som coneguts a Lleida però volem anar més enllà, i un lloc per fer-hi contactes i per programar de cara a l’any vinent”, explica. Entre els seus objectius, veure l’actuació de Ferran Palau per als professionals, perquè fa temps que té ganes de portar-lo al Minúscul. “Quan tens dubtes, va molt bé per veure les propostes en concert.” N’hi ha d’altres que jo coneixen el Mercat però que hi aterren amb noves expectatives, com el santjoaní Guillem Planagumà, amb experiència com a booker per a diverses oficines de management i que ara ha creat la seva pròpia oficina, Arçamala. “Sempre hi he fet molt bona feina, a Vic, i em sembla que aquest és un bon lloc per començar... si s’hi presenten discos i espectacles, per què no la meva petita oficina?” Espera seduir programadors amb els dos artistes de la seva cartera, els emergents Electro Ma Non Troppo, que defineixen el seu estil com a xumba-xumba medieval, i una proposta més coneguda ja, la de la cantant Anna Andreu. “Només dos artistes de moment, perquè soc jo sol i ha de ser abastable”, diu Planagumà. També els mercats germans (o cosins) hi són presents, com la Fira Mediterrània de Manresa, un altre dels que la Generalitat considera com a estratègics, igual que el MMVV o FiraTàrrega en teatre. Marçal Pujol i Anna Vilanova la representen, i són a Vic per veure propostes però també “per connectar amb professionals del sector”. Vic és lloc per “trobar-te i conèixer” però també per assistir a “espais de pensament i reflexió”, les jornades que aborden temes importants per al sector. I musicalment, amb les orelles i la ment ben obertes “per deixar-te sorprendre”. És el que fa encara Carles Sala, que va ser director del MMVV i ara és coordinador de la Fabra i Coats Fàbrica de Creació, a Barcelona. “És un lloc imprescindible, per venir a veure si pot ser tot el que es presenti.” Dimecres sortia encantat del showcase per a professionals que acabava d’oferir Maika Makovski. El primer dia està molt centrat en l’activitat professional i la nova direcció del MMVV que s’estrenava va tancar el dimecres amb la sensació que havia anat “fins i tot més bé del que es podia esperar”, amb més professionals acreditats que mai. La xifra habitual que ronda el miler de persones es podria ampliar notablement quan es faci el recompte final. En el seu primer parlament en nom del nou equip de direcció, Joan Rial va dir que era “un dia important per a nosaltres”. Al costat hi tenia Jordi Casadesús i Rubèn Pujol, que l’acompanyen en aquesta aventura. “És una victòria immensa, no personal sinó del MMVV”, va dir Rial en referència al fet que ha estat un fet decisiu en les seves trajectòries personals relacionades amb la música: “Tots tres hi hem tocat, hi hem treballat i hi tenim un vincle profund”, va dir. Rial va fer referència a la voluntat del MMVV de ser un referent per a tot el sud d’Europa, mirada cap enfora que també va ser recollida per l’alcalde, Albert Castells, i a la necessitat que esdevingui “un espai valent que ajudi la indústria i els professionals”. Rial va recordar que en aquest moment “es fa complicat pensar en música, quan estem presenciant un genocidi a Palestina”, moment en què va rebre un fort aplaudiment del públic que omplia la sala Ramon Montanyà. Record de Marc Lloret i referències a l’exili de l’exdirector Lluís Puig, en els discursos Els parlaments inaugurals del 37è Mercat de Música Viva van fer referències emotives a Marc Lloret, mig any després de la seva mort. El que va ser director artístic durant 14 anys, en tàndem amb Oriol Roca, va estar present en les intervencions, i especialment en la de Joan Rial, que va recordar les converses que havien tingut quan es va conèixer que es farien càrrec de la nova etapa. “Parlant amb ells ens va quedar clar que el Mercat sempre ha hagut d’investigar, d’evolucionar i d’innovar.” També ells van fer la primera referència –molt aplaudida– a Lluís Puig, un altre dels exdirectors del MMVV que no hi pot ser present des de fa vuit anys “perquè pateix un exili injust i obscè”. També l’alcalde de Vic, Albert Castells, hi va fer referència. L’acte va comptar amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, que va dir que el MMVV expressa “la força de la música i la vitalitat del país” i és ara mateix “un motor que fa bategar la nostra indústria musical”. Màgia, misticisme i flamenc al concert inaugural Un diàleg interior entre la guitarra i la veu de Rocío Márquez, envoltats de foscor, va ser el tret de sortida del concert que inaugurava el MMVV. Un quejío, un xiuxiueig de paraules, obria el pas a una veu poderosa, ferma, perfectament afinada i modulada, que va sobresortir de la penombra i es va escampar per tot l’auditori. Com una deessa, es va agenollar i, d’esquena a l’audiència, va començar a cantar, a pregar, a jugar amb la veu, els gestos, les paraules, els acords, les llums i les penombres. Només van caldre uns segons per convertir-se en la mestressa absoluta de l’escenari i el recinte. Presentava disc i espectacle a Catalunya, Himno vertical, i ho compartia amb Pedro Rojas Ogáyar, protagonista també amb el seu art i les seves guitarres, elèctrica i clàssica (com oblidar la magnífica interpretació que va fer, en solitari, a l’inici del concert). Quin gran guitarrista per a una gran artista! Si algú s’esperava un flamenc clàssic, es devia decebre; si algú hi va anar amb un interrogant, en va sortir amb un llibre escrit sobre flamenc innovador i contemporani, amb pinzellades també de clàssic. Una artista camaleònica, a l’escenari i en el seu vestuari, que canviava o modificava allà mateix sense que nosaltres ni ens n’adonéssim. El mateix passava amb algunes peces interpretades: una seguia l’altra i no se sentia ni es notava la línia de trencament. Soleá, seguiriyas, fandangos... acompanyats amb textos seus, però també amb altres de Juan del Encina, William Shakespeare i Friedrich Schiller. Introspecció i intimisme: hay algo dentro de mí. Res no era fruit de la improvisació, però tot s’escolava amb naturalitat. Era un joc lúcid i conscient, que impregnava la sala de misticisme i de màgia, de llums i ombres, de silencis sonors. Arriscada amb el seu vestuari, congruent amb els seus moviments. Un espectacle que no deixava ningú indiferent i que, en acabar, feia aixecar el públic de la cadira amb la sensació de levitar dins d’un món irreal, encantat i encantador, nigromàntic, misteriós i miraculós. Amb intenció La direcció del MMVV va apostar per Rocío Márquez sabent que seria una aposta “que potser no agradaria a tothom”. Era una declaració d’intencions molt meditada, amb la qual volien expressar: “Defineix en certa manera el que és el nostre projecte, una cosa que neix petita i es va fent gran.” Els assistents es van sentir interpel·lats. “Encara ho estic paint”, deia una programadora sortint de la sala. Una bona definició del que es vivia.

El MMVV arrenca amb nova energia

El gran MMVV torna a la plaça

Mishima posa el punt final al Mercat de Música amb un record al desaparegut Marc Lloret

El ‘fenomen’ Boys Damm

Sidonie fa ballar la plaça de Vic amb el seu primer disc íntegrament en català

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll