Les noves troballes al sistema de les coves del Toll, a Moià, confirmen que aquesta zona va ser un hàbitat estable de l’home de Neandertal durant un llarg període de temps, que va almenys des de 35.000 fins a 100.000 anys abans de la nostra era, i possiblement s’allarga més enrere. Aquest diumenge s’han presentat els resultats de la campanya d’excavació d’enguany, en la que s’han localitzat restes d’animals com l’ur, un bou salvatge que podia arribar a pesar 1.500 quilos, i puntes de sageta per caçar.
A banda de les nombroses restes d’animals que van apareixent (a les coves del Toll s’hi han trobat restes de mamuts, lleons i ossos de les cavernes, entre d’altres), les troballes que donen més rellevància al jaciment són les de restes humanes. A la dent infantil de l’anomenat nen de Moià, localitzada fa dos anys, s’hi van afegir l’any passat dues peces més de dents de llet (una d’elles, d’un altre individu diferent), i una d’un adult, totes dues datades aproximadament 50.000 anys abans de la nostra era. Tot això indica que la presència humana al Toll no era ocasional, sinó que hi havia un llarg poblament estable. L’equip dirigit per l’arqueòleg Jordi Rosell, de l’IPHES (¡Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) considera que les coves del Toll seran “un lloc fonamental per reconstruir la història del Neandertal a Catalunya i per posar-lo en comparació amb la de la resta d’Europa”.
La jornada d’aquest diumenge ha servit també per presentar la pèrgola i la passera que s’han construït per permetre que els visitants puguin seguir el recorregut com fins ara, i al mateix temps els arqueòlegs puguin treballar a la cova de les Teixoneres. La inversió ha estat de 56.000 euros, un 90% a càrrec de la Diputació de Barcelona, i la resta, de l’Ajuntament de Moià. L’alcalde, Dionís Guiteras, diu que aquesta obra “significa que les institucions es creuen el projecte”, i que no és un final per arranjar l’espai sinó “un punt d’inflexió” per continuar-hi treballant.
{{ comment.text }}