Fa 23 anys que professors i alumnes de l’institut Castell del Quer es bolquen en la posada en escena d’un musical. Un projecte artístic i pedagògic que habitualment s’estrena a Prats i es representa en alguna altra població del Lluçanès, com enguany a Sant Feliu Sasserra. Aquesta vegada, però, han decidit fer un pas més i portar-lo a L’Atlàntida de Vic. Escenari gran i nou repte per al col·lectiu que aquest dimarts hi presentarà No tot és fama.
Un gran clàssic dels musicals com és Fama va servir com a punt de partida de la història, amb uns joves que entren en un institut d’arts escèniques perseguint el seu somni. La història mundialment coneguda però que a Prats va prendre una forma adaptada als desitjos dels mateixos protagonistes. “És una versió mot lliure, i s’ha transformat el guió per adaptar-lo als talents dels estudiants”, explica Lluís Forcada, professor del Castell del Quer recentment jubilat, que ha estat el motor del musical des que es va crear i que ara hi continua vinculat. Al seu costat ha tingut altres docents del centre com Judit Boix, Marta Vilardell i Ariadna Cabiscol. El canvi no és només tècnic: el títol, proposat per un dels mateixos actors, vol expressar que amb la celebritat superficial no n’hi ha prou i que “a la vida no tot és aquesta fama”, diu Vilardell. La versió és tan lliure que fins i tot es permet incorporar cançons com La gent que m’estimo d’Oques Grasses o Supermercat de Lildami.
En total, són uns 45 alumnes de quart curs d’ESO els que estan implicats fins al fons en aquesta aventura. El musical es prepara des del començament del curs, assajant dues hores cada dijous i esgarrapant-ne alguna altra. No vol dir que perdin hores lectives, al contrari: “Amb el musical es treballa la gestió d’emocions o la col·laboració en grup”, a part dels coneixements de cant i ball. Una feina interdisciplinària, que implica professors de diverses matèries i també les famílies. “Afloren les potencialitats de cadascú i alguns dels actors fan un canvi. Això els empodera molt”, diu Marta Vilardell. Ho diuen els professors i ho diuen ells mateixos, com Arià Font, que interpreta el personatge de Dylan: “Me l’he fet meu, i m’he sentit còmode cantant”. O Iris Ruiz, que fa el paper de Serena: “I no m’esperava que m’agradés tant!”.
Omplir la sala gran de L’Atlàntida va ser un repte sorgit quan tornaven d’un viatge. La bogeria va anar prenent forma i es concretarà dimarts. Al cap de poc d’acabar, començarà el repte del musical de l’any que ve: “S’obre un correu a l’estiu per decidir l’obra a primers de setembre, quan comença el curs, i després venen els càstings”. Tots hi tindran el seu lloc. I el musical continuarà, camí dels 25 anys.
{{ comment.text }}