Cristina Cortés | Vic ha tingut un aire diferent aquests dies. La capital d’Osona s’ha tenyit de negre, de negre literari. Per primera vegada, la ciutat ha acollit Vic Negre, un congrés dedicat a la novel·la criminal i les narratives populars, celebrat els passats 8 i 9 de maig. La iniciativa va néixer després que es deixés de fer el Congrés de Novel·la Negra de Salamanca, un referent dins l’àmbit acadèmic del gènere. Quan aquell va desaparèixer, Irene Solanich i altres professors i investigadors de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) van veure l’oportunitat de traslladar el focus cap a Catalunya, i concretament cap a Osona.
El congrés s’ha articulat des del Departament de Filologia de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia (FETEP) i el grup de recerca Glossa, amb una clara vocació, la d’obrir nous espais dins la universitat per a la literatura popular, aquella que fins ara havia estat sovint mirada de reüll per l’acadèmia. L’objectiu no era només continuar la línia de recerca de Salamanca, sinó reivindicar-la des del territori amb una mirada pròpia.
“Fins ara, la universitat s’ha centrat en la literatura alta: els clàssics, els autors reconeguts internacionalment, els gèneres consagrats”, explicava Solanich durant una entrevista en el marc del congrés. Gèneres com la novel·la negra, el terror, la ciència-ficció, la fantasia o l’eròtica s’havien considerat durant molt de temps com a lectures d’“evasió”, però molts cops han estat una porta directa cap a tot allò que més incomoda de la realitat social. Per això Vic Negre ha apostat per trencar fronteres entre cultura popular i cultura acadèmica i per donar valor a la narrativa criminal feta en català. “Hi ha públic per als festivals literaris i per a les fires de gènere, però no s’havia creat un espai per a l’estudi crític d’aquestes obres. Nosaltres hem volgut ser aquest espai.”
Tot i que la novel·la negra catalana ha viscut un bon moment durant la darrera dècada, Solanich comenta que recentment ha detectat una lleugera baixada, més de ritme que no pas de qualitat. “Encara ens falta autoestima per llegir-nos a nosaltres mateixos”, assegura. Les traduccions continuen venent molt més que els autors locals. Tanmateix, defensa que el noir català té veu pròpia, amb una estètica i una mirada singulars. “Tenim territori, tenim llengua, tenim conflictes socials i culturals propis. I això configura un estil diferenciat”, afirma. A fora, corrents com el tartan noir (Escòcia), el polar (França) o l’hivernian noir (Irlanda) ja s’han consolidat com a veus potents. El repte, diu, és que el noir català també sigui reconegut com a tal.
Tot i que Osona no és la comarca amb més producció de literatura negra, el congrés ha posat en valor diversos noms vinculats al territori, que ajuden a construir un mapa literari propi i singular. Un d’aquests noms és el de Maria Cerdans, que tot i no viure actualment a la comarca ha convertit els paisatges osonencs en l’escenari habitual de les seves novel·les. La seva obra connecta amb el territori, amb pobles petits, tensions familiars, silencis carregats de memòria i una atmosfera que convida al misteri. També hi ha Núria Martínez, que no només escriu, sinó que també fa feina de dinamització cultural com a comissària del festival Taradell Negre, una proposta que busca apropar el gènere al públic general amb activitats pensades per a tota mena de lectors.
Un altre nom és el d’Irene Solà, reconeguda per novel·les com Canto jo i la muntanya balla. Tot i que no escriu novel·la negra en sentit estricte, la seva obra s’acosta temàticament a alguns dels grans interessos del gènere, com ara la violència, la marginalitat, la comunitat, la por o la naturalesa com a presència gairebé viva. El seu estil híbrid i poètic fa que sovint sigui citada com una autora que trenca límits i que enriqueix l’escena narrativa catalana contemporània. Tot això també ho va comentar María José González Dávila durant la seva ponència “Territorios de la memoria: mujeres y trauma rural en la literatura de Irene Solà”.
Finalment, Ferran Garcia, autor de Sau, aporta una mirada diferent amb una obra que combina elements de fantasia, terror i crim. La seva aposta per una narrativa híbrida obre nous camins dins del gènere i mostra que el negre també pot dialogar amb altres registres sense perdre força.
“Vic té un entorn ric i actiu, i creiem que era el lloc ideal per posar en marxa un congrés com aquest”, apuntava Solanich, subratllant el potencial literari d’una comarca que potser no ha tingut grans noms històrics en el gènere, però que està teixint una xarxa sòlida de veus contemporànies que aposten per la novel·la negra amb identitat pròpia. De fet, una de les activitats paral·leles del congrés va ser una ruta literària per la ciutat, que va recórrer cinc punts clau de Vic vinculats a obres ambientades a la ciutat. El trajecte va començar a l’edifici Miramarges de la UVic, i va passar per la biblioteca, la Sala Mercè Torrents, el monument a Verdaguer, l’Ajuntament i l’Arxiu Episcopal. A cada parada, s’hi van llegir fragments de textos com L’àngel negre de Maria Estardà o Mar negra i un relat inèdit de Sebastià Bennasar. “L’objectiu és vincular la ciutat amb la universitat i fer visible que Vic també és escenari literari”, deia Solanich.
També hi va haver lloc pels reconeixements, concretament a Margarida Aritzeta, que va rebre un premi honorífic per la seva trajectòria i per la seva contribució a la consolidació de la novel·la negra en català. “Va ser una de les primeres dones a fer novel·la negra en català, i continua escrivint i defensant el gènere amb passió”, destacava Solanich.
Aritzeta no només és autora d’una extensa obra narrativa, sinó també acadèmica, amb una implicació directa en la difusió i la defensa del gènere criminal des de diversos fronts. Va ser una de les impulsores del col·lectiu Ocèlia Drax, un grup de dones escriptores que als anys vuitanta va voler fer-se lloc en un gènere dominat per homes i crear espais literaris més diversos i inclusius. També va participar en la col·lecció “La Negra”, de l’editorial La Magrana, una col·lecció pionera que va contribuir a donar visibilitat al gènere negre en llengua catalana i que encara avui és considerada un referent. Amb una mirada compromesa, Aritzeta ha utilitzat la novel·la negra per parlar de Catalunya, de la memòria històrica, de la corrupció i de les desigualtats. La seva trajectòria ha estat i continua sent necessària per entendre que aquest gènere no és només entreteniment, sinó també una manera de pensar i qüestionar la realitat. El reconeixement que ha rebut a Vic Negre ha servit per valorar la seva aportació i recordar que moltes altres autores han pogut seguir el camí que ella va obrir.
Si algú es vol iniciar en la novel·la negra feta a casa, Solanich proposa tres títols que considera imprescindibles. Estudi en lila, de Maria Antònia Oliver, una obra pionera amb la primera detectiva dona en català i en espanyol; Ella, de Damià del Clot, escrita en plena crisi del 2008 i carregada de crítica social, i Deu annexos a la mort d’Alicia Pinos, de Rosa Olsson, un conjunt de relats connectats per una línia narrativa comuna. Tres veus que exemplifiquen la vitalitat i la varietat de la novel·la negra feta aquí, amb mirada pròpia i sense complexos. Perquè sí, a Catalunya també hi ha crims per resoldre i històries per explicar. I Vic, aquests dies, n’ha estat l’epicentre.
*Estudiant de Periodisme a la UVic-UCC
