“El patrimoni no es pot recloure en els sectors que ja el coneixen”

El Patronat d’Estudis Osonencs ha renovat la junta. Al costat del nou president, el filòleg Francesc Codina, hi entra gent de joves generacions, com l’arqueòloga Anna Gómez. Renovació necessària per a una institució clau en la cultura de la comarca. Aquesta renovació és alguna cosa més que el relleu obligat de la junta quan ho marquen els estatuts? Vol representar també un canvi generacional del Patronat d’Estudis Osonencs? Francesc Codina (F.C.). La gran virtut del Patronat d’Estudis Osonencs és la seva continuïtat. Parlem d’una institució fundada l’any 1952, en un context difícil, i que ha anat passant després per moltes etapes. El d’ara és un relleu normal, però sí que és veritat que tenim una necessitat permanent de posar-nos al dia. Des de fora, he observat una renovació notable en el Consell d’Estudis, des d’on s’impulsa la recerca. I allò que ja s’havia fet en l’àmbit de recerca, tocava fer-ho en l’àmbit social. En la massa social, també aspiren a incorporar gent jove? F.C. La base de socis és important, i té tradició, però hem de procurar enfortir-la. Quan una institució forma part del paisatge i té molts anys d’història, té la necessitat de fer-se present en les noves generacions, tenint en compte, a més, que la societat que la sustenta ha canviat i totes les possibilitats que ens dona l’univers digital. D’altra banda, ens diem osonencs en el nom, i això potser ho hem d’accentuar. A la comarca tenim altres grups d’estudis locals, amb els quals hi ha relació, però que caldria formalitzar. El Patronat engloba ciències i humanitats, com si fos l’Institut d’Estudis Catalans en petit. Aquest model de comprendre-ho tot, és posible en un món tan especializat com el d’avui? Anna Gómez (A.G.). Aquesta interdisciplinarietat és la que enriqueix el debat intern, quan organitzem qualsevol activitat. Cadascú està molt focalitzat en el seu àmbit de recerca, però falta a vegades la capacitat de parlar sense cap limitació amb gent que et pot aportar molt, des d’altres àmbits. I quan passa això, sempre marxes amb una idea nova. És un enriquiment personal. F.C. El saber tendeix a l’especialització, i en l’àmbit universitari és molt evident. La gràcia dels centres d’estudis com el nostre, que tenen com a àmbit un territori, és que aquest factor facilita la transversalitat. Si aquí es prepara una jornada sobre el paisatge, per exemple, es pot mirar des del punt de vista històric, literari, biològic... I un altre factor que farà que centres com el nostre prosperin és que avui en dia hi ha molta gent ben formada, i amb ganes de divulgar el seu coneixement. Un fenomen sociològic impensable trenta o quaranta anys abans. I no només això, sinó que hi ha gent jove molt consistent, des del punt de vista humà, en el seu compromís amb la cultura i el país. Vostè ha estat vinculat a la UVic-UCC en tota la seva trajectòria. La relació del Patronat amb l’acadèmia ha de ser més estreta? F.C. El lligam amb el món acadèmic és ara molt més intens. Els membres del nostre Consell d’Estudis tenen vinculació amb la UVic-UCC o amb altres universitats. Una de les vocalies del consell rector l’ocupa la Universitat, ara en la persona del vicerector Jordi Villà. Aquí també hi ha representats els museus, la Biblioteca Episcopal... estem en una xarxa on es fa recerca i divulgació d’aquesta recerca, que si té a veure amb l’àmbit territorial pot confluir amb la nostra. Però en aquest cas, la recerca es fa a través del voluntariat només... F.C. No només en la recerca, sinó també en altres aspectes com la custòdia del patrimoni, que en el nostre cas és el Temple Romà, l’església de Vinyoles i la font del Desmai. I els que fan funcionar la maquinària de l’entitat en qüestions com la tresoreria o la secretaria. Sobre la relació amb altres entitats, quan es va crear l’Ateneu de Vic, va sorprendre que el Patronat d’Estudis Osonencs no hi fos representat, al costat de la Universitat o el Casino.Caldria solucionar-ho? F.C. Potser es va interpretar que l’Ateneu estava associat al Casino. Però hi ha molts actes en què hem col·laborat, com les conferències de literatura medieval que es van fer l’any 2016. Però no hi veig cap conflicte, a la pràctica, si l’Ateneu s’entén com una coordinació, i em sembla que és així. L’últim any, s’han fet 56 activitats, moltes en col·laboració amb altres entitats. Vostès fan recerca i fan divulgació, a través de les publicacions o de la revista Ausa. A.G. La que més esforç ens demana és l’Ausa, que en els últims vuit anys ha aconseguit convertir-se en una revista d’impacte en el nivell A, el màxim reconegut. Això obliga a complir uns requisits molt estrictes. Cada dos anys ens fan una revisió, com una auditoria. I això posa en evidència que una entitat com aquesta pot tenir publicacions científiques. Hi ha poques publicacions catalanes que tinguin aquest nivell, i fent dos números anuals. Sobre els llibres, tenim moltes propostes en espera, i hem pensat publicar-les en línia, però els costos de maquetació i edició acaben essent gairebé els mateixos que els de publicar un llibre. F.C. L’últim llibre que hem publicat és la Ruta literària de la ciutat de Vic, de Pere Tió, amb ajuts de l’Ajuntament, la Generalitat i la Fundació Girbau. En el cas d’Ausa, tenim el suport de la Fundació Antiga Caixa de Manlleu i la Fundació Puig-Porret. Sense oblidar les quotes dels socis. S’ha creat una nova vocalia educativa a la junta del Patronat, amb quin objectiu exactament? F,C. El d’incrementar les visites, però només de quantitat sinó de qualitat. Plantejant-ho no només com a treball d’uns punts del currículum, sinó des del punt de vista de pertanyença i autoestima. Volem que aquests elements patrimonials siguin coneguts i apreciats pel conjunt de la societat, també pels que fa menys temps que estan entre nosaltres. El patrimoni ni es pot recloure en els sectors que ja el coneixen i l’aprecien, sinó que cal anar més enllà. I també cal treballar en la seva internacionalització. “El Temple Romà és més complex que no sembla” Poques entitats tenen una seu tan singular com la del Patronat d’Estudis Osonencs, que és un edifici amb arrels de fa més de dos mil anys. El Temple Romà de Vic és un emblema, però al mateix temps una responsabilitat per tot allò que comporta el seu manteniment. “És més complex del que sembla, i la nostra principal preocupació és la seva preservació... no vull ser alarmista, però ens cauen fragments de pedra”, explica Anna Gómez. És a dir que malgrat que l’aparença sigui bona, el Temple Romà té problemes de salut. Construït en pedra de Folgueroles, que té problemes de resistència als elements –literalment, es desfà, com es pot veure a la façana de la veïna església de la Pietat–, s’ha d’estar molt atent a la seva evolució. Tot i que hi ha un pla director d’actuacions aprovat per l’Ajuntament de Vic fa tres anys, “ens cal un pla d’actuació molt acotat a les necessitats de les patologies que presenta”, diu Gómez. L’any 2009 es va desprendre un fragment d’un capitell, però el Patronat és reticent a l’ús de determinats productes –resines– per intentar donar cohesió a la pedra. “No sabem quins efectes poden tenir d’aquí a cinquanta anys”, explica la vicepresidenta. Els tècnics no es posen d’acord sobre la tècnica que seria més efectiva. De moment, s’han fet actuacions per consolidar un altre patrimoni que el Temple Romà amaga, que són les restes del Palau dels Montcada, el casal que contenia el temple en el seu interior, visibles sobretot al darrere i a la dreta de la façana principal. “La seva preservació afecta tot el perímetre”. L’ideal seria que fos visitable tot aquest entorn “però això implica la seva conservació i manteniment”. El Palau dels Montcada és també molt complex, perquè el van anar adequant al temple que hi havia en el seu interior: “Per això no tenia un sol nivell de circulació, sinó tres de diferents”, diu Gómez. Codina recorda que el Temple Romà “és una joia, no només per l’entitat, sinó per la ciutat i el país” i que una actuació per conservar-lo és “urgentíssima”. No només hi ha els problemes de disgregació de la pedra, sinó d’altres com les humitats de la teulada o l’eterna qüestió de com resoldre la supressió de barreres arquitectòniques. Codina també planteja que a la Casa Masferrer, on es reuneix habitualment el Patronat, pogués haver-hi un centre que ajudés a interpretar el Temple Romà, aprofitant també el pla de l’anomenada Illa de la Pietat, en què la Generalitat va anunciar que destinaria 350.000 euros a la projecció turística d’aquest entorn (als quals s’han de sumar 350.000 euros més de l’Ajuntament).

“El patrimoni no es pot recloure en els sectors que ja el coneixen”

Donen a l’Arxiu Nacional un fons de 700 documents de Verdaguer

El Gran Pessebre d’Alpens es podrà veure fins el 12 de gener

Recullen en una plataforma virtual l’obra i la bibliografia de Torras i Bages

Calldetenes, poble pessebrista

LA PREGUNTA

Aquest any participarà del sopar de Nadal d’empresa?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Alerta a Vic i a Manlleu per la circulació de bitllets falsos

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

La Federació de Patinatge trasllada l'agressió de Sant Hipòlit a la comissió antiviolència

Una llúdriga es deixa veure a la resclosa de les Adoberies de Vic

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia