El ripollès que es va fer grec

Els noms de ripollesos il·lustres es troba sovint acotat a historiadors i folkloristes que monopolitzen la major part del nomenclàtor local. Per això quan en algun programa de televisió o de ràdio generalista s’escolta persones alienes al municipi remarcant la importància d’Alexis Eudald Solà, la sensació que no està prou reconegut a casa seva sobrevola l’imaginari col·lectiu de la gent de Ripoll. Aquest diumenge al migdia es va fer justícia a aquest oblit a títol pòstum a Solà, amb el lliurament a qui va ser la seva parella, Mercè Trullen, de la Distinció Guifré que el municipi atorga als seus vilatans més destacats. La celebració es va fer a la Sala Abat Senjust, amb la presència d’una seixantena de persones, sobretot amics, familiars i coneguts, que en van recordar no només la tasca acadèmica i cultural, sinó també episodis de vida, tal com van fer el seu cosí germà Josep Maria Farrés i el seu amic Antoni Esteras. Montsina Llimós, regidora de Cultura de Ripoll, va afirmar que aquesta entrega no serà l’últim reconeixement a la seva figura, sinó que tindrà noves rèpliques en el futur, en el que va definir com “un acte just”. Pel seu cantó l’alcalde, Jordi Munell, va refermar el compromís de mantenir-ne viva la memòria. De fet l’exalcalde ripollès Pere Jordi Piella havia afirmat prèviament que aquesta és la tercera vegada que l’Ajuntament fa lloança de la figura de Solà, tal com ja va passar en l’any de la seva mort, el 2001, i més endavant el 2008, tot i que alhora va reclamar que es denomini un espai públic amb el seu nom. Piella va qualificar-lo d’“ambaixador de Ripoll” i en va recordar la intervenció a l’hora de resoldre aspectes que durant els seus mandats s’havien encallat, com ara en l’escut oficial de la vila, l’impuls del Festival Internacional de Música o bé la preservació de l’escala de cargol de l’edifici de l’antic Museu Etnogràfic quan funcionaris aliens al municipi volien substituir-lo per un ascensor. El seu deixeble i amic Francesc Morfulleda va narrar l’impacte de ser-ne alumne, amb afirmacions com “cada classe era una festa”, i va furgar en algun dels motius perquè Solà s’acabés convertint en un hel·lenista de prestigi en explicar “l’impacte que va suposar per ell veure al seu pare llegint l’Eneida al cafè de Cala Càndida”. El ripollès que va agermanar Catalunya amb Grècia i Xipre Despertar cada dia i veure pel balcó de casa la majestuositat del monestir de Santa Maria i al seu costat la seu del Museu Etnogràfic va ajudar a conformar el caràcter d’Alexis Eudald Solà. Per això després d’estudiar a l’acadèmia de mossèn Ramon Suriñach, i impregnat d’amor per la cultura, les llengües i l’art, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El seu activisme va quedar clar en formar part de la Caputxinada que el març de 1966 va definir el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la seva universitat. A partir d’aleshores la seva tasca com a erudit de l’hel·lenisme li va valdre nombroses distincions, premis i el consolat honorari de Xipre a Barcelona, que va obtenir el 1995.

El ripollès que es va fer grec

Escrivint per als joves

La biografia de Serrallonga i les seves músiques

El primer ‘thriller’ de Francesc Soler

Pla per Pla

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal