El salt de Martina Cabanas

Martina Cabanas sap que fa un salt en la seva trajectòria teatral. Una aventura que encara no sap com acabarà, però que desitjava intensament. Amb una ja llarga experiència en el món del teatre –10 anys a Joglars com a dramaturga, escenògrafa i ajudant de direcció–, va decidir començar el seu camí personal i posar en escena un espectacle propi. El seu debut es diu Fuga de conills, i en signa la dramatúrgia i la direcció, i no només això, sinó que ha creat una companyia, Zero10, que el va estrenar el març d’aquest any a la sala Atrium de Barcelona i que ara el porta a casa seva, a Manlleu. Fuga de conills, el debut personal de Martina Cabanas, es podrà veure aquest divendres a l’Espai Rusiñol. Fuga de conills se situa en el món del teatre, el que l’autora coneix, però sobretot parla d’una generació, la seva. “Volia escriure una obra per als meus amics, que fos amable, i em va quedar més amarga”, diu Cabanas. Els seus protagonistes són tres joves que se situen passada la trentena, en aquell moment en què encara se senten joves, però senten que no se’ls estan complint les expectatives. “En el teatre és més evident, però l’han vinguda a veure amics que es dediquen a altres àmbits i s’hi han vist reflectits”. I la precarietat n’és la mostra més descarnada. No estalvia una part d’autocrítica: van créixer força protegits, i amb la crisi es troben sense xarxa, i “amb una certa mandra d’agafar responsabilitats”. Als actors, el primer dia els va dir: “Bé, nois, ja no som joves”. I la reacció va ser una certa protesta, “allò de dir que sí que som joves, però d’esperit”. La confrontació amb la realitat ve de quan aquests joves que ja no ho són tant –encarnats per Pau Zabaleta i Maria Cirici– han de fer feines com la de vestir-se de mascota per sobreviure. De conill, en concret. Els vestits de conill, que són una creació de la seva germana, Berta Cabanas, són una part important de l’obra. Per la força que tenen i perquè signifiquen una aposta “pel teatre visual”, herència sens dubte de la seva etapa a Joglars, que li permet “transmetre l’emoció més ràpidament”. L’altra singularitat és la presència d’un discjòquei a l’escena, punxant música en vinil i en directe, amb un tercer actor, Miquel Malirach, fent aquest paper. Fuga de conills és un espectacle que Cabanas ha pensat perquè arribi a la gent “que no va mai a teatre”. Ha pensat en els seus mateixos amics “que van al Primavera Sound, però no van mai al teatre perquè diuen que és car”. Però tenen un avantatge: els que no hi estan acostumats hi van sense prejudicis. També per això ha optat per un model de llengua molt directe, sense passar pel filtre. “El català del carrer”, diu Cabanas. En la versió catalana, hi ha un personatge que parla en castellà. L’obra original ha estat escrita en català, però Martina Cabanas n’ha fet ella mateixa una versió en castellà, perquè Fuga de conills està fent un recorregut fora dels Països Catalans: aquest dijous tenien bolo a València, i passaran també per Bilbao i per Madrid. L’estrena a l’Àtrium va ser la primera embranzida i ara els estan sortint representacions en diferents llocs de Catalunya. Zero10 és una companyia que neix amb voluntat de continuar, un projecte a llarg termini amb què Martina Cabanas vol fer-se un lloc en el panorama teatral. Es reconeix hereva de Joglars en la concepció de les escenografies o vestuaris, en la idea del teatre com a espectacle total. I a partir d’aquesta experiència, comença ara una trajectòria que espera que la porti ben lluny.

El salt de Martina Cabanas

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França