La setena edició del Protesta, el Festival Internacional de Cinema de Crítica Social, ha passat a la història com una de les edicions més intenses i mogudes. La protesta no només va prendre les sales de cinema i altres espais culturals de la ciutat de Vic, sinó també els carrers i les places d’arreu de Catalunya després de donar-se a conèixer la sentència del Tribunal Suprem. Davant d’aquest context, el festival va decidir alterar la seva programació, iniciant i tancant els actes un dia més tard del previst, a més de cancel·lar alguns dels actes programats.
Finalment, després de deu dies d’actes repartits per 11 espais diferents de Vic, un total de 43 projeccions, 25 sessions i una gran afluència de públic, el festival es va cloure aquest diumenge a la tarda a l’Atlàntida amb el lliurament de premis. Una festa final on la reivindicació de les identitats i expressions de gènere, la temàtica sobre la qual es reflexionava enguany, en va ser la protagonista. Per segon any consecutiu, la selecció de llargmetratges ha estat paritària, amb vuit pel·lícules dirigides per dones i sis per homes.
“Se’ns ensenya el gènere d’una manera concreta, i això fa que les diferències ens facin dubtar de nosaltres mateixos”, puntualitzava l’activista i membre del jurat Brigitte Vasallo a través d’un vídeo. Un altre membre del jurat que, òbviament, no va ser físicament a l’acte de cloenda va ser Jordi Cuixart, president d’Òmnium, qui va ser-hi present mitjançant la lectura d’una carta a través d’Assumpció Martínez, també d’Òmnium. Com a representant del jurat d’enguany, el metge vigatà Tati Furriols va atorgar el premi al Millor Curt de Ficció a Tierra Mojada (2017), de Juan Sebastián Mesa, de Colòmbia, sobre el desallotjament d’una família per un conflicte ambiental. “Estem en un moment de canvis de pensament aquí i en molts indrets del món”, deia el director.
El premi al Millor Curtmetratge Documental se’l va emportar Lesbofòbia. Un documental i deu respostes (2019), l’únic curt català seleccionat i dirigit per Inés Tarradellas, que busca visibilitzar les violències masclistes cap a les lesbianes. “És una peça que no només vol legitimar una protesta, sinó apropar aquesta realitat a la majoria de la població per tal que els permeti obrir els ulls”, constatava Tarradellas.
Finalment, el premi del públic va ser per a Makun (No llores) – Dibujos en un C.I.E. (2019), un curt del valencià Emilio Martí López que documenta el malson d’estar en un Centre d’Internament d’Estrangers a través de milers de dibuixos trobats a les seves parets. El jurat també va voler fer una menció especial a Winter in Europe (2018), dirigit per Polo Menárguez, sobre la crisi dels refugiats a Europa.
La festa de cloenda, que va anar acompanyada de la música i la dansa d’Ernest Crusats i Anna Sagalés, a més d’una representació escènica, va cloure amb les paraules d’Anna Rebés, una de les organitzadores del Protesta: “Seria molt bonic ser persones i no categories, que poguéssim redibuixar els nostres entorns i contorns constantment. Aquesta és la vertadera eufòria de gènere.”
{{ comment.text }}