El Festival Gollut s’anticipa. Abans i tot que s’estreni als cinemes, el proper dia 13 de desembre, el documental L’escriptor d’un país sense llibreries, de Marc Serena, es va endur dissabte el Gollut al millor llargmetratge en la sessió de cloenda que va tenir lloc al cinema Catalunya. La Guinea Equatorial és el país al qual fa referència el títol, darrera colònia africana d’Espanya que avui encara viu sota un règim dictatorial.
Al recollir el premi, Marc Serena explicava que la pel·lícula “ha estat llarga de fer”, i que explica “un secret que la gent del nostre país no sap o no recorda: que fa 50 anys la Guinea Equatorial es va independitzar d’Espanya”. Una independència que va ser un miratge de llibertat, perquè va caure en mans del règim de Francisco Macías, primer, i després de Teodoro Obiang. El fil conductor del relat és l’escriptor guineà Juan Tomás Ávila Laurel, que viu refugiat des de fa vuit anys a Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Els seus llibres apropen a la realitat d’un país sense llibreries, que arrossega les conseqüències del franquisme i de la dominació colonial.
“Hi ha produccions que no arriben al públic de la manera convencional, i necessitem festivals com el Gollut i cineclubs perquè es puguin veure.” Ribes era la primera pantalla que la connectava amb el públic, “i ens fa molta il·lusió que sigui aquí, al Gollut”. Marc Serena, periodista manresà, va ser coautor del llibre Microcatalunya, un viatge per 50 micropobles, al costat del fotògraf Edu Bayer, publicat ara fa dos anys. En aquest treball, Vic ha estat també un punt de referència. Per una part, com a seu de la congregació de Sant Antoni Maria Claret, que no dubta a qualificar com a “braç religiós del franquisme a la Guinea”. I també perquè l’antropòleg vigatà Jacint Creus és un dels màxims coneixedors d’aquell país que hi ha a Catalunya.
El Festival Gollut va entregar també la resta de premis dissabte. El de millor curtmetratge va ser per a La pesada càrrega, del turc Yilmaz Ózdil, una història situada al Kurdistan, en la frontera entre Turquia i Síria, que a través de l’anècdota d’un ruc parla de la tragèdia de la guerra i la pobresa “empatitzant sense arribar al dramatisme”, segons el jurat. El vessant social del Gollut emergia també en el premi que atorgava el jurat de joves, i que requeia en Foreigner (Estranger), un curt de Carlos Violadé que mostra com un gir inesperat de la vida ens pot convertir a tots en migrants, a bord d’una inestable pastera i enmig del mar. Un Gollut especial, el de la Concòrdia, se’l va endur Negre de merda, un treball de Manel Serrat sobre la segona generació de migrants africans a Catalunya i “la crisi identitària que pateixen”.
En el vessant ecològic, el premi de medi ambient requeia en Wanamey, per una terra ‘linda’, de Roger Granel, sobre un català que va abandonar la seva vida aquí per començar un projecte de conservació a la selva del Perú, i el de muntanya se’l va endur Espeleonauta, sota la pedra del cel, del serbi Sonja Dekic. El premi Miquel Porter va recaure en Arredor do dia, un curt gallec guionat per estudiants de sisè de Primària que mostra el món rural amb una cultura que s’està perdent. Finalment, el de fotoperiodisme se’l va endur l’impactant treball Aulas peligrosas, d’Antonio Aragón, sobre les escoles atacades pel Daesh a Toto i Burkina Faso.
Les activitats del festival continuen a Zuric i Basilea
El Gollut s’acaba a Ribes, però els seus organitzadors –Amics del Cinema de la Vall de Ribes i la productora Dinàmic Enginy– tenen una plataforma de difusió a Suïssa. Els propers dies, els casals catalans de Zuric i Basilea acolliran una mostra de curts de producció catalana exhibits al Gollut. El proper dissabte també s’inaugura l’exposició “Kim Manresa, 45 anys de fotoperiodisme”, al Palau de l’Abadia de Sant Joan.
Ventura Pons, Gollut a la trajectòria
Ventura Pons es passeja per festivals d’arreu del món, però és un home de cinema fins al moll de l’os i no té un no per a un certamen nascut des de la modèstia com el Festival Gollut de Ribes. Dissabte a la nit va agrair l’estatueta que se li va donar com a homenatge, el Gollut a la trajectòria: “Estem en uns moments difícils, en aquest país que es creu però no es creu, i per això un premi sempre és com una plataforma perquè la gent s’assabenti que estem treballant”. Prèviament, s’havia vist un missatge enregistrat per la seva amiga i actriu Vicky Peña, i el director del festival, Joaquim Roqué, havia destacat que Pons ha estat objecte de 34 retrospectives internacionals i ha vist seleccionats els seus films en més de vuit-cents festivals. “A veure quina persona de la cinematografia catalana pot dir això, a més de les pel·lícules que fa any a any.” Divendres, el mateix director havia estat present en la projecció del seu film Miss Dalí al Cinema Catalunya, seguit d’un col·loqui. Tot i la seva llarga trajectòria, Pons lamenta que continua havent-hi poques oportunitats d’exhibir pel·lícules com les seves per la pressió de les majors americanes. A banda d’aquest premi, Roqué destacava “el nivell artístic” dels films que s’han inscrit i la quantitat, que va obligar a fer tres sessions de projecció de curts, entre els quals ha destacat una considerable participació de l’Orient Mitjà.
Joves no acompanyats han participat en un dels jurats
El matí de dijous, un col·loqui a l’institut Joan Triadú de Ribes va servir perquè joves que van arribar a Catalunya sense els seus pares mostressin una altra cara de la seva realitat parlant amb els nois i noies de la seva mateixa edat de Ribes. Els seus viatges en pastera, els seus periples per Europa i, sobretot, “els seus somnis” es van fer presents. “Quan parlem d’ells, l’última cosa en què solem pensar és en la cultura que els oferim”, deia Roqué. Tots plegats van formar part del jurat d’un premi especial, el Premi Jove, i van pujar a l’escenari per entregar-lo.
{{ comment.text }}