El so de caminar | El poder natural

Fa uns 2.500 anys es va escriure el Tao Te King, un llibre que transmet idees del ritme de la vida, la unitat de tots els fenòmens del món, la importància de mantenir la simplicitat original de la naturalesa humana i la doctrina de la “no-acció”. De totes maneres, dependrà de cada lector la lliçó que n’extregui. En aquest article, l’aprofito per treure’n una simple frase del poema V que diu: “La naturalesa no és sentimental, tracta a totes les coses com a gossos de palla...”. I així fer una reflexió sobre la relació amb el que ens envolta. Aparentment, la naturalesa ens porta cap a una distopia, la nostra relació sembla que va cap al pedregar. Està plena de causes que evoquen cap a uns efectes poc prometedors. No cal que en citi cap, perquè tenim massa informació d’aquests fets, tanta, que no sé si ja no hi posem consciència o pensem directament que tot acabarà malament. És com allò, permeteu-me una metàfora ben ximple, que sabem que passarà aquests dies d’àpats familiars, on l’excés de menjar i beure ens portarà, a mitges festes, a desitjar que tot acabi, quan el més normal seria fer un ús responsable de cada esdeveniment, gaudir de la companyia i no fixar-nos massa en l’embolcall que farceix tota celebració. Per tant, podria dir que cada cop menys creuen que la natura ens acompanyarà cap a una utopia. Encara que avui els coneixements i la capacitat d’intervenir siguin excelsos, la majoria pensen que se’n va tot a una apocalipsi natural, segurament per això tenen tant d’èxit les pel·lícules catastrofistes. Llavors, què hi fem en aquest món?La nostra relació amb la naturalesa ha de partir d’entendre la capacitat que té de regenerar-se, la seva eficiència d’adaptar-se als canvis és inesgotable, que el seu temps és més lent que el nostre. Potser aleshores entendrem que només ens falta desenvolupar la confiança cap a la vida que ens rodeja. Els que viuen connectats a l’entorn que els envolta no són diferents de la resta, vinguin d’on vinguin, siguin extravertits o introvertits, no tenen res més que la plena confiança amb la naturalesa. La seva percepció no hi veu diferència entre la causa i l’efecte. Perquè el món està regit per un poder que es troba en ells, però no és d’ells. És el poder que ho manté tot al seu lloc i amb la suficiència d’adaptabilitat. Aquest poder té molts noms, un d’ells és el Tao, per a la cultura oriental, per altres és la Chi, els que no saben com dir-li l’anomenen l’innombrable, el que és present a tot l’univers. En tots hi ha l’amor, que és allò que hauríem de celebrar per Nadal. La companyia dels que estimem, l’estima cap a un mateix per fer el millor a les coses que ens envolten. Una vegada experimentem aquest poder, serà impossible tornar a confiar en la nostra insignificant força pròpia. És com si la natura donés el poder de l’àguila per volar i nosaltres preferíssim les minúscules ales d’un pardal.

El so de caminar | El poder natural

Els millors minuts… | Mirar sabates, refer oïdes

El 9 ets i uts | Va de cels

Crítica de cinema | La última reina, de Karim Aïnouz

El so de caminar | Viure a l’hort

LA PREGUNTA

Aprova el pacte PSOE-Junts en immigració?

Mor un jove de Manlleu d'un tret en una baralla per drogues a Olesa de Montserrat

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

Troben mort un home en un caixer a Roda

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Cadena humana a Ripoll per traslladar una exposició censurada per Orriols perquè hi apareixen dues noies amb hijab

Olost decreta tres dies de dol per la mort d'una parella envestida per un conductor que anava en contra direcció

Les víctimes de l'accident a l'Eix Transversal són una parella d'Olost

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"