El so de caminar | El poder natural

Fa uns 2.500 anys es va escriure el Tao Te King, un llibre que transmet idees del ritme de la vida, la unitat de tots els fenòmens del món, la importància de mantenir la simplicitat original de la naturalesa humana i la doctrina de la “no-acció”. De totes maneres, dependrà de cada lector la lliçó que n’extregui. En aquest article, l’aprofito per treure’n una simple frase del poema V que diu: “La naturalesa no és sentimental, tracta a totes les coses com a gossos de palla...”. I així fer una reflexió sobre la relació amb el que ens envolta. Aparentment, la naturalesa ens porta cap a una distopia, la nostra relació sembla que va cap al pedregar. Està plena de causes que evoquen cap a uns efectes poc prometedors. No cal que en citi cap, perquè tenim massa informació d’aquests fets, tanta, que no sé si ja no hi posem consciència o pensem directament que tot acabarà malament. És com allò, permeteu-me una metàfora ben ximple, que sabem que passarà aquests dies d’àpats familiars, on l’excés de menjar i beure ens portarà, a mitges festes, a desitjar que tot acabi, quan el més normal seria fer un ús responsable de cada esdeveniment, gaudir de la companyia i no fixar-nos massa en l’embolcall que farceix tota celebració. Per tant, podria dir que cada cop menys creuen que la natura ens acompanyarà cap a una utopia. Encara que avui els coneixements i la capacitat d’intervenir siguin excelsos, la majoria pensen que se’n va tot a una apocalipsi natural, segurament per això tenen tant d’èxit les pel·lícules catastrofistes. Llavors, què hi fem en aquest món?La nostra relació amb la naturalesa ha de partir d’entendre la capacitat que té de regenerar-se, la seva eficiència d’adaptar-se als canvis és inesgotable, que el seu temps és més lent que el nostre. Potser aleshores entendrem que només ens falta desenvolupar la confiança cap a la vida que ens rodeja. Els que viuen connectats a l’entorn que els envolta no són diferents de la resta, vinguin d’on vinguin, siguin extravertits o introvertits, no tenen res més que la plena confiança amb la naturalesa. La seva percepció no hi veu diferència entre la causa i l’efecte. Perquè el món està regit per un poder que es troba en ells, però no és d’ells. És el poder que ho manté tot al seu lloc i amb la suficiència d’adaptabilitat. Aquest poder té molts noms, un d’ells és el Tao, per a la cultura oriental, per altres és la Chi, els que no saben com dir-li l’anomenen l’innombrable, el que és present a tot l’univers. En tots hi ha l’amor, que és allò que hauríem de celebrar per Nadal. La companyia dels que estimem, l’estima cap a un mateix per fer el millor a les coses que ens envolten. Una vegada experimentem aquest poder, serà impossible tornar a confiar en la nostra insignificant força pròpia. És com si la natura donés el poder de l’àguila per volar i nosaltres preferíssim les minúscules ales d’un pardal.

El so de caminar | El poder natural

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?