El Ter, un ésser viu?

“Whanganui, el riu que té els mateixos drets que una persona.” Aquest és el titular de la notícia que va impactar l’artista torellonenca Anna Dot l’any 2017. Aleshores encara faltaven tres anys perquè el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, la convidés a participar en una exposició col·lectiva sobre el riu. Un projecte que, per la seva banda, va decidir centrar en el Ter i més concretament en una pregunta molt particular: pot el riu Ter ser considerat una persona jurídica? A través del seu treball va proposar la llei que ho faria possible, però més enllà de l’exposició va sentir que el vessant jurídic no era el camp de treball que més la cridava. “Els drets de la natura són molt útils per defensar un ecosistema, però a mi també m’interessava la nostra relació amb els rius”, recorda ara Dot. Segons explica la torellonenca, si bé és veritat que el riu Whanganui va esdevenir persona jurídica per llei, l’enteniment com a tal va ser possible gràcies a la comunitat maori, el poble originari de Nova Zelanda, que culturalment es relaciona amb el riu com un ancestre. “En el nostre cas no és així i aquesta és la diferència que m’interesava, perquè per molt que la llei ens digui que el riu Ter té drets, això no farà que a partir de demà l’entenguem com a ésser viu”, apunta Dot, que va veure que per treballar tot això necessitava imaginació. D’aquesta curiositat n’ha nascut El Ter: una biografia, en què l’autora ressegueix la història del riu a partir de la reflexió sobre si una massa d’aigua pot ser considerada un ésser viu.“Si el volia entendre com a tal, més que una història d’ell, havia d’explicar-ne la biografia”, evidencia l’autora. D’aquesta manera, en un moment marcat per la covid-19, Dot va començar a transitar molt el riu. “La pandèmia ens va permetre conèixer-lo, perquè jo, per exemple, no podia sortir de Torelló”, rememora la veïna del municipi. Més enllà de les estones passejant pel Ter, la torellonenca també va fer-ne una àmplia recerca per narrar-lo a partir del que hi conviu. Des d’un còdol fins a una cabra, una parella de larves de tricòpter o boires. “Una de les coses que he anat entenent és que el riu és un ésser col·lectiu, un plural. La seva aigua nodreix tantes altres vides que si la naturalesa d’aquest ésser viu és entrar dins seu i donar-los vida, aquests altres éssers també són alhora riu Ter”, reflexiona Dot. OSONA, UNA NIT FOSCA AMB BOIRINA Per relatar la vida del Ter, Dot ho fa en la veu d’una biògrafa que, sota un encanteri, comença a percebre el riu com un ésser viu. Un recurs literari que li serveix per poder exposar amb certa distància la història d’un riu “domesticat”, des del naixement fins a la desembocadura. “Neix allà, però la font està construïda amb unes pedres ben posades i un cartell. És amb l’ànim de valorar-ho però si no hi fos potser d’aquí a uns anys no seguiria igual, potser naixeria una mica més amunt o més avall”, exposa Dot, que assenyala que “si al riu no li poses cap barrera, encara es fa més evident que té vida”. En el transcurs, tant del riu com de creació del llibre, l’autora passa per diferents moments de la seva vida. Un d’aquests, la sequera i l’estreta relació que manté amb el canvi climàtic. “Han passat coses que ens han fet ser més sensibles, però també diria que hi ha una conversa en l’aire que gira entorn de la preocupació sobre l’aigua, i que no és només aquí, sinó també en l’àmbit europeu”, afirma. En aquest sentit, la contaminació és un estadi que no passa per alt, tampoc a la comarca d’Osona. “Tot el Ripollès és una part molt gran del llibre i a partir d’Osona tot comença a anar més ràpid. De fet, el pas per la comarca és una nit fosca, sense descripció del paisatge, però sí d’una boirina –l’alè fetorós, com el descriu la biògrafa–, que és aquesta pudor, aquesta taca de contaminació”, detalla Dot, que assegura que per ella el Ter, malgrat que li sembla preciós, també és tot això. “Tenia molt clar que no volia idealitzar el riu, perquè no és un llibre per fer-hi turisme, sinó perquè si ens preocupem per aquest ésser hem de veure que quan passa per Osona està molt malalt”, expressa la torellonenca, que també és integrant del Grup de Defensa del Ter. Malgrat tot, “que no t’agradi una realitat no vol dir que no l’estimis”, afegeix Dot, en la pell d’una biògrafa que se’l mira amb tendresa. Més enllà de la relació amb el riu, remarca que el procés de creació del llibre ha sigut molt vivencial i transformador, també per la percepció de si mateixa. En aquest camí va trobar-se descobrint la teoria hidrofeminista, segons la qual els éssers humans són també cossos d’aigua. “Això fa canviar molt la mirada: sortir al carrer i pensar que ets aigua que mira, que té un punt divertit”, reflexiona Dot. Si ara li demanen per la pregunta inicial de si és el riu Ter un ésser viu, l’autora respon que malgrat que el llibre no parla dels drets de la natura, s’hi tracta una reflexió que pot aplicar-se al Ter, però no només: “No coneixes els pobles pels quals passa i per això crec que tant funciona amb el Ter com amb altres rius.” Com entendre la vida d’un ésser de dimensions tan descomunals, sent els humans tan petits.

El Ter, un ésser viu?

Del somni de ser artista a les finances… fins a explicar històries

Una finestra oberta a Mar Lodj

“El que s’inventa està en els fets, però les emocions sempre són reals”

Ramon Mas s’endinsa entre el drama familiar i la ciència-ficció a ‘Sempre és massa tard’

LA PREGUNTA

Veu bé que Pedro Sánchez hagi convocat eleccions?

Detinguda per conduir beguda, drogada i contra direcció i provocar un accident a la C-17 a Malla

Josep Terradellas, nou president dels Tonis de Manlleu

‘La bola negra’, de Javier Ambrossi i Javier Calvo

Cau la teulada d'un pati interior al carrer Nou de Vic

Obres a Les 4 Carreteres, on hi haurà noves benzineres i serveis

El dia més dur per a Manlleu

“Bon Preu no posarà franquícies per explotar la misèria, ni contractarà 'riders' a 2 euros”

Detingut el fisioterapeuta d'una residència per estafar 18.600 euros a persones grans a Castellterçol

Viladrau, entre els llocs on més ha plogut

Detingut per traficar amb 137 embolcalls de cocaïna a Vic