Als crèdits del fenomen cinematogràfic del moment, ‘Lo imposible’, hi apareix el nom d’un torellonenc. Marc Pey, des del 2005 vinculat professionalment al cinema, va ser el primer ajudant de producció de l’equip que entre octubre del 2010 i febrer del 2011 va estar rodant a Tailàndia part de la pel·lícula sobre el tràgic tsunami que va patir la seva costa el 2004 i que s’ha convertit, des de la seva estrena, en rècord absolut de públic per a una producció de l’Estat. La seva feina era coordinar la logística al voltant del rodatge, “des del camp base on instal·lem camions i equips, càterings i localitzacions, fins a necessitats que poguessin anar sorgint a cada moment”, explica Pey. La pel·lícula també es va rodar entre Alacant, Madrid i Barcelona.
L’entrada de Marc Pey en aquest món va ser a la celebrada Salvador (2006), dedicada a la figura de Salvador Puigantich, encara com a estudiant de pràctiques a la Pompeu Fabra. Gràcies a aquella primera experiència, “coneixes gent, et sumes a equips i vas fent ponts d’un lloc cap a l’altre”. Una trajectòria que des d’aleshores l’ha portat, per exemple, a treballar en produccions com Vicky, Cristina, Barcelona, Beautiful i El indomable, sempre formant part dels equips de producció i alternant-ho amb altres pel·lícules o espots publicitaris.
‘Lo imposible’, el film de José Antonio Bayona protagonitzat per Naomi Watts, Tom Holland i Ewan McGregor, ha estat el projecte de més envergadura en què Marc Pey ha participat fins ara. “Passar quatre mesos rodant a Tailàndia ja demostra que estàvem davant d’una gran producció”, diu, tot i que la major part de plans subaquàtics es van filmar entre Alacant, on es va generar a escala la gran onada, i Barcelona. Com en tota gran producció, el tractament digital ha recreat després escenes “en què l’espectador no pot saber que hi ha imatges sobreposades d’un i altre lloc”, explica Pey.
Un dels centres neuràlgics a Tailàndia va ser Khao Lak, escenari de la tragèdia i on es va viure la història real de la família espanyola que ha inspirat la pel·lícula. Allà, treballant des del set del director, “vaig poder seguir gran part del rodatge i ara, quan em miro la pel·lícula, és inevitable que no pugui ser objectiu i em fixi en altres coses”.
De l’experiència ja fa dos anys –ara està en altres projectes–, però en guarda un gran record. Fins i tot dels tailandesos contractats per treballar al seu equip, “tot i que són una altra cultura, tenen el seu ritme i no sempre era fàcil entendre-s’hi”. Quan calia trobar una solució urgent davant d’una emergència, a vegades també hi patia. “Però és la meva feina, i hi disfruto”, conclou.
