Dani Martínez (Vic, 1975) ha traslladat a la literatura dues realitats que l’acompanyen diàriament: un humor fi i irònic i un estil precís d’escriure, fruit de la seva formació científica. Un i altre són presents a ‘Animals impossibles’, el recull de contes amb què acaba de debutar en el món de la literatura, avalat pel premi El Temps de les Cireres. El llibre surt publicat per Edicions Proa.
‘Animals impossibles’ conté quatre contes (‘El pollastre’, ‘El boc’, ‘El gat’ i ‘El conill’) que parteixen de situacions quotidianes i personatges absolutament corrents, “fins que la quotidianitat es posa a prova” amb un fet insòlit. “Es trenquen les pautes, i després s’ha de veure com els protagonistes es tornen a situar”, explica l’autor. En el desenvolupament de la trama sempre hi és present un animal. “Cosa de veterinaris”, explica l’autor, fent referència a la seva professió.
‘Animals impossibles’ va néixer, de fet, com una “vàlvula d’escapament” de l’autor respecte a la seva activitat, que el manté en contacte amb estudis científics i de recerca. “Els dos primers contes van sortir sense planificació, després ja vaig pensar que podien ser l’inici d’un recull”, explica. No hauria pensat a publicar-lo “si la meva dona no m’hagués donat una empenta”.
El va presentar al premi El Temps de les Cireres, que es concedeix a Serós (Segrià), lligat a una trobada d’escriptors. Un premi amb només tres edicions, però ja amb prestigi (l’han guanyat Héctor López Bofill i Enric Pinyol), dotat amb 4.000 euros i la publicació del recull. “No havia pensat mai que es pogués publicar”, diu Dani Martínez, que ha passat de ser només un àvid lector (últimament, dels clàssics russos) a un escriptor que ja es planteja continuar en aquest món.
