Elizabeth López va néixer a Santiago de las Vegas, a Cuba, i des del 2006, viu a Vic. Després de venir a visitar la seva filla en varies ocasions va decidir quedar-se aquí. López és llicenciada en Infermeria per la Universitat de l’Havana i aquí a Osona treballa cuidant persones grans, però la seva gran passió és escriure. Aquest Sant Jordi va veure complert el seu somni de publicar algun dels seus escrits, Petit viatge a la vida d’un emigrant, una publicació modesta que es va vendre a la parada que el Casal Claret va posar per la diada al Passeig de Vic.
Es tracta d’un text molt més que literari, perquè a través d’un viatge en tren fins a Barcelona López retrata la duresa de la vida de l’emigrant en primera persona. “Estar lluny del teu país et fa més fort, t’ensenya a suportar el fred, t’obliga a caminar encara que tinguis les sabates trencades” és una de les frases que recorda en el seu escrit on lamenta que tantes persones hagin de marxar del seu país per problemes econòmics, polítics, guerres o desastres naturals. “Molts cubans han perdut la vida intentant arribar als Estats Units o mexicans s’han quedat a la ruta de la mort”. Per això el drama de centenars de refugiats que moren intentant arribar a Europa colpeix especialment a qui viu lluny de casa seva.
En el cas de López, com a infermera i tenint fills a Europa, que li enviaven diners, la vida no era tan dura com la de molts altres cubans, “però allà falten productes bàsics”. A Cuba i ara també a Vic no ha perdut les ganes d’escriure, té escrites poesies infantils i endevinalles per ensenyar l’alfabet als nens. De la seva experiència a Cuba treballant en un projecte per evitar la transmissió del virus VIH té un recull que en diu Frases per la vida.
No para de donar les gràcies als membres del Casal Claret, perquè a través d’ells ha pogut ha pogut acabar publicant algun dels seus texts.
{{ comment.text }}