Els Armats demanaran pluja

Com cada diumenge de Rams des que es va recuperar el 1981 -només amb l'aturada per la pandèmia-, aquest vespre torna la Processó dels Armats de Vic, que es podrà seguir en directe per EL 9 TV. Aquest amy amn una particularitat: Quan, poc després de la sortida, la Mare de Déu dels Dolors arribi a l’altura de l’església de la Pietat, el pas farà una aturada, la imatge de la Verge s’encararà a la figura dels Sants Màrtirs que presideixen la façana i es resarà una pregària per invocar la pluja. “Serà un acte senzill però revestit de tota la solemnitat”, explica el prior de la congregació, Xavier Cervera. L’any que ve farà 275 anys que va sortir per primera vegada la Processó dels Armats de Vic, que or-ganitza la congregació laica de la Mare de Déu dels Dolors. El cap de setmana passat, el prior i guia turístic Xavier Cervera en va resseguir algunes singularitats. La Processó de Penitència, que organitza la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors a Vic des de 1750 –l’any que ve farà 275 anys–, és coneguda com la Processó dels Armats. El nom popular li ve donat per l’efectista comitiva de soldats romans o manaies encuirassats que l’encapçalen. N’hi desfilen un total de 50. 36 van vestits de vermell i els altres 14, de color lila o morat. D’aquests últims, set acompanyen el pas de la Mare de Déu i els altres set, el del Sant Crist. Aquest doble color té una explicació. I és ben curiosa. Antigament, una quadrilla de la Guàrdia Civil acompanyava el pas de la Mare de Déu. Quan l’any 1981 un grup de joves va aconseguir tornar a organitzar la processó, deu anys després que s’hagués deixat de fer, es van trobar amb un context social enrarit arran del cop d’estat que s’havia viscut aquell 23-F. “Vam pensar que no seria el més adequat que hi desfilés la Guàrdia Civil”, rememorava Xavier Cervera, un d’aquells joves que en van impulsar la recuperació. El mateix Cervera, en la doble condició de guia de Forum Vicus i prior de la congregació, es va encarregar, diumenge passat, de conduir, dins les dependències de l’església dels Dolors, una doble visita guiada a través de les “curiositats i secrets” de la processó. Els dos grups programats van exhaurir les places disponibles. Aquell 21 d’abril de 1981, quan va tornar a sortir la processó, ho va fer amb un total de 287 congregants. El pas de la Mare de Déu el van secundar quatre guàrdies municipals vestits de gala, en substitució de la Guàrdia Civil. Al cap de tres o quatre anys, però, es va apostar per crear un cos específic de soldats amb vestits de color lila. D’aquí el doble cromatisme. A diferència de les vestes i les cucurulles, que la majoria de penitents guarden a casa seva –tot i que la congregació també n’ofereix algunes de lloguer–, els vestits dels soldats es conserven meticulosament endreçats en uns armaris de la Sala dels Armats, dins de la casa de la congregació. L’actual vestimenta dels manaies data de 1951. Va ser confeccionada a la reconeguda sastreria Vinyals, de Barcelona. Els vestits originals –que no simulaven l’estètica romana sinó la dels soldats i pagesos de l’època– va ser sostreta i destruïda durant la Guerra Civil. Durant els anys 40, la processó de Vic utilitzava els vestits de soldat prestats per la desapareguda processó de Torelló. Això, singularitats. El recorregut de diumenge es va acompanyar amb la mostra d’alguns objectes peculiars vinculats a la processó i a la mateixa congregació. “Això dels Dolors no s’acaba mai...”, es felicitava Cervera, convençut que l’interès que continua despertant aquesta visita guiada és una mostra del “fort arrelament” que ha assolit aquesta processó dins l’imaginari col·lectiu de la ciutat. Un dels seus preuats valors, haver sabut preservar la seva essència, amb bona part de les formes i rituals del segle XVIII. “Ha esdevingut, segons els estudiosos, l’única d’Europa que ha arribat fins als nostres dies mantenint el seu caràcter original”, va remarcar el prior. Aquesta processó va sortir per primera vegada l’any 1750, 61 anys després del naixement de la mateixa Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, que data de 1689. Cervera va aprofitar per desmentir algunes de les “idees preconcebudes” que han girat a l’entorn d’aquesta mostra de religiositat popular, com el fet que estigués reservada “a gent rica” o que només admetés homes. A la processó hi pot participar “tothom”, va remarcar, mentre que la presència de dones hi ha sigut sempre, malgrat que no es va visibilitzar de manera oficial fins a mitjans dels anys 90. Precisament enguany, per primera vegada, el processoner –la persona que dirigeix la processó des de dins– serà una dona. Es tracta de Mita Homs, una dels nous membres de la renovada junta que, ara fa un any, va assumir el govern de l’entitat. I és que la irrupció d’un equip jove li està aportant renovada empenta. Entre d’altres, estan enllestint la seva primera pàgina web i aquests dies han culminat una reforma del cancell de l’entrada per fer més visible l’interior de l’església des del carrer, per a qui li costi pujar els graons. Aires nous per a una institució amb ànima. Com cada Diumenge de Rams, la Processó dels Armats sortirà des de l’església dels Dolors a les 9 del vespre i resseguirà l’habitual recorregut pel nucli antic, abans de retornar, dues hores després, al punt de par-tida. S’espera que hi tornin a desfilar uns 500 congregants i, per segon any consecutiu, es podrà seguir en directe a través d’EL 9 TV.

Els Armats demanaran pluja

Els Estelladors de Prats de Lluçanès, a l’Aplec Internacional

Una festa d’en Toca-sons renovada

Els Elois, la gran diada de Prats de Lluçanès

Tot a punt a Prats per viure les festes de Sant Joan i Els Elois

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona