Els criminals també fan poesia

Des de James Longhurts, que en l’Anglaterra victoriana de 1866 va assassinar una nena de 7 anys, fins a Charles Manson, l’assassí de l’actriu Shaton Tate i quatre amics l’any 1969, han estat diversos els criminals que, ja arrestats i des de la presó, han escrit sobre els seus delictes en forma de poesia. La manlleuenca Irene Solanich s’ha fixat en aquesta singular expressió literària i l’ha recollida al llibre Paraules de mort (Ed. Xandri), que divendres es presentava a la llibreria Contijoch, amb il·lustracions de Georgina Armadàs. Fins a 15 assassins són els que aquest llibre convida a mirar, com si el lector pogués entrar per un moment en la seva ment. “Un criminal és molt més que això, els textos ens obren una finestra a un aspecte diferent d’aquestes persones”, diu Solanich. Va ser mirant la sèrie Mindhunter –que tracta sobre dos agents de l’FBI que entrevisten criminals convictes per intentar aclarir casos que tenen en curs– quan se li va acudir de buscar aquests textos de criminals. És un fenomen molt propi de la cultura anglosaxona, i per això ella mateixa ha hagut de traduir tots els textos al català, “respectant al màxim la mètrica i la rima, si n’hi havia”. A cada poema hi va associada una il·lustració d’Armadàs, totes en blanc i negre. L’autora de l’antologia assegura que alguns dels textos “són molt impactants”. En la majoria de casos, els que escrivien eren conscients dels seus actes i “es veien a ells mateixos com a monstres”. Però no així en tots els casos: també es recull un poema escrit per la mare del predicador Jim Jones –impulsor del suïcidi col·lectiu més gran de la història– que elogia el que va fer el seu fill. I no era altra cosa que empènyer a la mort més de nou-centes persones, algunes de les quals se sap que no van morir per decisió pròpia. “Bonnie Parker és l’únic de tots que no es consideraria una psicòpata”, diu Solanich. Era la parella del gàngster Clyde Barrow i junts van passar a la història com a Bonnie & Clyde. “Va ser per amor, i el seu cas dibuixa un retrat social intens de l’Amèrica de la Gran Depressió”. Literatura que alimenta la llegenda: “La gent els venia com una versió moderna de Robin Hood”. No és aquesta la primera incursió de Solanich prop del gènere negre. Recentment, va coordinar i va participar en el recull de relats Política criminal, també de l’editorial Xandri, on la condició era reunir elements de la política i el delicte en un mateix argument. Anteriorment, havia participat a Terra de crims, que en aquest cas combinava el gènere negre amb les tradicions catalanes. Solanich és traductora, editora a Llibres del Delicte i professora de la UVic-UCC, a més d’haver estat una de les promotores del portal literari L’Escriba.

Els criminals també fan poesia

El primer ‘thriller’ de Francesc Soler

Pla per Pla

El dibuixant i el fotògraf

De Zátopek a Pep Molist, un relat per a joves sobre un corredor excepcional

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Les mil cares d’una mort sobtada

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa