Els que viuen a(mb) la natura

Són persones corrents, ni il·luminats ni asocials. Senzillament, van decidir fer una opció de vida que els permetés de “viure intensament la natura”. Ho explica David Vilaseca, que els ha conegut i que els ha retratat en el llibre Aferrats al paradís (Ed. Sidillà). Són 16 casos de persones de diferents llocs del país que expliquen, al cap dels anys, com ha estat una experiència a vegades dura, però que no canviarien per res del món. Per això s’hi aferren, com diu el títol. Autor de diversos llibres de muntanya com Els descobridors de paisatges o Masos rònecs, Vilaseca va conèixer “en poc temps” tres personatges que van ser determinants perquè decidís fer el llibre. Un d’ells és Joan Cassola, el fuster d’Olià (Bellver de Cerdanya), alpinista i guia de muntanya, el primer de l’Estat a escalar la paret nord de l’Eiger en ple hivern. L’altre és Carles Alonso –en Carriel–, que des d’Els Vilars d’Espolla ha estat el pioner dels vins naturals a l’Empordà i a Catalunya. I el tercer, el tenia més a prop: l’artista Albert Vidal, que va trobar a Vidrà el seu particular paradís havent voltat mig món. “Em van apassionar”, explica. I va començar la recerca d’altres casos semblants. Gent que un bon dia va abandonar el món urbà i ha reeixit en l’experiència. Tots els testimonis que recull són “de pedra picada”, gent que va buscar aquest estil de vida “i va persistir”. Trobar-los no va ser fàcil, però tampoc ho va ser que s’obrissin per parlar de la seva experiència, crear-hi confiança. “Jo em presentava com el que soc, un amant de la muntanya, un excursionista”, diu Vilaseca. I això servia per crear complicitat. En la majoria de casos, hi va tenir més d’una entrevista, i a vegades va anar al lloc on viuen no per gravar més hores sinó només “per conèixer el seu entorn”. De fet, en cap cas no considera que siguin persones esquerpes. N’hi ha uns quants que són presents a les xarxes socials, amb perfils ben coneguts, però en una societat que sembla sentir la necessitat d’estar permanentment connectada, ells “estan sempre connectats amb la natura, de la qual la resta de la societat ha desconnectat”. Són feliços? Vilaseca està convençut que sí, “molts d’ells porten 30 o 40 anys vivint així, ho tenen claríssim”. I en tot cas, algun pateix pel dia en què les condicions físiques li impedeixin fer-ho. Hi ha casos en què va haver-hi un motiu espiritual al darrere, com el de Montserrat Domingo, l’ermitana de Sant Joan del Codolar, al Montsant. “Una persona popular i estimada, que sempre té la visita d’algú o altre.” Altres han buscat un lloc per a creació, com l’artista Pere Jaume Borrell (Perejaume), que té a Can Basuny, al Montnegre, una casa a la qual només hi pot accedir caminant, que Vilaseca defineix com el seu “laboratori d’idees”. Hi ha els purament excursionistes, com Joan Martí del Castillo, durant anys el mític guarda del refugi Lluís Estasen, al Cadí. Hi ha pastors, i hi ha pastors-poetes com Pep Divins, un dels personatges que més li ha cridat l’atenció, amb les seves ovelles i la seva biblioteca de nou mil llibres a Llobera del Solsonès. “D’aquella gent que tens ganes de tornar a veure només per fer una sobretaula i parlar-hi.” Cadascú amb el seu particular paradís. Afortunats, perquè “han pogut triar el seu destí”.

Els que viuen a(mb) la natura

En Cinto Fils desafia la pluja

El Petit Circ Cric porta la seva màgia a Vic

El Toca Fusta resisteix a la pluja

Temps de tòfona a Centelles

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès