Els que viuen a(mb) la natura

Són persones corrents, ni il·luminats ni asocials. Senzillament, van decidir fer una opció de vida que els permetés de “viure intensament la natura”. Ho explica David Vilaseca, que els ha conegut i que els ha retratat en el llibre Aferrats al paradís (Ed. Sidillà). Són 16 casos de persones de diferents llocs del país que expliquen, al cap dels anys, com ha estat una experiència a vegades dura, però que no canviarien per res del món. Per això s’hi aferren, com diu el títol. Autor de diversos llibres de muntanya com Els descobridors de paisatges o Masos rònecs, Vilaseca va conèixer “en poc temps” tres personatges que van ser determinants perquè decidís fer el llibre. Un d’ells és Joan Cassola, el fuster d’Olià (Bellver de Cerdanya), alpinista i guia de muntanya, el primer de l’Estat a escalar la paret nord de l’Eiger en ple hivern. L’altre és Carles Alonso –en Carriel–, que des d’Els Vilars d’Espolla ha estat el pioner dels vins naturals a l’Empordà i a Catalunya. I el tercer, el tenia més a prop: l’artista Albert Vidal, que va trobar a Vidrà el seu particular paradís havent voltat mig món. “Em van apassionar”, explica. I va començar la recerca d’altres casos semblants. Gent que un bon dia va abandonar el món urbà i ha reeixit en l’experiència. Tots els testimonis que recull són “de pedra picada”, gent que va buscar aquest estil de vida “i va persistir”. Trobar-los no va ser fàcil, però tampoc ho va ser que s’obrissin per parlar de la seva experiència, crear-hi confiança. “Jo em presentava com el que soc, un amant de la muntanya, un excursionista”, diu Vilaseca. I això servia per crear complicitat. En la majoria de casos, hi va tenir més d’una entrevista, i a vegades va anar al lloc on viuen no per gravar més hores sinó només “per conèixer el seu entorn”. De fet, en cap cas no considera que siguin persones esquerpes. N’hi ha uns quants que són presents a les xarxes socials, amb perfils ben coneguts, però en una societat que sembla sentir la necessitat d’estar permanentment connectada, ells “estan sempre connectats amb la natura, de la qual la resta de la societat ha desconnectat”. Són feliços? Vilaseca està convençut que sí, “molts d’ells porten 30 o 40 anys vivint així, ho tenen claríssim”. I en tot cas, algun pateix pel dia en què les condicions físiques li impedeixin fer-ho. Hi ha casos en què va haver-hi un motiu espiritual al darrere, com el de Montserrat Domingo, l’ermitana de Sant Joan del Codolar, al Montsant. “Una persona popular i estimada, que sempre té la visita d’algú o altre.” Altres han buscat un lloc per a creació, com l’artista Pere Jaume Borrell (Perejaume), que té a Can Basuny, al Montnegre, una casa a la qual només hi pot accedir caminant, que Vilaseca defineix com el seu “laboratori d’idees”. Hi ha els purament excursionistes, com Joan Martí del Castillo, durant anys el mític guarda del refugi Lluís Estasen, al Cadí. Hi ha pastors, i hi ha pastors-poetes com Pep Divins, un dels personatges que més li ha cridat l’atenció, amb les seves ovelles i la seva biblioteca de nou mil llibres a Llobera del Solsonès. “D’aquella gent que tens ganes de tornar a veure només per fer una sobretaula i parlar-hi.” Cadascú amb el seu particular paradís. Afortunats, perquè “han pogut triar el seu destí”.

Els que viuen a(mb) la natura

L’Atlàntida vibra en el concert final dels 180 anys de l’EMVic

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter