La part més visible d’aquests treballs s’ha fet a la part del castell coneguda com la Casa del Moro, més relacionada amb el monarca que no amb cap sarraí. “Les obres estan documentades perfectament”, entre els anys 1465 i 1466, diu Jaume Oliver, coordinador dels treballs al castell.
La investigació en noves fonts documentals –a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i en fons documentals privats– avança en paral·lel a les excavacions. “Gràcies a això, ara tenim noves hipòtesis de com funcionava el castell”, explica l’arqueòloga Anna Chávez, que hi treballa juntament amb Isidre Pastor.
La Casa del Moro –que potser ara haurà de canviar de nom– és una de les parts que s’han consolidat: el mur d’entrada, situat a migdia del castell, amenaçava d’esquinçar-se, i s’ha cosit amb barres d’alumini per dins, a més de reposar-hi pedres. “Sobre l’entrada hi havia l’escut dels Centelles que ara és al castell de Godmar de Badalona”, explica Anna Chávez. Aquí hi ha molta més feina per fer, com ara buidar dos metres de sediments fins arribar al nivell del paviment. Enmig de la terra, comencen a aparèixer uns espectaculars graons de pedra de l’escala de cargol que donava accés a la part superior del castell.
També s’ha treballat d’urgència en altres llocs del recinte, com la capella, estintolant murs per evitar que s’esfondressin. Tot això després de la campanya d’excavació que l’estiu passat es va fer en l’anomenada Casa del Noble, una altra part residencial del castell. La feina per fer és molta, però almenys hi ha una base important per fer-la: estudis complets sobre els problemes del castell i el lloc on està assentat. “El castell i la muntanya són ben coneguts, hem identificat els problemes”, diu Jaume Oliver.
A partir de tota aquesta informació, els tècnics tenen cada vegada més clar que el castell de Sant Martí de Centelles no és, simplement, un conjunt de restes arqueològiques: “Estem gestionant un bé del segle XXI, que inclou les restes del castell però també el paisatge, el camí d’accés…”, diu Jaume Oliver. De moment, però, l’accés als visitants encara no està permès, almenys fins que els murs principals no acabin d’estar consolidats.
L’alcalde de Sant Martí, Josep A. Grau, demana a les administracions “que no ens trobem sols” a l’hora de sufragar la rehabilitació i el manteniment del castell, una obra que es preveu costosa. “No podem carregar només en l’Ajuntament el que és patrimoni de tots”, diu. Fins ara s’ha comptat amb l’ajut de la Direcció General de Patrimoni i actualment encara treballen dues persones al castell gràcies a un pla d’ocupació.
L’Ajuntament es presenta a una nova convocatòria bianual d’ajuts per a Béns Culturals d’Interès Nacional. La campanya principal d’excavació, a l’estiu, es fa gràcies a un acord amb la Universitat de Barcelona. No es pot córrer, però tampoc es pot parar, perquè el temps juga en contra de les velles parets del castell: “El perill és que arribem tard”, diuen els tècnics.
{{ comment.text }}