“En un disc d’Obeses, vull que s’hi vegi la història de la música”

Fills de les estrelles és el cinquè disc d’estudi del grup de Tona. Són 13 cançons en què Obeses fa una volta més en la seva capacitat de combinar registres musicals molt diversos. El primer concert a Osona està previst per al dia 26 de maig a la sala La Cabra. Feia temps que en parlàveu, d’aquest disc. Gairebé des que es va acabar la gira de Monstres i princeses al TNC. Ha tingut un procés més llarg de gestació? Evidentment, sempre penses en el futur i a preparar un nou disc. Però aquest disc, en realitat, s’ha elaborat el darrer any des que vam acabar el musical Verdaguer ombres i maduixes. Vam començar a gravar al desembre, i algunes cançons, com és obvi, van sortir al final. N’hi havia una, com a mínim, que no podia existir abans de l’1 d’octubre. I alguna que arriba encara més al final. Composició, lletres i arranjament són d’Arnau Tordera. Les cançons arriben molt estructurades, a les sessions de gravació? És que, al final, jo m’he format des de fa anys com a compositor. En definitiva, cada element que apareix al disc està pensat de manera coherent dins d’una peça general. Cada element que forma part d’un disc d’Obeses està pensat en una globalitat. Després, la resta del grup millora les meves propostes, perquè tots coneixen molt bé el seu instrument. Hi ha unitat, però diversitat. Rock simfònic, heavy, cabaret, pop... Sempre ho heu fet, però potser en aquest disc encara més? La música d’Obeses és la representació de la contemporaneïtat: riquesa, diversitat, contrastos... Al final, quan escoltes un disc d’Obeses jo tinc la voluntat –com a compositor– que s’hi vegi reflectida la història de la música. Com diu l’himne, som hereus d’una tradició. Reverenciem aquesta tradició i la reivindiquem. [Maiol Montané] Quan compons, sempre parles dels colors. Segons quin tema vols tractar, te n’imagines un de concret. Segons de quin tema parli el disc, la música tindrà un color concret. Us heu posat més transcendents, amb Fills de les estrelles que amb Monstres i princeses? Més còsmics? Força més. Aquest disc, de fet, ve després de Verdaguer, ombres i maduixes. I d’un temps en què hi ha coses que s’esfondren, o que canvien. Això es veu reflectit al disc, és testimoni d’un moment, i ha aparegut així perquè n’hi havia necessitat. Fills de la mateixa mare la dediqueu a Carl Sagan, el científic i astrònom... La vaig escriure una nit d’estiu, que va ser el període compositiu més intens. Quan et passes des de les vuit del matí a la nit treballant i no surt res, et distreus amb altres coses. Vaig llegir llavors el text de Carl Sagan que parla de la Terra com un puntet blau pàl·lid i em va impressionar moltíssim. Però tot i això, no em va sortir res fins a la matinada, quan vaig parar l’ordinador. Amb aquest pensament encara a la ment, em vaig posar al piano i va sortir aquesta peça. Té un punt de transcendència, de reflexionar sobre la vida i sobre nosaltres... Pot semblar que a Arnau Tordera li surten les cançons una rere l’altra, però això que em diu demostra que no és tan fàcil? Sí, sí... Jo personalment, i Obeses com a grup, no fem temes de qualsevol cosa. Ha de tenir un significat i sensacions que ens portin a tirar-la endavant. Fins que no tens aquesta sensació, no pots tirar endavant. Com a músic tinc una formació exemplar i m’és relativament senzill construir les peces. Jo li puc donar la forma que vulgui, al fang, els músics d’Obeses són boníssims i sortirà bé. Però com cerques aquest fang, que sigui realment atractiu, que et fascini, que no l’hagis tocat abans? Us fa por repetir-vos? Ho odiem. Si hem palpat una experiència musical, deixa de ser valuosa per a nosaltres. Han de ser terrenys virginals, pel que aporten a la gent i pel que ens aporten a nosaltres. Aquí hi ha una feina titànica en tots els sentits: idea de les peces, lletres, arranjaments, interpretació, enregistrament... són tres mesos, avui en dia ningú no grava en tres mesos! Amb qui ho vàreu fer? Escoltant el disc, és evident que sou molts més que els quatre d’Obeses... Hi ha fins a 12 col·laboracions, inclòs un quartet de corda de la Giorquestra de Girona, que hem gravat moltes vegades de manera que sembla una orquestra simfònica. Tenim també la Coloma Bertran al violí. I una gran feina en les programacions electròniques. I el Cor d’Obeses, que en alguns temes aporta un to operístic. [Maiol Montané] Quan l’Arnau ens presentava les peces, teníem la sensació d’una maduresa... una feina extraordinària al darrere, un cervell que ha pensat molt. Més temes: després de Pa amb tomàquet i Botifarra amb seques ha arribat Cafè, copa i puro. Heu completat la trilogia! Gairebé era una exigència, per culminar l’àpat. M’atreuen aquestes peces, que són aparentment lleugeres. En un disc d’aquesta tipologia, crec que són imprescindibles. N’hi ha de molt més serioses, per dir-ho així, com Un món de bojos... Aquesta peça és especial per a nosaltres, la teníem des del principi d’Obeses, però no havia evolucionat. Jo no tenia el domini harmònic necessari, no estava dotat tècnicament per resoldre un problema que planteja. Afortunadament, amb els anys n’he après i s’ha pogut considerar. La idea és valuosa, quan tens les eines per poder transmetre-la. El tema amb què hem conegut el disc, Ens en sortirem!, és una forma de recollir les emocions personals del dia del referèndum? Les cançons funcionen si són honestes. I aquesta relata la meva vivència personal d’aquest dia, havent vist que no era una cosa només meva, sinó de molta gent més. Ho vaig veure el dia 1 d’octubre a Tona, però el dia abans havia estat a Callús i a la Selva del Camp... A tot arreu, és el que vaig veure en els ulls de la gent.

“En un disc d’Obeses, vull que s’hi vegi la història de la música”

L’Atlàntida aixeca el teló amb la segona gira d’‘El búnquer’

El Giracirc ha tornat a omplir un cap de setmana els carrers de Collsuspina

L’Ex Abrupto, una veu pròpia

El festival ‘quilòmetre zero’

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter