“Encara sento el soroll dels telers”

“Érem roses de color verd”, pel color de les bates que van vestir els anys que van treballar a les diverses fàbriques tèxtils de Puigneró”, unes bates que es posaven “flairant l’olor de la borra i la suor”. I d’aquesta manera anaven vestides les 20 actrius que protagonitzen Femení plural. Les dones de la Puigneró, que es va estrenar aquest dissabte a la sala polivalent de Prats en dues sessions que es van omplir també de moltes persones que hi havien treballat. Un muntatge coral que protagonitzaven algunes de les extreballadores, moltes de les quals no havien pujat mai en un escenari, un fet que el públic molt probablement no va notar. Partia de les experiències de les mateixes actrius i també de les entrevistes a dones que hi havien treballat, el testimoni de les quals va ser present al llarg de tota l’obra dirigida per Montse Albàs. Una de les actrius era Maria Bagué, de Prats, que amb 17 o 18 anys, quan vivia a Perafita, va començar a treballar-hi amb unes amigues. Entre les dues representacions de dissabte explicava que “va sortir l’oportunitat d’anar a treballar a la fàbrica a fer-hi vuit hores i el cap de setmana festa”. I no ho van dubtar: “En aquella època teníem ganes de futur, de comprar un cotxe, l’altra ja tenia un noviet”. En aquell moment, recordava Bagué, la feina “era més dura per a les dones que tenien una família formada, perquè en aquell moment nosaltres no teníem tantes obligacions”. I de fet, “en aquella època les dones no teníem gaire més opcions que anar a la fàbrica”. El testimoni de les dones casades i amb fills quedava reflectit en l’obra, que recollia com les dones feien el jornal a la fàbrica i a casa: “A mi m’ho van arreglar”, deia una de les actrius que es posava a la pell d’una antiga treballadora. Deia que treballava entre les 5 i les 9 del matí i de les 5 a les 9 del vespre, d’aquesta manera “podia estar amb la canalla”. Altres dones de la Puigneró, mares i filles, s’ho combinaven per atendre els nets. Una al torn de matí i l’altra li prenia el relleu a la tarda després de passar el matí comprant i fent el dinar amb el net al costat. D’altres cuidaven familiars i es posaven l’entrepà a la butxaca de la bata per anar-hi fent queixalades. D’aquesta manera aprofitaven els 20 minuts de pausa “per anar a canviar la mare”. Dolors Vilà, de Sant Bartomeu del Grau, era una altra de les actrius i extreballadora, ara ja jubilada. Entre funció i funció recordava que va començar a la fàbrica amb 14 anys i que hi va ser fins que van tancar, tret d’un any en què va agafar un excedència per cuidar familiars i va tornar fent mitja jornada pel mateix motiu. Ella feia les bitlles que anaven als telers. Tot un procés que quedava reflectit al llarg de l’obra que protagonitzaven les teixidores, nuadores, revolveres, repassadores, ordidores, ovilladores, canilleres, ajudantes o monitores. Unes feines, com apuntava Vilà, que “de monòtones sí que ho eren” ja que moltes estaven sempre en una màquina. Les dimensions de la maquinària i les naus les plantejaven ja al principi de l’obra. Deien que una sola dona portava 20 o 24 telers: “Imagineu-vos, passadís amunt i passadís avall” per tot el quadre de telers que gairebé era tan gran com l’espai que ocupava el públic. Totes treballaven enmig del soroll eixordador de les màquines, que es va representar a la sala de Prats amb una vintena de carraques. Un soroll tal que, volgudament, no permetia seguir una conversa entre dues de les dones que imitaven estar entre els telers. Però elles per la gesticulació s’entenien. Parlaven del seu dia a dia, com van dir després. La fressa, però, a moltes tot i jubilar-se o haver de plegar pel tancament els va quedar per sempre: “Un soroll que em matava. Ara estic al llit estirada i sento soroll, el tinc a dins”. Apuntaven que no es protegien les orelles amb res, “com a molt amb escumes”. En un dels moments col·lectius amb humor imitaven, ja no amb carraques, sinó amb la veu, la manera com les treballadores descrivien aquell soroll: “Vi-si-go-dos, Vi-si-go-dos” i cada cop més de pressa. I després del soroll, apareixia la borra, que “era incòmoda fins i tot per respirar” i que, deien, “es posava fins i tot al melic”. A diferència de Bagué, que hi va treballar deu anys, Vilà va viure el tancament que tot i que personalment no la va afectar tant “va ser dur perquè va deixar molta gent sense feina i molt dolent pel poble”. Bagué, que el va viure des de fora, deia que “va suposar un daltabaix important pel poble i la comarca”. De fet, recordaven, a les tres fàbriques Puigneró hi treballava gent de tot arreu, de la comarca i de fora. Molts van arribar-hi de diferents punts de l’Estat a qui els oferien pisos, dels quals recordaven “el fred i humitat” que contrastava amb “la calor de la fàbrica”. Persones nouvingudes que, deia Vilà, “ells es van adaptar a nosaltres i nosaltres a ells”. La creació del muntatge va servir a moltes de les dones de la Puigneró per reviure històries que deixaven de banda aspectes negatius com el tancament i se centraven en coses que com deia la directora “a internet no hi són, coses particulars, personals i ben guardades, com se sol fer amb els tresors”. El dia a dia que havia quedat guardat en les bates verdes que ara són en un calaix.

“Encara sento el soroll dels telers”

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana