Feia temps que es parlava de la necessitat de crear aquesta Acadèmia Catalana de la Música. Per què es veia necessària?
Porta molts anys debatent-se. El sector de la música, especialment a Catalunya, és un sector molt atomitzat. La música, com a art, respon a una cadena de valors que va des del món educatiu fins al món professional, passant per l’exhibició o la indústria discogràfica. I ara mateix, trobem que uns s’ocupen de les escoles, uns altres del jazz o uns altres dels festivals… hi ha un teixit, però fragmentat. La idea de l’Acadèmia parteix del fet que les problemàtiques que afecten el món de la música són comunes, tant si fas clàssica com rock.
I quines són aquestes problemàtiques principals?
Comencem perquè la professió de músic no està reconeguda. Fent el que sigui: component, tocant…
Com diu? No existeix?
No tenen un tracte laboral o fiscal específic. Estem en un epígraf que inclou també els aixecadors de pedra del País Basc o els toreros. I no és conya. Tampoc no hi ha cobertures socials. Es pensa que el músic només treballa quan toca. I no és veritat: treballa quan estudia, quan assaja, quan compon.. Entre els equipaments també hi ha grans diferències: des dels més grans, que tenen tractaments fiscals específics, fins a la resta, un teixit molt arrelat a la societat perquè surt des de baix, però que està absolutament desprotegit. En general, no es té en compte allò que la música aporta al PIB d’un país.
L’Acadèmia la protegirà?
La idea és que l’Acadèmia es converteixi en un gran paraigua, l’interlocutor de cara a la societat i de cara a les administracions per discutir tot allò que siguin polítiques culturals que afectin el sector de la música. I pensi que la música és a tot arreu: a l’audiovisual, al teatre… és un element imprescindible, i el més maltractat! No hi ha gairebé ni una pel·lícula que no porti una banda sonora, o una obra de teatre que no inclogui música en algun moment.
Tots aquests sectors tan diversos de què parla, estan implicats en l’Acadèmia? És també un moviment que surt des de baix?
Absolutament. Tothom ho veu des de fa temps. El nucli impulsor és un grup de músics que ja estaven associats en una entitat que es diu Unió de Músics de Catalunya. Ells veien, però, que s’havien de connectar amb els altres
Un dels objectius que recullen els estatuts de l’Acadèmia és recuperar el patrimoni musical del país
agents, perquè al final, la problemàtica d’uns acaba reflectint-se en les dels altres. Els músics són contractats, però hi ha algú que contracta. I aquests són empresaris d’espectacles, sales de concerts o ajuntaments. Per tant, no pots parlar d’una cosa sense parlar de l’altra. Tot això s’ha d’abordar a partir de taules on aquestes problemàtiques es posin sobre la taula i s’arribi a acords i consensos sectorials.
No hi haurà contradiccions? L’interès del programador o de la sala potser pot contradir-se amb el del músic…
Sempre hi ha diferències. Però el que és real és que quan la gent s’asseu i posa les cartes sobre la taula, s’arriba a acords i consensos. Cosa que, sovint, no passa en la política. Les negociacions de qualsevol conveni col·lectiu, per exemple, són semblants. Això és normal, i és el que ha de fer l’Acadèmia. Més enllà de fer accions que puguin servir-li d’aparador, ha de fer una feina de base: cimentar aquesta base, a partir de la qual s’aixequin unes polítiques culturals, que serveixin sobretot per a les noves generacions.
L’administració, el Departament de Cultura de la Generalitat, ho veu bé? Els interessava tenir un interlocutor musical únic?
Totes aquestes inquietuds ja s’han abocat en una primera taula impulsada pel Departament de Cultura, que és el Pla Integral de la Música a Catalunya. Serà un pla estratègic, que serveixi durant anys per ordenar el sector a casa nostra. I l’administració es trobava amb la dificultat de coordinar tots aquests agents. Una de les conclusions a què va arribar va ser la necessitat de creació de l’Acadèmia. Tot allò que no va ser ben rebut la primera vegada que es va proposar, també des de Vic, l’any 2012, ara és fruit de consens
Quantes entitats agrupa, ara mateix, l’Acadèmia?
Hi ha 23 entitats associades, però també hi ha acadèmics, persones que s’hi associen de manera individual.
Seria l’equivalent, doncs, de l’Acadèmia Catalana del Cinema? Es visualitzarà a través de premis, com s’ha fet en aquest cas amb els Gaudí?
Arribarà, en el seu moment. Per ara, el 25 de novembre organitzem el primer Fòrum de l’Acadèmia, que es farà a Barcelona el proper dia 25 de novembre, i que acabarà amb un concert que vol incidir en el patrimoni de l’anomenada ona laeitana, un moviment sorgit a Barcelona als anys 70 molt intens i atractiu. Un dels objectius que recullen els estatuts de l’Acadèmia és recuperar el patrimoni musical del país, i per això entenem que uns premis, si arriben, han de ser el colofó del treball del Fòrum que farem cada any. No poden estar sotmesos al mercat, a tendències del disc que més s’ha escoltat o la cançó de moda, perquè això ja n’hi ha d’altres que ho fan, i ho fan molt bé. Nosaltres hem de recuperar patrimoni, reivindicar trajectòries, fer visibles projectes amb altres objectius com la cohesió social, valorar experiències d’internacionalització, donar una empenta a nous músics… els premis aniran vinculats a tot això.
En el primer Fòrum també parlaran de contractació pública i gratuïtat. Un tema polèmic…
Perquè s’ha arribat a extrems en què els ajuntaments contracten per a festes majors, amb entrada gratuïta, grups que tenen capacitat per omplir un recinte on la gent pagaria igual per anar-los a veure. Què provoca això? Que la gent pensi que la música ha de ser sempre gratuïta, un efecte contradictori.
{{ comment.text }}